Petit gran home
Petit gran home (títol original en anglès Little Big Man) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Arthur Penn i estrenada l'any 1970. Ha estat doblada al català.[1]
| Little Big Man | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Arthur Penn |
| Protagonistes | |
| Producció | Stuart Millar |
| Dissenyador de producció | Dean Tavoularis  |
| Guió | Calder Willingham |
| Música | John Hammond |
| Fotografia | Harry Stradling Jr. |
| Muntatge | Dede Allen |
| Productora | Columbia Broadcasting System i Cinema Center Films (en)  |
| Distribuïdor | National General Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 139 min. |
| Idioma original | anglès |
| Doblada al català |  Sí |
| Rodatge | Billings, Crow Agency, reserva índia Crow, Little Bighorn, Little Bighorn Battlefield National Monument (en) , Alberta, Calgary, Northern Cheyenne Indian Reservation (en) , John Fire Lame Deer, Hardin, Montana, Morley, Alberta (en) , Nevada City (en) , Sawtelle Veterans Home (en) , Thousand Oaks i Virginia City |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 15 milions de dòlars |
| Descripció | |
| Basat en | Little Big Man (en) |
| Gènere | western |
| Lloc de la narració | Dakota del Sud |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          | |
ArgumentModifica
Jack Crabbe, un blanc que va créixer a la tribu els xeiene, va ser retornat per l'exèrcit a la civilització blanca i va acabar per tornar amb els indis. S'estructura en funció d'un únic i llarguíssim salt enrere amb veu en off que, d'entrada, planteja, tant per a l'interlocutor del protagonista, com per a l'espectador, una tesi dubtosa: la història d'un home que diu que té 121 anys i ser l'únic supervivent blanc de la batalla de Little Big Horn. A partir d'aquí i de l'assassinat de la seva família a mans d'una tribu índia, assistirem a l'adopció, educació i assimilació d'un nen blanc a la cultura xeiene i al conflicte que aquest fet li ocasionarà, impedint integrar-se en la societat blanca.[2]
CríticaModifica
Western desmitificador i de difícil catalogar però d'indubtable èxit econòmic -més de 15 milions oe dòlars de taquilla únicament als Estats Units-. Narra la història de Jack Crabbe, que al llarg d'una vida dilatada de 121 anys coneixerà a Buffalo Bill, assistirà a la batalla de Little Big Horn i a la massacre dels homes de Custer, per passar finalment els seus últims anys en una reserva índia. A través d'aquest personatge real es pretén mostrar tota una panoràmica de la història d'aquells anys turbulents de la colonització. Dustin Hoffman incorpora magistralment a Jack Crabbe des de la seva adolescència fins als darrers anys de la seva vida. És la seva una esplèndida actuació que confirmava les seves possibilitats de gran figura del nou cinema americà -reconeguda finalment per l'Oscar a Kramer contra Kramer.
El 1970, quan va rodar Petit gran home, ja havia obtingut dos notables èxits amb El graduat i Cowboy de mitjanit i era aquesta la seva primera cinta amb Arthur Penn, un dels més brillants i inconformistes directors de Hollywood. Tot i l'envergadura del projecte, el film va constituir un èxit de taquilla. Faye Dunaway -encara recent la seva eclosió a Bonnie i Clyde- va ser la protagonista femenina en un personatge de suggerents matisos.[3]
RepartimentModifica
- Dustin Hoffman: Jack Crabb
- Faye Dunaway: Mme Louise Pendrake
- Dan George: Old Lodge Skins
- Martin Balsam: M. Merriweather
- Richard Mulligan: General Custer
- Jeff Corey: Wild Bill Hickock
- Amy Eccles: Sunshine
- Cal Bellini: Younger Bear
- Robert Little Star: Little Horse
- Ruben Moreno: Shadow That Comes in Sight
- Kelly Jean Peters: Olga Crabb
- Thayer David: el reverend Pendrake
- Carole Androsky: Caroline Crabb
- William Hickey: l'historiador de l'entrevista
- Norman Nathan: Pawnee
- Ray Dimas: Jack (infant)
- Alan Howard: Jack (adolescent)
PremisModifica
- Dan George va ser seleccionat per l'Oscar el 1971 i als Globus d'Or en la categoria de millor actor de repartiment, sense aconseguir-los.
- En els Premis BAFTA, John Hammond va estar nominat a la millor música i Dustin Hoffman al millor actor.
ReferènciesModifica
- ↑ esadir.cat. Petit gran home (en català). esadir.cat.
- ↑ «Little Big Man (1970)». The New York Times.
- ↑ Baget Herms, Josep Maria. «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 03-10-1980.
Enllaços externsModifica
- Fitxa de la pel·lícula a IMDB (anglès)
- Crítica cinematogràfica de Roger Ebert (anglès)