Petrés

municipi del País Valencià

Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Gilet i Sagunt.

Infotaula de geografia políticaPetrés
Escut de Petrés
Escut de Petrés Modifica el valor a Wikidata
VGeneral Petrés.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Petrés respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 41′ 02″ N, 0° 18′ 37″ O / 39.684°N,0.3102°O / 39.684; -0.3102Coord.: 39° 41′ 02″ N, 0° 18′ 37″ O / 39.684°N,0.3102°O / 39.684; -0.3102
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata

CapitalPetrés Modifica el valor a Wikidata
Població
Total999 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat525,79 hab/km²
GentiliciPetresà, petresana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície1,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud76 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSagunt
Dades històriques
PatrociniJaume el Major i Immaculada Concepció Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalJuliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPere Peiró Garcia (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46501 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46192 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46192 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpetres.es Modifica el valor a Wikidata
Vista de Petrés

GeografiaModifica

Municipi situat a la part baixa de la vall del riu Palància. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud màxima de 185 m en un tossal d'arenisques triàsiques que s'alça al nord-oest de la població. S'inclouen dins de la Serra Calderona.

Té un clima típicament mediterrani; està envoltat d'horta i séquies d'època romana que van ser desenvolupades i ampliades pels musulmans. El sòl no conreat correspon al llit del Palància, molt ample en este sector, i a muntanyes, cobert amb vegetació de romer, farigola, camamirla, carrasca, esparreguera, murta i pins.

HistòriaModifica

Té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb un altre nom en el Llibre del Repartiment de València; el rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i altres drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Martí I l'Humà (1356-1410), va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l'expulsió de 1609, la qual cosa deixà el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), la qual cosa provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa; també a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un trencament en l'economia del poble.

TopònimModifica

Segons el Diccionari català-valencià-balear, el topònim Petrés[1] té com a etimologia la forma plural de Petrer,[1] el qual ve del llatí petrarĭu (‘de pedra’), amb la -t- conservada pels mossàrabs.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2018
666 712 781 757 741 810 833 867 891 951 1.024 969

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Petrés, 1 del Partit Popular (PP), 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Tots per Petrés (TotsP3).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Petrés

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Petrés   Pere Salvador Peiró Garcia 308 54,61% 4 ( +1)
Partit Popular   Inmaculada Villar Gil 95 16,84% 1 ( )
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Maria Piquer Vilar 87 15,43% 1 ( )
Tots per Petrés   Jaime Ernesto Carrascosa Roca 67 11,88% 1 ( -1)
Vots en blanc   7 1,24%
Total vots vàlids i regidors 564 100 % 7
Vots nuls 17 2,93%
Participació (vots vàlids més nuls) 581 72,26%**
Abstenció 223* 27,74%**
Total cens electoral 804* 100 %**
Alcalde: Pere Salvador Peiró Garcia (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Sagunt,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Petrés és Pere Salvador Peiró Garcia de Compromís.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Vicente Corresa Sanchis Independent 19/04/1979 --
1983–1987 José Vicente Corresa Sanchis GIP 28/05/1983 --
1987–1991 José Vicente Corresa Sanchis AI 30/06/1987 --
1991–1995 José Vicente Corresa Sanchis UV 15/06/1991 --
1995–1999 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Julio Sánchez Bustos PP 11/06/2011 --
2015–2019 Pere Peiró Garcia Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Pere Peiró Garcia Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Eleccions a les Corts Valencianes de 2019Modifica

Resultats electorals - Petrés, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Compromís Mónica Oltra 155 25,88%
PSPV Ximo Puig 139 23,21%
PPCV Isabel Bonig 89 14,86%
C's Toni Cantó 86 14,36%
Vox José María Llanos 61 10,18%
Unides Podem Rubén M. Dalmau 35 5,84%
Vots en blanc 9 1,50%
Total 599 75,82%

EconomiaModifica

Tradicionalment, l'economia de Petrés ha estat basada en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger, seguit de la garrofera, la nespra i les hortalisses.

 
Camp de tarongers a Petrés

Va tindre una fàbrica de pirotècnia. Part de la població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

MonumentsModifica

A Petrés podem trobar els següents monuments:[9]

  • Església de Sant Jaume. Fon construïda a finals del xviii sobre un temple anterior, de 1577. Conté pintures de Joaquim Oliet.
  • Ermita de Sant Domènec. Fon construïda en 1725.
  • Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el segle XIV. Actualment es troba en estat ruïnós i l'Ajuntament, en maig de 2005, es va adreçar a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessàries inversions per a la seua restauració i la del pou morisc del segle xii, que hi ha al seu costat.
  • Antiga almàssera. Edifici amb porta d'arc de mig punt i escut nobililari. També molt deteriorada.
  • L'Aixeta. Aljub medieval que en l'actualitat té la funció de lloc d'exposicions, i custodia un museu etnològic.
  • Hort Tancat. Construcció a la meitat de l'horta documentada en el segle xvii però possiblement construïda durant el segle XV-XVI, en el qual el senyor tenia la seua horta i deixava pasturar el seu ramat.

Festes i celebracionsModifica

Les festes patronals de Petrés estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. L'orige de les dos festivitats és molt antic, sent la primera d'origen medieval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687. El sentit d'estes festes està relacionat amb l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes.

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al segle XXI ha sigut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Esta festa estava dedicada als fadrins o xics solters, en la vespra dels quals es realitzava l'esperada cordà. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Altres dues festivitats importants són les festes de les xiques, a la Puríssima i la del Xiquet de la Boleta, o Jesuset de Praga. L'origen de la primera es troba a mitjan segle XVIII, gràcies a la creació de la confraria de Donzelles de Maria, que celebrava les festes el diumenge de després del dia 8 de setembre, passant després al primer diumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. En acabant se celebra la dels Xiquets, que la celebren aquells que han fet la primera comunió o xiquets en edat de fer-la. La festa la va fundar el màrtir Vicent Garzando en 1934 perquè els xiquets tingueren també la seua festa,[10] i és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de 1699 l'Encontre amb l'Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replets de branques de pi, nespres, oliveres i palmeres, entre altres arbres.

Personatges il·lustresModifica

 
Catedral de Bogotà, l'arquitecte de la qual fou Fra Domènec de Petrés

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hàbits va passar a ser Fra Domènec de Petrés, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colòmbia en la qual capital, Bogotà, va signar la catedral.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrés
  1. 1,0 1,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 3 febrer 2015].
  2. Martínez, Maria «El PSPV consolida su hegemonía con mayorías absolutas en Faura, Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Gilet y Alfara de la Baronia». www.elperiodicodeaqui.com, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.489 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 76 [Consulta: 28 juliol 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Petrés», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Petrés. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. Guinot Rodríguez, Enric. El patrimoni històric de Petrés. Camp de Morvedre. (Catalogació, documentació i avaluació). Ajuntament de Petrés, 2008. ISBN 8460631672. 
  10. «PERSONATGES... I D'ACÍ. Vicente Garzando Alandes». [Consulta: 5 febrer 2015].

Enllaços externsModifica