Aquest article tracta sobre el bolet Lycoperdon perlatum. Vegeu-ne altres significats a «Pet de llop (desambiguació)».

El pet de llop[1] (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre de les licoperdals (de la família dels Agaricaceae o Lycoperdaceae, segons els autors). També anomenat veixina de llop, veixinada de llop, pet de vella, pet de moro, bufa de bou, bufa de jai(a), bufa de monja, bufa del dimoni/diable, llufa (Rosselló), llufa de ca (Vallespir, Capcir), xilla de bou i fum a terra.

Infotaula d'ésser viuPet de llop
Lycoperdon perlatum
Single lycoperdon perlatum.jpg
Bolet
Píleu

n.d.

Himenòfor

llis

Làmina

sense

Edibilitat

comestible amb reserves

Estípit

peu nu

Color de les espores

marró

Ecologia

sapròfit

Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN122090665
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereLycoperdon
EspècieLycoperdon perlatum
Pers., 1796
Modifica les dades a Wikidata

La varietat Lycoperdon pratense, dita senyals de llop o de ca (Mallorca), té forma de baldufa i la superfície coberta de papil·les, en forma de piràmide.

DescripcióModifica

Arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom. No té làmines, cosa que li dificulta la disseminació d'espores.

HàbitatModifica

Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent des de la primavera fins a final de la tardor.

GastronomiaModifica

És comestible de jove, quan la gleba és homogènia i blanca. Esdevenen no comestibles a mesura que s'envelleixen: la gleba es torna groguenca, i després es desenvolupa finalment en una massa polsosa d'espores de color verd oliva. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pet de llop
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.