Obre el menú principal

Peter Pears (Farnham, Surrey, 22 de juny de 1910 - Aldeburgh, Suffolk, 3 d'abril de 1986) fou un tenor del Regne Unit.

Infotaula de personaPeter Pears
Peter Pears publicity photo 1971 crop.png
Biografia
Naixement (en-gb) Peter Neville Luard Pears
22 juny 1910
Farnham Tradueix
Mort 3 abril 1986 (75 anys)
Aldeburgh
Lloc d'enterrament Suffolk
Formació Keble College
Royal College of Music
Activitat
Ocupació Cantant, cantant d'òpera i compositor
Veu Tenor
Instrument Veu
Família
Parella Benjamin Britten (1913–1976)
Premis

IMDB: nm0669152 Musicbrainz: 42bafa3f-9f6f-45e5-bf7e-12f95f0fa6eb Songkick: 1311545 Discogs: 502809
Modifica les dades a Wikidata

Entre 1923 i 1928, estudià en el Lancing College i, de 1933 a 1934, en el Royal College of Music de Londres. El 1928, fou nomenat organista del Hertfold College d'Oxford. El 1936, fou membre del cor de la BBC i conegué en Benjamin Britten, amb el qual va mantenir una relació de parella al llarg de la seva vida.

Durant els anys quaranta, assolí els primers èxits: unes representacions de Els contes de Hoffmann en l'Strand Theatre el 1942. L'any següent, ingressà en la companyia del Sadler's Wells, en la qual interpreta papers mozartians, com el de Tamino de La flauta màgica o el Ferrando de Così fan tutte i també altres repertoris, des del duc de Màntua del Rigoletto al Rodolfo de La bohème.

Durant aquest període, començà a estrenar obres escrites per Benjamin Britten, destacant entre elles l'òpera Peter Grimes el 1945. Pensant en ell, Britten va escriure molts papers protagonistes de les seves òperes com The Rape of Lucretia (1946), Albert Herring (1947), Billy Budd (1951), The Turn of the Screw (1954) i moltes d'altres.

També estrenà partitures d'altres compositors de la seva època, com William Walton o Witold Lutoslawski, a més de ser un reconegut intèrpret en el camp del lied. Una tardana retirada restà brillantor a les seves interpretacions dels últims anys. Enregistrà tots els rols de les òperes de Britten, en les que si pot apreciar una expressivitat infreqüent i una vocalitat flexible i clara. El 1978, fou nomenat cavaller de l'Imperi Britànic.

En una antiga fàbrica de malta per l'elaboració de la cervesa d'Aldeburgh, en Pears i l'escriptor amic seu Eric Crozier, varen fundar l'any 1948 el Festival d'Aldeburgh, amb les seves botigues i galeries d'art i la sala de concerts.

Pears morí a Aldeburg i fou enterrat al costat del company de tota la vida, Benjamin Britten, i també a prop de la d'Imogen Holst, un amic molt proper.

Discografia seleccionadaModifica

  • Johann Sebastian Bach: la Passió segons Sant Mateu amb Fischer-Diskau, Schwarzkopf, Ludwig, Gedda, Berry i la National Philharmonic Orchestra dirigida per Otto Klemperer
  • Benjamin Britten; Albert Herring amb Fischer, Peters, Brannigan, Cantelo, Ward, Evans, i l'English Chamber Orchestra Dirigida per Benjamin Britten
  • Benjamin Britten; Billy Budd, amb Glossop, Langdon Shirley-Quirk, Drake, Kelly, Dempsay, Bowman, Brannigan, Tear, i la London Symphony Orchestra, dirigida per Benjamin Britten
  • Benjamin Britten; Death in Venice, amb Shirley-Quirk, Bowman, Bower, Williams, MacKay, Saunders i l'English Chamber Orchestra dirigida per Steuart Bedfort
  • Benjamin Britten; Peter Grimes, amb Watson, Pease, Kelly, Brannigan, Elms, Nilsson, Evans, Lanigan i l'Orquestra del Covent Garden de Londres dirigida per Benjamin Britten
  • Benjamin Britten; The Turn of the Screw, amb Vyvyan, Hemmings, Cross, Mandikian i l'English Opera Group dirigida per Benjamin Britten

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • La discoteca Ideal de Intérpretes, pàgs. 334-335 (Enciclopedias Planeta). ISBN 84-08-02160-5.