Petra Kvitová

tennista txeca
(S'ha redirigit des de: Petra Kvitova)

Petra Kvitová (Bilovec, Txecoslovàquia, 8 de març de 1990) és una tennista txeca professional des de l'any 2006. Ha guanyat diversos torneigs del circuit WTA, entre els quals destaquen els Grand Slams de Wimbledon (2011, 2014), la Copa Masters 2011 i la medalla de bronze individual en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. El seu millor rànquing individual és la segona posició aconseguida a final de l'any 2011.

Infotaula de personaPetra Kvitová

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Bílovec Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata –
Patrimoni net estimat37.252.032 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaTxèquia Txèquia
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrana i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 633–288 Modifica el valor a Wikidata  31 Modifica el valor a Wikidata 2 (2011)
Tennis dobles 13–35 Modifica el valor a Wikidata 0 Modifica el valor a Wikidata 196 (2011)
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2007- equip txec de la Copa Federació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − individual femení (17a)
2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 − Individual femení (3a) (medalla de bronze olímpica)
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Individual femení (5a)
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012
2008Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - Dobles femenins (17a)
2008Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJiří Vaněk (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaRadek Meidl (2014–2016) Modifica el valor a Wikidata
ParesJiří Kvita Modifica el valor a Wikidata  i Pavla Kvitová Modifica el valor a Wikidata
GermansJiří Kvita i Libor Kvita Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2022esposalles (Wimbledon) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpetrakvitova.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3614719 TMDB.org: 3020723
Facebook: petrakvitovaofficial Twitter (X): Petra_Kvitova Instagram: petra.kvitova Olympics.com: petra-kvitova Modifica el valor a Wikidata

És jugadora habitual de la Fed Cup amb l'equip txec, competició que ha guanyat en cinc ocasions (2011, 2012, 2014, 2015, 2016), i esdevenint una de les peces clau perquè l'equip txec hagi dominat aquesta competició durant la dècada del 2010.

Biografia modifica

Filla de Jiří Kvita i Pavla Kvitová, Petra Kvitová va néixer el 8 de març de 1990 a Bílovec dins l'extingida Txecoslovàquia, i actualment pertanyent a la República Txeca. El seu pare la va introduir en el món del tennis i es va entrenar en la seva ciutat natal fins als 16 anys, moment en què un entrenador la va convèncer per començar la seva carrera professional.[1]

Torneigs de Grand Slam modifica

Individual: 3 (2−1) modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Campiona 1. 2011 Wimbledon   Maria Xaràpova 6−3, 6−4
Campiona 2. 2014 Wimbledon (2)   Eugenie Bouchard 6−3, 6−0
Finalista 1. 2019 Open d'Austràlia   Naomi Osaka 6−7(2), 7−5, 4−6

Jocs Olímpics modifica

Individual modifica

Any Campionat Oponent Resultat
2016 Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil   Madison Keys 7−5, 2−6, 6−2

Carrera modifica

Els primers resultats van aparèixer l'any 2008. A París va vèncer fàcilment a Anabel Medina Garrigues, número 30 del rànquing mundial, en primera ronda per després perdre davant Ielena Deméntieva a segona ronda. En el torneig de Memphis va aconseguir la primera gran victòria de la seva trajectòria superant a l'exnúmero 1 del món Venus Williams venint de la fase prèvia. Tot i no avançar en la resta de torneigs que va disputar, es va classificar pel seu primer Grand Slam a Roland Garros i va arribar a quarta ronda de forma inesperada. A segona ronda va superar Samantha Stosur però no pogué fer el mateix contra Kaia Kanepi. A la resta de torneigs no va superar les primeres rondes excepte a Budapest, on va arribar a quarts de final d'un torneig WTA per primera vegada, i després a Zuric. Aquests resultats li van permetre escalar fins al Top 50 del rànquing mundial. També va disputar algun torneig de la ITF com per exemple el de Montsó, on va guanyar a Yanina Wickmayer en la final.

L'any 2009 va començar de forma esplèndida malgrat la derrota en el seu primer partit de l'any. Després de perdre a Brisbane va guanyar el seu primer torneig en el circuit professional a Hobart superant a Iveta Benešová en la final. Aquest resultat no va tenir continuïtat i va perdre en les primeres rondes en la majoria de torneigs com en el seu primer Open d'Austràlia. Només a Indian Wells va arribar a tercera ronda on va caure davant Vera Zvonariova, que en seria la campiona. A causa d'una lesió en un turmell no va poder disputar el Roland Garros i també va perdre a primera ronda a Wimbledon. En el US Open va guanyar a la llavors número 1 del rànquing individual, Dinara Safina, a tercera ronda, però va caure contra Wickmayer en la següent. Llavors fou finalista a Linz, segona final de l'any, però fou superada novament per Wickmayer.

La temporada 2010 no va ser tan positiva a nivell de títols. A l'Open d'Austràlia va arribar a segona ronda després de ser superada per Serena Williams, que finalment en fou la campiona. A Memphis va aconseguir arribar a semifinals però va perdre davant Maria Xaràpova, que també en fou la campiona. Sense més resultats destacats es va plantar a semifinals del Grand Slam de Wimbledon. Pel camí va vèncer a diverses caps de sèrie com Zheng Jie (23), Viktória Azàrenka (14) o Caroline Wozniacki (3). A quarts de final va superar a Kanepi després de salvar cinc punts de partit i recuperar un 4-0 en contra en el tercer set. A semifinals va caure davant Serena Williams, número 1 del rànquing i defensora del títol. Aquest resultat li va permetre entrar al Top 30 per primera vegada. Com era habitual, aquests resultats no tenien continuïtat i va perdre en primera ronda de diversos torneigs. Aquesta ratxa negativa de sis derrotes consecutives es va trencar en el US Open, on va arribar fins a tercera ronda fins a perdre davant Kim Clijsters, campiona del torneig.

 
Kvitova al Roland Garros (2011).

El salt de qualitat definitiu i de regularitat es va produir durant la temporada 2011. Des de bon principi va aconseguir bons resultats i va poder mantenir el nivell durant el final de temporada. En el primer torneig de l'any a Brisbane va aconseguir el segon títol de la seva carrera, superant a Andrea Petkovic en la final. A l'Open d'Austràlia va avançar fins a quarts de final, on va perdre contra Zvonariova, número 2 del rànquing mundial. Pel camí destaca la victòria davant Stosur, cinquena cap de sèrie i favorita local. El gran inici de temporada li va permetre escalar fins al lloc 18 del rànquing. A París va guanyar el segon títol de l'any superant a la número 1 del món i recent campiona de l'Open d'Austràlia. Després d'un nou salt fins a la posició 14, va ajudar l'equip txec de la Copa Federació a superar les semifinals contra l'equip belga. A Madrid va guanyar un nou títol després de vèncer a Zvonariova, Li Na, i Azàrenka en la final. Amb aquest títol va debutar en el Top 10. Va iniciar el Roland Garros com a novena cap de sèrie però fou eliminada a quarta ronda per Li Na, campiona final del Grand Slam. En l'etapa de gespa, Kvitová fou finalista a Eastbourne després de caure contra Marion Bartoli. Seguidament va disputar el torneig Wimbledon com a vuitena cap de sèrie. Després de superar a Azàrenka a semifinals es va plantar en la seva primera final de Grand Slam, on va superar en la final a Xaràpova fàcilment en dos sets, antiga campiona del torneig. Des del 1990 que cap tennista esquerrana no guanyava aquest títol, quan ho va fer la txecoslovaca Martina Navrátilová. També es donà la curiositat que era la primera tennista nascuda en els anys 90 en guanyar un títol de Grand Slam.[2][3] En els torneigs posteriors no va prosseguir amb la ratxa de victòries i va caure ràpidament en tot ells, inclosa la derrota en primera ronda del US Open contra Alexandra Dulgheru. Era la primera ocasió on una campiona d'un Grand Slam no guanyava ni un sol set en el següent Grand Slam.[4] El seu rendiment va millorar a Tòquio, on va poder arribar a semifinals caient contra Zvonariova, i va ascendir fins al número 5 del rànquing mundial. Malgrat que a Pequín no va superar la segona ronda, com que Zvonareva no va poder defensar els punts de l'edició anterior, va pujar una posició més en el rànquing. Com a preparació de la Copa Masters, va disputar el torneig Linz i va aconseguir el cinquè títol de la temporada vencent a Dominika Cibulková en la final. Per tancar la temporada del circuit WTA, va entrar per primera vegada a la Copa Masters celebrada a Istanbul. En la fase Round Robin va guanyar els tres partits que va disputar contra Zvonariova, Wozniacki i Agnieszka Radwańska en dos sets tots ells. Seguidament va superar les semifinals contra Stosur i també la final contra Azàrenka. Després d'aquesta magnífica temporada va acabar l'any en la segona posició del rànquing mundial.

Palmarès modifica

Medaller
Competint per   Txèquia
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze Rio de Janeiro 2016 Individual femení

Individual: 42 (31−11) modifica

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (2−1)
WTA Finals (1−1)
WTA Tournament of Champions /
WTA Elite Trophy (1−0)
Premier Mandatory (3−1) WTA 1000 (1−1)
Premier 5 (4−2)
Premier (12−2) WTA 500 (3−0)
International (4−3) WTA 250 (0−0)
Títols per superfície
Dura (20−9)
Gespa (6−1)
Terra batuda (5−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyadora 1. 16 de gener de 2009   Hobart, Austràlia Dura   Iveta Benešová 7−5, 6−1
Finalista 1. 18 d'octubre de 2009   Linz, Àustria Dura (i)   Yanina Wickmayer 3−6, 4−6
Guanyadora 2. 8 de gener de 2011   Brisbane, Austràlia Dura   Andrea Petkovic 6−1, 6−3
Guanyadora 3. 13 de febrer de 2011   París, França Dura (i)   Kim Clijsters 6−4, 6−3
Guanyadora 4. 8 de maig de 2011   Madrid, Espanya Terra batuda   Viktória Azàrenka 7−6(3), 6−4
Finalista 2. 18 de juny de 2011   Eastbourne, Regne Unit Gespa   Marion Bartoli 1−6, 6−4, 5−7
Guanyadora 5. 2 de juliol de 2011   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Maria Xaràpova 6−3, 6−4
Guanyadora 6. 16 d'octubre de 2011   Linz, Àustria Dura (i)   Dominika Cibulková 6−4, 6−1
Guanyadora 7. 30 d'octubre de 2011   WTA Tour Championships, Istanbul, Turquia Dura (i)   Viktória Azàrenka 7−5, 4−6, 6−3
Guanyadora 8. 13 d'agost de 2012   Mont-real, Canadà Dura   Li Na 7−5, 2−6, 6−3
Guanyadora 9. 26 d'agost de 2012   New Haven, Estats Units Dura   Maria Kirilenko 7−6(9), 7−5
Guanyadora 10. 23 de febrer de 2013   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Sara Errani 6−2, 1−6, 6−1
Finalista 3. 14 d'abril de 2013   Katowice, Polònia Terra batuda (i)   Roberta Vinci 6−7(2), 1−6
Finalista 4. 24 d'agost de 2013   New Haven Dura   Simona Halep 2−6, 2−6
Guanyadora 11. 28 de setembre de 2013   Tòquio, Japó Dura   Angelique Kerber 6−2, 0−6, 6−3
Guanyadora 12. 5 de juliol de 2014   Wimbledon (2) Gespa   Eugenie Bouchard 6−3, 6−0
Guanyadora 13. 23 d'agost de 2014   New Haven (2) Dura   Magdaléna Rybáriková 6−4, 6−2
Guanyadora 14. 27 de setembre de 2014   Wuhan, Xina Dura   Eugenie Bouchard 6−3, 6−4
Finalista 5. 5 d'octubre de 2014   Pequín, Xina Dura   Maria Xaràpova 4−6, 6−2, 4−6
Guanyadora 15. 16 de gener de 2015   Sydney, Austràlia Dura   Karolína Plíšková 7−6(5), 7−6(6)
Guanyadora 16. 9 de maig de 2015   Madrid (2) Terra batuda   Svetlana Kuznetsova 6−1, 6−2
Guanyadora 17. 29 d'agost de 2015   New Haven (3) Dura   Lucie Šafářová 6−7(6), 6−2, 6−2
Finalista 6. 1 de novembre de 2015   WTA Finals, Singapur Dura (i)   Agnieszka Radwańska 2−6, 6−3, 3−6
Guanyadora 18. 1 d'octubre de 2016   Wuhan (2) Dura   Dominika Cibulková 6−1, 6−1
Finalista 7. 22 d'octubre de 2016   Luxemburg, Luxemburg Dura (i)   Monica Niculescu 4−6, 0−6
Guanyadora 19. 6 de novembre de 2016   WTA Elite Trophy, Zhuhai, Xina Dura (i)   Elina Svitolina 6−4, 6−2
Guanyadora 20. 25 de juny de 2017   Birmingham, Regne Unit Gespa   Ashleigh Barty 4−6, 6−3, 6−2
Guanyadora 21. 4 de febrer de 2018   Sant Petersburg, Rússia Dura (i)   Kristina Mladenovic 6−1, 6−2
Guanyadora 22. 18 de febrer de 2018   Doha, Qatar Dura   Garbiñe Muguruza 3−6, 6−3, 6−4
Guanyadora 23. 5 de maig de 2018   Praga, República Txeca Terra batuda   Mihaela Buzărnescu 4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora 24. 12 de maig de 2018   Madrid (3) Terra batuda   Kiki Bertens 7−6(6), 4−6, 6−3
Guanyadora 25. 24 de juny de 2018   Birmingham (2) Gespa   Magdaléna Rybáriková 4−6, 6−1, 6−2
Guanyadora 26. 12 de gener de 2019   Sydney (2) Dura   Ashleigh Barty 1−6, 7−5, 7−6(3)
Finalista 8. 26 de gener de 2019   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Naomi Osaka 6−7(2), 7−5, 4−6
Finalista 9. 23 de febrer de 2019   Dubai (2) Dura   Belinda Bencic 3−6, 6−1, 2−6
Guanyadora 27. 28 d'abril de 2019   Stuttgart, Alemanya Terra batuda   Anett Kontaveit 6−3, 7−6(2)
Finalista 10. 29 de febrer de 2020   Doha Dura   Arina Sabalenka 3−6, 3−6
Guanyadora 28. 6 de març de 2021   Doha (2) Dura   Garbiñe Muguruza 6−2, 6−1
Guanyadora 29. 25 de juny de 2022   Eastbourne Gespa   Jeļena Ostapenko 6−3, 6−2
Finalista 11. 21 d'agost de 2022   Cincinnati, Estats Units Dura   Caroline Garcia 2−6, 4−6
Guanyadora 30. 1 d'abril de 2023   Miami, Estats Units Dura   Ielena Ribàkina 7−6(14), 6−2
Guanyadora 31. 25 de juny de 2023   Berlín, Alemanya Gespa   Donna Vekić 6−2, 7−6(6)

Equips: 7 (7−0) modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyadora 1. 5−6 de novembre de 2011 Copa Federació, Moscou, Rússia Dura (i)   Lucie Hradecká
  Květa Peschke
  Lucie Šafářová
  Maria Kirilenko
  Svetlana Kuznetsova
  A. Pavliutxénkova
  Ielena Vesninà
3−2
Guanyadora 2. 7 de gener de 2012 Copa Hopman, Perth, Austràlia Dura   Tomáš Berdych   Marion Bartoli
  Richard Gasquet
2−0
Guanyadora 3. 3−4 de novembre de 2012 Copa Federació, Praga, República Txeca (2) Dura (i)   Andrea Hlaváčková
  Lucie Hradecká
  Lucie Šafářová
  Ana Ivanović
  Jelena Janković
  Bojana Jovanovski
  Aleksandra Krunić
3−1
Guanyadora 4. 8−9 de novembre de 2014 Copa Federació, Praga (3) Dura (i)   Andrea Hlaváčková
  Lucie Hradecká
  Lucie Šafářová
  Julia Görges
  Angelique Kerber
  Sabine Lisicki
  Andrea Petkovic
3−1
Guanyadora 5. 14−15 de novembre de 2015 Copa Federació, Praga (4) Dura (i)   Karolína Plísková
  Lucie Šafářová
  Barbora Strýcová
  Iekaterina Makàrova
  A. Pavliutxénkova
  Ielena Vesninà
  Maria Xaràpova
3−2
Guanyadora 6. 12−13 de novembre de 2016 Copa Federació, Estrasburg, França (5) Dura (i)   Lucie Hradecká
  Karolína Plísková
  Barbora Strýcová
  Alizé Cornet
  Caroline Garcia
  Kristina Mladenovic
  Pauline Parmentier
3−2
Guanyadora 7. 10−11 de novembre de 2018 Copa Federació, Praga (6) Dura (i)   Barbora Krejčiková
  Katerina Siniakova
  Barbora Strýcová
  Danielle Collins
  Sofia Kenin
  Nicole Melichar
  Alison Riske
3−0

Trajectòria modifica

Individual modifica

Torneig 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A Q1 1R 2R QF SF 2R 1R 3R 2R A 1R F QF 2R 1R 2R 0 / 14 26 – 14
Roland Garros A 4R A 1R 4R SF 3R 3R 4R 3R 2R 3R A SF 2R 2R 1R 0 / 14 30 – 14
Wimbledon A 1R 2R SF G QF QF G 3R 2R 2R 1R 4R NC 1R 3R 4R 2 / 15 39 – 13
US Open Q2 1R 4R 3R 1R 4R 3R 3R QF 4R QF 3R 2R 4R 3R 4R 2R 0 / 16 35 – 16
Jocs Olímpics NC A No celebrat QF No celebrat 3a No celebrat 2R NC 0 / 3 9 – 3
WTA Finals A A A A G RR SF RR F A A RR RR NC A 1 / 7 10 – 14
WTA Elite Trophy A A A A A A A A A G A A A No celebrat 1 / 1 4 – 0
Total Victòries−Derrotes 41−12 37−21 23−21 24−25 60−13 46−17 51−23 43−16 38−17 46−23 18−10 47−17 37−16 20−6 29−17 485 – 231
Rànquing a final d'any 157 44 62 34 2 8 6 4 6 11 29 7 7 8 17
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons modifica

Referències modifica

  1. «Player Profile». WTA. [Consulta: 2 novembre 2011].
  2. Brennan, Christine. «Petra Kvitova emerges as newest big hitter in women's tennis» (en anglès). USA Today, 02-07-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  3. «Maria Sharapova v Petra Kvitova – Wimbledon 2011 women's final as it happened» (en anglès). Guardian, 02-07-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  4. Rothenberg, Ben. «In an Upset, Kvitova Loses to Dulgheru» (en anglès). The New York Times, 29-08-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petra Kvitová