Peter Collinson

director de cinema britànic

Peter Collinson (Cleethorpes, Lincolnshire, 1 d'abril de 1936Los Angeles, 16 de desembre de 1980) va ser un director de cinema britànic, recordat per haver dirigit Un treball a Itàlia (1969).

Infotaula de personaPeter Collinson
Biografia
Naixement1r abril 1936 Modifica el valor a Wikidata
Lincolnshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer i càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciódirector de cinema Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteRevolta comunista malaia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0172772 Allocine: 18320 Allmovie: p85564 Modifica el valor a Wikidata

Primers anysModifica

Els seus pares, una actriu i un músic, es van separar quan tenia dos anys; va ser criat pels seus avis. Des dels vuit anys fins als 14 anys va assistir a l'Actors' Orphanage de Chertsey, Surrey, on va tenir l'oportunitat d'escriure i actuar en moltes obres de teatre.

Noël Coward, que aleshores era president de l'orfenat, es va convertir en el seu padrí i el va ajudar a obtenir llocs de treball a la indústria de l'entreteniment, que fou dramatitzat en l'obra de ràdio Mr Bridger's Orphan de Marcy Kahan el 2013.[1] (Collinson va dirigir després Coward en la seva pel·lícula més coneguda, Un treball a Itàlia (1969)). Va fer una audició per RADA però va ser rebutjat, per la qual cosa va anar a treballar per al teatre New Cross Empire als 14 anys, va fer diverses tasques teatrals fins al 1954, quan va ser cridat al servei militar. Va servir com a soldat amb el Queen's Royal Regiment (West Surrey) durant dos anys a la Federació Malaia durant l'emergència malaia.[2]

CarreraModifica

Els primers treballs de televisió de Collinson van incloure el temps com a assistent de director per a la BBC i la direcció d'ATV als estudis Elstree. Va ser ajudant de direcció en un curtmetratge, The Pit (1962), i va fer un documental, Blackwater Holiday (1963).

També va treballar amb Telefís Éireann, la televisió nacional de la República d'Irlanda, i el 1963 va guanyar el Jacob's Award per la seva producció The Bomb.[3][4] Va produir un escenari musical a Dublín, Carrie (1963), protagonitzat per Ray McAnally.[5]

Collinson va començar a dirigir televisió: els telefilms Don't Ever Talk to Clocks (1964), In Loving Memory (1964), The One Nighters.[6] També va dirigir episodis de Sergeant Cork (1964), The Sullavan Brothers (1964), The Plane Makers (1964), Love Story (1964-65), Front Page Story (1965), Knock on Any Door (1965), A Day of Peace (1965) Blackmail (1965-66), The Power Game, Women, Women, Women i The Informer (tots el 1966).

CinemaModifica

Mentre treballava a TV va conèixer al productor Michael Klinger, qui li va oferir el paper de director a la pel·lícula The Penthouse (1967); es va convertir en el seu debut en la direcció. Protagonitzada per Suzy Kendall, la pel·lícula de baix pressupost va ser llançada als Estats Units i va resultar ser un èxit sorpresa.[7]

Collinson va seguir amb Up the Junction (1968), protagonitzada per Kendall i Dennis Waterman, que van rebre algunes crítiques contundents.[8]

Collinson va dirigir dues pel·lícules per la Paramount, ambdues produïdes per Michael Deeley: The Long Day's Dying (1968), una pel·lícula bèl·lica de baix pressupost, i Un treball a Itàlia (1969), una pel·lícula d'atracaments protagonitzada per Michael Caine i Noel Coward. Dino De Laurentiis va dir que dirigiria una pel·lícula sobre Ned Kelly a Austràlia, The Iron Outlaw, però mai no es va fer.[9]

En lloc d'això, Collinson va anar a Turquia on va dirigir Tony Curtis i Charles Bronson a No es pot guanyar sempre (1970). Va xocar amb Curtis durant el rodatge.[10] Havia de dirigir un biopic sobre Robert Capa, però mai no es va fer.[11]

De tornada a Anglaterra va dirigir Fright (1971), un thriller amb Susan George. Va fer una pel·lícula de terror per Hammer Films, Straight On till Morning (1972), amb Rita Tushingham, després Espectadora innocent (1972), un thriller rodat a Espanya i Turquia amb Stanley Baker.

Collinson va anar a Espanya a dirigir el western The Man Called Noon (1973).[12] Va continuar amb Open Season (1974), amb Peter Fonda; un remake de Deu negrets (1974), filmada a l'Iran amb Oliver Reed; un remake de L'escala de cargol (1975), rodada a Anglaterra amb Jacqueline Bisset; Target of an Assassin (1976), filmada a Sud-àfrica amb Anthony Quinn; i La traïció (1976), rodada a Israel amb Reed.[13]

Va anar al Canadà per Tomorrow Never Comes (1978), amb Donald Sutherland i Susan George; fou seleccionada a l' 11è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[14] La va seguir The House on Garibaldi Street (1979), un telefilm estatunidenc protagonitzat per Topol.

La seva última pel·lícula va ser Retorn a la terra (1980), rodada a Austràlia amb William Holden i Ricky Schroder.[15][16]

Anava a dirigir The Gangster Chronicles per a la televisió estatunidenca, però va morir poc abans de començar la filmació. Richard Sarafian el va substituir.[17]

Vida personalModifica

Durant el rodatge de Retorn a la terra (1980), Collinson va descobrir que estava malalt terminal; va morir de càncer de pulmó a Los Angeles. Va ser sobreviscut per la seva dona Hazel i dos fills, de 13 i 10 anys.[18]

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. BBC – Afternoon Play – Mr Bridger's Orphan
  2. BRIEFING/WHO & WHY: "Plain hunt of an actor" The Observer (1901- 2003); London (UK) [London (UK)]14 Nov 1965: 23
  3. "Presentation of television awards and citations", The Irish Times, 4 desembre 1963
  4. "Death of film director" The Irish Times (1921-Current File); Dublin, Ireland [Dublin, Ireland] 20 Dec 1980: 7.
  5. "FESTIVAL PLAYS WELL BOOKED-EXCEPT ONE" Irish Times Reporter. The Irish Times 27 Sep 1963: 4.
  6. "COLLINSON REPLACED AS FESTIVAL DIRECTOR" Irish Times Reporter. The Irish Times (1921-Current File); Dublin, Ireland [Dublin, Ireland] 04 Aug 1964: 1.
  7. "Big Rental Films of 1968", Variety, 8 gener 1969 p 15. Please note this figure is a rental accruing to distributors.
  8. "And Now Antonioni Will 'Blow Up' America" By A.H. WEILER. The New York Times 8 Oct 1967: X19
  9. "DINO DE LAURENTIIS SETS NED KELLY FILM" Los Angeles Times 23 maig 1969: e13.
  10. "Tony Curtis Ends Turkey Filming" Los Angeles Times 5 Nov 1969: f15.
  11. "A Kooky Time for Coco: Kooky Coco" By A.H. WEILER. The New York Times 12 Apr 1970: D13.
  12. "Englishman Puts On His Chaps" Johnson, Molly. Los Angeles Times 22 Oct 1972: m22.
  13. Obituary 2 -- No Title, Chicago Tribune 20 Dec 1980: w_a10.
  14. «11th Moscow International Film Festival (1979)». MIFF. Arxivat de l'original el 3 abril 2014. [Consulta: 14 gener 2013]. Arxivat 2014-04-03 a Wayback Machine.
  15. AN AUSSIE WELCOME FOR 'EARTHLING' Johnson, Patricia. Los Angeles Times 20 Jan 1980: n24.
  16. «"THE EARTHLING"». The Australian Women's Weekly [Australia], 14-11-1979, p. 19 [Consulta: 27 juliol 2019].
  17. TV VIEW: 'The Gangster Chronicles'--A Flashy Portrait of Some Unpretty People O'Connor, John J. The New York Times 22 Feb 1981: D29.
  18. OBITUARY: "British film and TV director" The Guardian 20 Dec 1980: 2.

Altres fontsModifica

Enllaços externsModifica