Peter von Kant
Peter von Kant és una pel·lícula francesa del 2022 escrita, produïda i dirigida per François Ozon. És una adaptació de l'obra Les amargues llàgrimes de Petra von Kant de Rainer Werner Fassbinder, ja portada a la pantalla en una pel·lícula estrenada l'any 1972.[1] La pel·lícula va inaugurar el 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] S'ha subtitulat al català.[3]
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | François Ozon |
| Protagonistes | |
| Producció | François Ozon |
| Guió | François Ozon |
| Música | Clément Ducol |
| Fotografia | Manuel Dacosse |
| Muntatge | Laure Gardette |
| Distribuïdor | Vertigo Média |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 10 febrer 2022 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | francès |
| Subtitulat en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Die bitteren Tränen der Petra von Kant |
| Gènere | drama |
       | |
Argument modifica
A la Colònia de la dècada del 1970, Peter von Kant és un director de cinema cada cop més exitós als quaranta anys. Després d'haver viscut una història d'amor difícil, ara viu amb el seu ajudant Karl, qui el complau mentre aquell el maltracta.
A través de Sidonie, una famosa actriu a qui havia fet debutar en el passat, coneix el jove i atractiu Amir. S'enamora d'ell i li dona el paper protagonista en una pel·lícula. No obstant això, Amir el deixa per anar a buscar la seva esposa, provocant la desesperació de Peter. Gràcies al suport de la seva mare, trobarà la força per recuperar-se d'aquesta nova ruptura.
Producció modifica
Aquesta és la segona adaptació de François Ozon de l'univers de Fassbinder després de Tropfen auf heiße Steine a Gouttes d'eau sur pierre brûlantes (2000). Ozon va transposar el títol al masculí i els gèneres dels personatges s'inverteixen respecte de l'obra original.[4]
François Ozon va treballar per primera vegada amb Isabelle Adjani i amb Denis Ménochet per tercera vegada, després de Dans la maison (2012) i Grâce à Dieu (2018).[1]
Hanna Schygulla, que interpreta el paper de la mare del personatge principal, va interpretar a Les amargues llàgrimes de Petra von Kant el paper de la jove Karin, el personatge equivalent a Amir.
Isabelle Adjani interpreta una de les cançons de la pel·lícula, «Jeder tötet was er liebt». Es tracta d'un homenatge a Fassbinder, havent estat aquesta cançó cantada en anglès, «Each Man Kills The Things He Loves», per Jeanne Moreau a Querelle, l'última pel·lícula del director.
El cartell de Peter von Kant és una picada d'ullet al que va signar Andy Warhol per a Querelle (1982). En un segon cartell, els quatre personatges principals estan representats a la manera de la famosa serigrafia de l'artista estatunidenc en homenatge a Marilyn Monroe.[5]
Premis i nominacions modifica
Nominacions modifica
- Millor actor per Denis Menochet
- Millor actor revelació per Stefan Crepon
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Catherine Balle. «Cinéma : après Sophie Marceau, François Ozon tourne avec Isabelle Adjani» (en francès). Le Parisien, 18-03-2021. [Consulta: 25 setembre 2023].
- ↑ «Francois Ozon’s ‘Peter Von Kant’ to Open Berlin Film Festival» (en anglès americà). Variety, 12-01-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «Peter von Kant». Goita què fan, ara!. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ Fabien Lemercier. «L'avance sur recettes du CNC pour Peter von Kant de François Ozon» (en francès). Cineuropa.org, 17-03-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Peter von Kant contre Petra von Kant : Ozon et Fassbinder au jeu des sept différences» (en francès), 06-07-2022. [Consulta: 25 març 2023].