Peter Philips (neix cap 1560 - i mort a mitjan segle xvii, probablement el 1633) fou un compositor i organista anglès del segle xvii. Va ser en la seva època un dels més cèlebres autors europeus de motets i madrigals, que va deixar escrits per centenars.

Infotaula de personaPeter Philips

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1561 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort1628 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Paul's Cathedral School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSebastian Westcott (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 6OWrmsoh7ZSdfgxt5Zs5cp Musicbrainz: 95c9b3a3-7100-4b83-969e-e17c0d42d301 Discogs: 946365 IMSLP: Category:Philips,_Peter Allmusic: mn0001450291 Modifica el valor a Wikidata

Els musicògrafs també l'anomenen Petrus Philippus i Pietro Filippo. Professant la religió catòlica es va veure obligat a emigrar a Roma el 1596, passant poc temps després a Anvers, on fou nomenat organista de l'arxiduc Albert, governador de Flandes. Posteriorment desenvolupà canongies a Soignies i Bethune.

Fou un dels polifonistes més celebrats del seu temps, incloent la seva vasta labor les obres més notables següents: diversos llibres de madrigals i motets, amb baix continu, i els titulats Gemmulae sacrae; Les rossignols spirituels, (Valenciennes, 1615); Deliciae sacrae (1622); Paradisus sacris cantionibus conditus (1628), i alguns llibres de lletanies.

El catàleg de la Biblioteca de Joan IV de Portugal, encara menciona com a obres pòstumes de Philip, misses i salms a 8 i 9 veus i alguns motets a 6. En la col·lecció de virginalistes de Fitzwilliam s'inclou una Gran fuga per a orgue d'aquest notable polifonista anglès, en la que hi apareixen tractats els temes per inversió, augment i disminució.

Aquesta interessant personalitat musical l'estudià àmpliament Bergman en el seu llibre L'organiste des archiducs Albert e Isabelle, Petrus Philippus (Gant, 1903)

Bibliografia modifica