Petrobras

empresa petroliera brasilera

Petróleo Brasileiro S.A. (Petrobras; pronunciat Petrubràs) és una empresa de capital obert, l'accionista majoritari de la qual és el Govern del Brasil, sent, per tant, una empresa mixta.[1][2] Amb seu a Rio de Janeiro, opera actualment en 14 països, dins de l'àmbit de l'energia, prioritàriament en les àrees d'explotació, producció, refinat, comercialització i transport de petroli, gas natural i els seus derivats.[3] L'any 2020, la classificació anual Forbes Global 2000 va situar a Petrobras com la septuagèsima major empresa pública del món.[4]

Infotaula d'organitzacióPetrobras
Petrobras horizontal logo (international).svg
Lula e operários.jpg
Modifica el valor a Wikidata

LemaO desafio é a nossa energia. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa de capital obert
empresa mixta Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria del petroli i indústria del gas Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 octubre 1953 Modifica el valor a WikidataBrasília Modifica el valor a Wikidata
FundadorGetúlio Vargas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixpetroli, gas i biocombustible Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(NYSE PBR) - () - (BMAD XPBR, XPBRA) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRoberto Castello Branco (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats52.000 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGovern Federal del Brasil (64%).  Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals88.827 MUS$ (2018) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpetrobras.com.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: petrobras Twitter: petrobras Instagram: petrobras Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

L'empresa va ser constituïda el 3 d'octubre de 1953. Va monopolitzar la indústria petroliera del Brasil fins al 1997, any en què es va alliberar el mercat. Tot i així, continua sent líder amb una producció diària de més de 2 milions de barrils de cru (320 mil metres cúbics). La multinacional és propietària de refineries, petroliers i és una gran distribuïdora de derivats del petroli.[5] Petrobras és la líder mundial en desenvolupament de tecnologia per a l'explotació petrolífera en aigües profundes i ultraprofundes.[6]

Petrobras estava en 2011 en el cinquè lloc en la classificació de les majors petrolieres de capital obert del món.[7] En valor de mercat, l'any 2010 va ser la segona major empresa del continent americà[8] i la quarta major del món (la segona del sector energètic), segons dades de Bloomberg i de l'Agência Brasil.[9][10][11][12] En setembre de 2010, l'empresa va registrar el rècord de la major capitalització borsària de la història: 72,8 bilions de dòlars (a l'època, 127,4 bilions de reals), pràcticament doblant el rècord existent, que pertanyia a la Nippon Telegraph and Telephone (NTT), amb 36,8 bilions de dòlars al novembre de 1987.[13][14] Petrobras va tancar l'any 2014 amb unes pèrdues de 21,5 bilions de reals, el pitjor exercici des de 1986 i el primer tancament en vermell des de 1991.[15][16][17] La pèrdua de diners causada per la corrupció entre 2004 i 2012 va ser estimada en 6,2 bilions de reals.[18] El 2015, la Petrobras va tornar a tancar amb pèrdues, de 34,8 bilions de reals, a causa de la caiguda del preu del barril de petroli en el mercat internacional, de la crisi econòmica en el país i de la crisi referent a l'Operació Lava Jato, que va fer amb que l'empresa suspengués temporalment les seves inversions, el que va afectar de ple la seva xarxa de proveïdors de serveis i equipaments.[19][20][21]

Petrobras és responsable del 0,77% de l'emissió global de gasos hivernacle industrials en el període entre 1988 fins a 2015 i, per tant, un dels majors responsables mundials del canvi climàtic.[22][23]

HistòriaModifica

AntecedentsModifica

Després de la Segona Guerra Mundial, es va iniciar en Brasil un intens debat sobre la millor manera d'explotar el petroli en el país. L'assumpte era polèmic i repercutia en diversos aspectes polítics, tals com la sobirania nacional, la importància dels recursos minerals estratègics, la política d'industrialització i els límits d'actuació de les empreses estrangeres al país, i va ser un dels més marcants en la història del Brasil durant les dècades de 1940 a 1960. Per a debatre-ho, es van constituir dos grups amb posicions diferents: un que defensava l'obertura del sector petrolífer a la iniciativa privada (nacional i estrangera) i un altre que desitjava el monopoli estatal del petroli.[24]

La Constitució brasilera de 1946 establia que la reglamentació sobre l'explotació de petroli en el país fos feta per mitjà d'una llei ordinària, creant així un marc que propiciava l'entrada d'empreses estrangeres en el sector petrolier.[25] Cal recordar que, en aquella època, la producció mundial de petroli estava dominada per un oligopoli constituït pel grup anomenat Les set germanes: la neerlandesa Shell, la britànica APOC (actualment British Petroleum) i les nord-americanes Esso, Socony (posteriorment Mobil), Texaco, Socal (posteriorment Chevron) i Gulf Oil.[26]

 
Eurico Gaspar Dutra, president del Brasil (1946-1951)

Dos anys després, el president de la República, Eurico Gaspar Dutra, va enviar al Congrés Nacional del Brasil un avantprojecte de l'Estatut del Petroli que, si hagués estat aprovat, permetria la participació de la iniciativa privada en la indústria de combustibles. En aquella època no existien en el país empreses nacionals amb recursos financers suficients, ni amb la tecnologia necessària, per a l'explotació de petroli.[27] Els nacionalistes no estaven a favor d'aquell avantprojecte de llei, per entendre que la seva aprovació significaria el lliurament de l'estratègica explotació del petroli brasiler als interessos de les multinacionals foranes. La tesi de l'estatització de la producció de petroli va rebre el suport d'un ampli moviment popular, a través de la campanya O petróleo é nosso! (El petroli és nostre!), en el que va destacar, entre d'altres, l'escriptor Monteiro Lobato.[28] La mobilització popular va aconseguir aturar la tramitació de l'avantprojecte de l'Estatut del Petroli i va contribuir també en la posterior aprovació de la Llei nº 2004 de 3 d'octubre de 1953, que establia el monopoli estatal del petroli i constituïa la nacional Petrobras.[29]

Fundació i activitat en monopoliModifica

La Llei nº 2004, de 3 d'octubre de 1953, disposava sobre la política nacional del petroli, definint les atribucions del Consell Nacional del Petroli (CNP), establint el monopoli estatal del petroli i la creació de la Petrobras. Les activitats de l'empresa van ser iniciades amb el patrimoni de l'antic Consell Nacional del Petroli, que va mantenir la funció fiscalitzadora sobre el sector.[30]

 
El President Getúlio Vargas rep en audiència Juracy Montenegro Magalhães, primer president de Petrobras (1954).

Les operacions d'explotació i producció de petroli, així com la resta d'activitats connectades al sector de petroli, gas natural i derivats, a excepció de la distribució majorista i de la venda minorista a estacions de servei, van ser dirigides per la Petrobras de 1954 a 1997, període en què l'empresa es va fer líder en la comercialització de derivats en el país. A l'inici de la seva singladura, la companyia va veure com les seves primeres prospeccions, tingudes com prometedores, quedaven en no res: el 1955 va manar petroli a Nova Olinda do Norte, al marge del riu Madeira. Allà es van obrir tres pous, però no es van mostrar en condicions de produir comercialment. Una altra troballa va ser a la conca del riu Tucano, a l'estat de Maranhão, que igualment no es va mostrar productiu.[31] Durant els primers sis anys, el projecte d'explotació de la Petrobras va ser gerenciat pel geòleg estat-unidenc Walter Link, però la falta de resultats va dur-lo a deixar el país a cuitacorrents l'any 1960, sota acusacions de polítics i periodistes. En aquesta època, va publicar quatre cartes sobre els resultats del seu treball (tres en 1960 i una en 1961), que es van conèixer com Informe Link.[32]

Al llarg dels governs del règim militar (1965-1984), Petrobras va créixer amb la construcció de noves refineries, oleoductes i gasoductes.[32] El 1967 va ser creada la seva primera filial, Petroquisa, actuant en el sector petroquímic. L'any 1971, la xarxa de benzineres de Petrobras va passar a ser administrada per una altra filial, en aquest cas, la BR Distribuidora.[33] La subsidiària Braspetro, que s'havia creat el 1972 per explotar petroli a l'estranger, va assolir el 1976 una de les majors gestes del sector, al descobrir el camp petrolífer de Majnoon, a l'Iraq. Això va comportar que la Petrobras multipliqués per onze les seves reserves de cru. La primera crisi del petroli, que esclatà a finals de 1973 amb el conseqüent augment del preu del barril en el mercat internacional, duria el President Ernesto Geisel (antic president de la Petrobras), a finals de 1975, a obrir la prospecció de petroli al Brasil sota contractes de risc per a que altres empreses fessin l'explotació.[34]

Liberalització del mercatModifica

 
Fernando Henrique Cardoso, President de la República entre 1995 i 2002.

Després d'exercir en règim de monopoli per més de 40 anys, el 1997 Petrobras va passar a competir amb altres empreses estrangeres i nacionals, quan el president Fernando Henrique Cardoso va sancionar la Llei n° 9.478, de 6 d'agost de 1997. Llavors es crearen l'Agência Nacional do Petróleo (ANP), responsable de la regulació, fiscalització i contractació de les activitats del sector i el Conselho Nacional de Política Energética (CNPE), entitat encarregada de formular la política pública d'energia.[35]

A més de la liberalització del sector, Petrobras es va enfrontar al repte de sortir a borsa. Primer ho va fer a nivell nacional, començant a cotitzar a la Borsa de São Paulo (Bovespa) el mateix any 97.[36] L'any 2000 va fer el salt i s'internacionalitzà, començant a cotitzar a la Borsa de Nova York.[37]

Segle XXI: l'era Pré-SalModifica

L'any 2000, va ser llançat el PROCAP-3000, un programa tecnològic de la Petrobras en sistemes d'explotació en aigües ultraprofundes, que va ser el primer pas per arribar al descobriment del Pré-sal, uns jaciments de petroli a les profunditats de l'Atlàntic, a partir dels 6.000 metres sota el nivell del mar.[38] El 2001, l'empresa va rebre de l'ANP la concessió per explotar el bloc marítim BM-S-10, on va perforar el primer pou en zona de Pré-sal, arribant a perforar fins als 5.000 metres de profunditat.[39]

El 2002, va adquirir la Perez Companc Energía (PECOM Energía S.A.), la segona petroliera de l'Argentina, amb operacions a Bolívia, Perú, Veneçuela i Brasil.[40] L'any següent, el del 50è aniversari de l'empresa, Petrobras va doblar la seva producció diària d'oli i gas natural, sobrepassant la marca de 109 milions de barrils. El 2004, Petrobras va signar un contracte per explotar un bloc petrolífer a Iran, on va invertir 178 milions de dòlars fins a retornar la concessió, en 2009.[41]

 
La conca de Santos, on se situa el bloc marítim BM-S-10, pioner en les investigacions per les prospeccions en jaciments Pré-sal

2005 fou l'any en que Petrobras va extreure cru de la capa Pré-sal per primer cop, mitjançant la perforació d'un pou de 6.915 metres de profunditat al bloc BM-S-10; encara que fou amb caràcter experimental (no comercial), el petroli extret va ser catalogat de bona qualitat.[39] El 2006, Brasil va aconseguir provisionalment ser autosuficients en quant al consum de petroli, gràcies a la posada en marxa de la plataforma petrolífera P-50, al litoral fluminense, que va ser inaugurada pel president Luiz Inácio Lula de la Silva.[42]

El 2007, va ser descobert el major jaciment d'oli i gas natural del país, al camp petrolífer Tupi, a la conca de Santos, amb un volum aproximat de 12 bilions de barrils, sumant cru i gas. L'any següent, la Petrobras va quedar en primer lloc en el rànquing de petrolieres més sostenibles del món, amb una puntuació del 92,25%, d'acord a la investigació feta per Management & Excellence (M&E).[43] També al 2008, van ser descoberts nous dipòsits marins i el 2 de setembre es va iniciar l'extracció en Pré-sal del camp de Jubarte, a la conca de Campos,amb un volum diari de 18 mil barrils.[44]

L'any 2009, l'empresa va pujar fins al quart lloc entre les empreses més respectades del món, d'acord amb el Reputation Institute[45] i, en maig del mateix any, va iniciar la producció de petroli al camp Tupi.[46] L'any 2014, Petrobras es va veure obligada a abandonar la concessió del bloc BM-S-10, després de no haver acomplert els terminis per declarar la comerciabilitat de l'àrea.[39]

El dia 1 d'abril de 2015, Petrobras va anunciar haver tancat una inversió de 3,5 bilions de dòlars (11,2 bilions de reals en la cotització del dia), amb el Banc de Desenvolupament de la Xina. És el primer contracte dintre d'un acord de cooperació vigent entre 2015 i 2016. D'aquesta manera, l'empresa intentava recuperar l'equilibri financer després de les difícils crisis dels últims anys i dels escàndols de corrupció.[47]

En desembre de 2017, per primera vegada, la meitat de l'extracció de petroli i gas de territori brasiler provenia de jaciments Pré-sal: un 50,7%, segons dades de l'ANP. Fins al 2012, el Pré-sal encara representava menys del 10% de la producció total nacional. A finals de 2014, corresponia al 25%. En 2016, va assolir el 40% i, des de llavors, va anar batent rècords.[48] La producció nacional de petroli va créixer el 2017 un 4%, per arribar a una mitjana de 2,6 milions de barrils diaris.[49] Catapultada per l'explotació pré-sal, la conca de Santos va tenir el 2017 un creixement del 29% en la producció de cru i gas, arribant a 1,4 milions de barrils per dia. La regió ostenta, des de setembre, el títol de major conca productora del país. En 2017, Petrobras va ser responsable del 77,8% de la producció nacional de petroli.

Dades empresarialsModifica

 
Roberto Castello Blanco, actual president de l'empresa.
 
Façana de la seu principal de l'empresa a Rio de Janeiro.

XifresModifica

  • Inversió: 111,1 bilions R$
  • Facturació: 302,2 bilions R$
  • Benefici net: 40,1 R$
  • Accionistes: més de mig milió
  • Plantilla: 46.416
  • Oleoductes: 7.719 km
  • Gasoductes: 9.190 km
  • Producció diària: 2,77 milions boe
  • Producció diària de derivats del petroli: 1,87 milions de barrils
  • Pous productors: 6.587 (cru i gas natural)
  • Reserves provades: 9,59 bilions boe
  • Plataformes operatives: 107
  • Flota: 128 (propis i fletats)
  • Refineries 13
  • Fàbriques de biocombustible: 5
  • Centrals tèrmiques: 20
  • Parcs d'energia eòlica: 4 (participacions)
  • Parcs d'energia solar: 1

Dades publicades per Petrobras a abril de 2020.[50]

OrganigramaModifica

L'executiva de la Petrobras està constituïda pel President de l'empresa i set directors:[51]

  • Director d'Assumptes Corporatius
  • Director de Governança i Conformitat
  • Director Financer i de Relacions amb Inversors
  • Director d'Explotació i Producció
  • Director d'Estratègia, Organització i Sistema de Gestió
  • Director de Refinat i Gas Natural
  • Director de Desenvolupament de la Producció i Tecnologia

D'acord el organigrama de la companyia, sota cada una d'aquestes directories, se subordinen diverses gerències.[51]

Principals empreses del GrupModifica

  • Petrobras Distribuidora S.A. - BR, filial de Petrobras fins juliol de 2019. Actua en la distribució de derivats de petroli. Petrobras manté una participació minoritària del 37,5%.[52]
  • Petrobras Biocombustível (PBIO), actua en la producció i comercialització de biodièsel i etanol.
  • Petrobras Energia Participaciones S.A., filial argentina de Petrobras fins maig de 2016, quan va ser venuda a Pampa Energía.[53]
  • Petrobras Gas S.A. (GasPetro), filial responsable de la comercialització de gas natural.
  • Petrobras Transport S.A. (TransPetro), encarregada del transport de combustible.
  • Petrobras International Finance Company (PIFCo), companyia encarregada de la captació de capital inversor estranger.
  • Braskem, empresa petroquímica joint-venture amb l'Organització Odebrecht.

Resultats financers i borsarisModifica

 
Gratacel que Petrobras té a l'Avinguda Paulista, en la ciutat de São Paulo.

El 2006, Petrobras va entrar dins del selecte grup d'empreses amb un valor de mercat borsari per sobre dels 100 bilions de dòlars.[54] L'empresa mixta Petrobras va ser la societat de capital obert més lucrativa d'Amèrica Llatina en els nou primers mesos de l'any de 2007, segons va constatar la consultoria Economática, amb uns guanys de 8,95 bilions de dòlars. El segon lloc va ser per la minera brasilera Vale S.A., amb 8,48 bilions de dòlars.[55]

L'any següent, l'empresa va veure com els beneficis van caure un 17% en relació als de 2006.[56][57] En els deu anys del període 1997 - 2007, el valor de les accions de la Petrobras van pujar un 1.200%.[58][59]

El 8 de novembre de 2007, després d'anunciar-se el descobriment de les reserves al camp Tupi, el valor internacional de mercat de Petrobras va pujar 28,3 bilions de dòlars en un únic dia.[60] El seu nou valor internacional de mercat va passar a ser de 221,9 bilions de dòlars, situant a la Petrobras en la sisena posició entre les majors companyies que operaven als Estats Units.[61]

El 2008, Petrobras va sobrepassar Microsoft, posicionant-se com la tercera major empresa del continent americà en valor de mercat, segons Economática.[8] En setembre de 2010, per tal d'aconseguir financiament propi per incrementar l'explotació de Pré-sal, la Petrobras va realitzar una capitalització de 120 bilions R$, a través d'una oferta d'accions en el mercat financer, la major que s'havia realitzat al món.[62][63] El 2011, l'empresa va trencar dos rècords més de benefici líquid: 10,94 biions de reals en el segon trimestre de l'any i 21,9 bilions de reals en el primer semestre de l'any.[64]

D'altra banda, l'octubre de 2013 la companyia va ser classificada com la més endeutada del món, segons un informe de Merrill Lynch.[65] La consultora Economática va calcular el juny de 2015, que el deute de Petrobras s'havia incrementat en 100 bilions de reals, a causa de l'alça del dòlar.[66]

El setembre de 2015, Petrobras va anunciar pèrdues de 3,8 bilions de reals, justificant-ho en una sèrie de factors, com els efectes de la depreciació del canvi dòlar/real, que va generar majors despeses financeres. També hagué de respondre a uns processos judicials, laborals i tributaris, amb un cost total de 2,3 bilions de reals. Un altre punt destacat per l'estatal va ser el total de despeses originades en pous deficitaris (uns 668 milions de reals) i també va tenir una despesa addicional, de 270 milions de reals, per la finalització de concessions de camps petrolífers.[67]

Resultats del període 2008-2013Modifica

Any Benefici net

(bilions R$)

Facturació neta

(bilions R$)

Patrimoni

(bilions R$)

Endeutament

(bilions R$)

Producció de petroli

(milions bpd)

2013[68] 23,57 304,89[69] 752 249[70] 1,931
2012[71] 21,18 281,37 669 181 1,980
2011[72] 33,31 244,18 599 136,6 2,170
2010 35,19 211,84[73] 516 100,9 2,156
2009 28,98 182,71[74] 350[75] 86,9 2,113
2008 32,99 215,12 292 50,9[76] 1,980

LogosModifica

La marca Petrobras s'escrivia, fins a la dècada dels 90, amb accent a la lletra a: Petrobrás. Quan es va començar a estudiar el seu pas als mercats internacionals, es va pensar en fer un rebranding per facilitar la lectura i escrita fora del país. Es va proposar canviar el seu nom per Petrobrax. Finalment, es va decidir deixar el nom igual, només traient-li l'accent.[77]

Explotació de petroliModifica

 
Plataforma petrolífera P-51, de Petrobras
 
Plataforma petrolífera P-20, de Petrobras
 
Cerimònia d'inauguració de la plataforma P-52 de Petrobras, aAngra dos Reis (RJ).
 
Plataforma de l'empresa pròxima al pont Rio - Niterói

Aigües profundesModifica

Petrobras és un referent internacional en l'explotació de petroli en aigües profundes, per a la qual va desenvolupar tecnologia pròpia, pionera en el món, sent la líder mundial d'aquest sector. El seu projecte Roncador va rebre, en març de 2001, el Distinguished Achievement Award - OTC'2001.[79][80]

La Petrobras va batre successius rècords de profunditat en pous a làmina d'aigua en extracció de petroli:

  • 174 m en 1977, camp Enchova EN-1 RJS
  • 189 m en 1979, camp Bonito RJS-36
  • 293 m en 1983, camp Piraúna RJS-232
  • 383 m en 1985, camp Marimbá RJS-284
  • 492 m en 1988, camp Marimbá RJS-3760
  • 781 m en 1992, camp Marlim MRL-9
  • 1.027 m en 1994, camp Marlim MRL-4
  • 1.709 m en 1997, camp Marlim MLS-3
  • 1.853 m en 1999, camp Roncador RJS-436
  • 1.877 m en 2000, camp Roncador RO-8
  • 1.886 m en 2003, camp Roncador RO-21.[81]

L'any 2007, Petrobras va obtenir el rècord mundial de profunditat en perforació marítima, amb un pou a làmina d'aigua de 2.777 metres. Petrobras exporta tecnologia d'explotació en aigües profundes per a diversos països.[82]

Plataformes petrolíferesModifica

La P-50 és un FPSO, sigles de Floating, Production, Storage and Offloading, unitat que posseeix la capacitat de produir, processar, emmagatzemar i descarregar oli i gas. Localitzada al camp d'Albacora Est, al nord de la Conca de Campos (RJ), la P-50 és la unitat flotant de major capacitat del Brasil, produint un màxim de 180 mil barrils diaris de petroli, podent comprimir sis milions de m3 de gas natural o emmagatzemar 1,6 milions de barrils de petroli. La plataforma té una llargada de 337 metres, un calat de 21 metres i 55 metres d'altura total (equivalent a la d'un edifici de divuit plantes).

Per la seva part, la P-55, la major del tipus semisubmergible, actuarà al camp de Roncador (conca de Campos), on quedarà ancorada a una profunditat de 1.800 metres i estarà connectada a 18 pous. Tindrà una producció de 180 mil bpd i 4,5 milions de metres cúbics de gas natural per dia. En la seva construcció, estan sent invertits gairebé 2 bilions de dòlars. El casc va ser muntat a les drassanes de Suape (Pernambuco) i es va transportar a les drassanes de Rio Grande (RS), on es troba en fase final de muntatge, unint el casc amb les altres parts pre-muntades, com la coberta, amb un pes estimat de 17 mil tones.[83] El projecte segueix el mateix model que les plataformes P-53 i P-58, les primeres plataformes que van ser muntades, tot i que només parcialment, en territori brasiler.[84]

Camp petrolífersModifica

 
Localització del Camp petrolífero Tupi, davant el litoral sud de l'estat de Rio de Janeiro.

Petrobras va ser la primera empresa petrolífera del món a explotar la Pré-sal, una capa que queda sota prop de 2.000 metres de sal, dipositat en el subsòl del jaç oceànic.[85] La Petrobras ja ha identificat almenys deu reserves potencials per explotar petroli sota la crosta de sal, contenint reserves estimades de 12 bilions boe. En el bloc BM-S-11, on estan els pous gegants Tupi i Tupi Sud, s'han trobat dos jaciments més, batejats com Iara i Iracema. L'empresa portuguesa Petrogal té participació del 10% de Tupi. A més de Tupi, Tupi Sud, Iara i Iracema, la Petrobras i els seus associats van trobar petroli al pou Carioca (BM-S-9).[86]

La companyia va anunciar, el 22 d'agost de 2008, que el cost d'extracció per barril de les reserves de petroli del pré-sal serà "extremadament econòmic", d'acord amb Antônio Carlos Pinto, gerent de concepció de projectes de l'empresa.[87][88] L'1 de maig de 2009, l'empresa va iniciar la producció de petroli del Pré-sal a Tupi, en un procediment anomenat "prova de llarga durada". La producció va ser interrompuda en juliol, però va ser represa en setembre de 2009, sense efectes concrets fins al moment.[89]

El consultor de l'àrea de petroli Arthur Berman, en un article a la revista World Oil, va estimar que el potencial del bloc BM-S-9 ("Carioca"), seria cinc vegades major que el camp de Tupi, uns 33 bilions de barrils, reconeixent que aquest nombre és "altament especulatiu", però que es tractava d'"una sensació creíble".[90] El BM-S-9 és operat per un consorci entre Petrobras, que posseeix el 45%, la companyia British Gas, amb el 30% i Repsol, que té el 25% restant. Lima va declarar que, de concretar-se, "seria el major descobriment fet en els últims 30 anys i seria també el tercer major camp del món de l'actualitat." Aquest comentari va generar una gran especulació en el mercat de petroli.[91]

RefineriesModifica

 
REPLAN, en Paulínia, São Paulo, la major refineria de processament de petroli de Petrobras.
 
Vista aèria de la Refineria Henrique Lage, a São José dos Campos (SP).
 
Refineria Gabriel Passos, entre Betim i Ibirité, Minas Gerais.
 
Refineria al port Mucuripe de Fortaleza, Ceará.
  • Regió Nord
  • Regió Nord-est
    • RLAM - Refineria Landulpho Alves - São Francisco do Conde (Bahia) - 323.000 bpd
    • RPCC - Refineria Potiguar Clara Camarão - Guamaré (Rio Grande do Norte) - 37.700 bpd
    • LUBNOR - Lubrificantes e Derivados de Petróleo do Nordeste - Fortaleza (Ceará) - 8.000 bpd
    • RNEST - Ipojuca (Pernambuco) - 230.000 bpd
  • Regió Sud-est
    • REGAP - Refineria Gabriel Passos - Betim (Minas Gerais) - 150.000 bpd
    • REPLAN - Refineria de Paulínia - Paulínia (São Paulo) - 415.000 bpd
    • REVAP - Refineria Henrique Lages - São José dos Campos (São Paulo) - 252.000 bpd
    • RPBC - Refineria Presidente Bernardes - Cubatão (São Paulo) - 178.000 bpd
    • RECAP - Refineria de Capuava - Mauá (São Paulo) - 53.000 bpd
    • REDUC - Refineria de Duque de Caxias - Duque de Caxias (Rio de Janeiro) - 239.000 bpd
    • COMPERJ - Itaboraí (Rio de Janeiro) - 165.000 bpd
  • Regió Sud
    • REPAR - Refineria Presidente Getúlio Vargas - Araucária (Paraná) - 207.563 bpd
    • REFAP - Refineria Alberto Pasqualini - Canoas (Rio Grande do Sul) - 201.280 bpd
  • Exterior
  • Altres unitats
    • FAFEN-BA - Camaçari (Bahia) - Producció d'amoniac, urea, àcid nítric i CO2
    • FAFEN-ES - Laranjeiras (Sergipe) - Producció d'amoniac, urea, àcid nítric, hidrogen i CO2
    • FAFEN-PR - Araucaria (Paraná) - Producció d'amoniac, urea i Arla 32
    • SIX - São Mateus do Sul (Paraná) - 5.880 tones d'esquist

Centrals termoelèctriquesModifica

A partir de 2000, Petrobras va començar a construir termoelèctriques, pretenent complementar la producció nacional d'energia elèctrica, especialment en els períodes de pic de consum.

Centrals tèrmiques en funcionament (pròpies i llogades), 2014[92]
Potència Estat Nom
220 MW CE TermoCeará (UTE-TCE, Caucaia)
32 MW BA Bahia I (UTE-BA-I, Camaçari)
138 MW BA Rômulo Almeida (UTE-RA, Camaçari)
186 MW BA Celso Furtado (UTE-CF, São Francisco do Conde)
323 MW RN Jesus Soares Pereira (UTE-JSP, Alto do Rodrigues)
226 MW MG Aureliano Chaves (UTE-ACH, Ibirité)
87 MW MG Usina Termelétrica de Juiz de Fora (Juiz de Fora)
386 MW MS Luiz Carlos Prestes (UTE-LCP, Três Lagoas)
923 MW RJ Mário Lago (UTE-MLG, Macaé)
1.058 MW RJ Governador Leonel Brizola (UTE-GLB, Duque de Caxias)
386 MW RJ Barbosa Lima Sobrinho (UTE-BLS, Seropédica)
219 MW SP Piratininga (São Paulo)
576 MW SP Fernando Gasparian (UTE-FEG, Pedreira)
484 MW PR UEG Araucária (Araucária)
161 MW RS Sepé Tiaraju (UTE-ST, Canoas)
95 MW AM Tambaqui (Manaus)
76 MW AM Jaraqui (Manaus)
150 MW BA Arembepe (Camaçari)
529 MW MT Cuiabá (Cuiabá)
152 MW BA Muricy (Camaçari)
344 MW RJ Baixada Fluminense (UTE-BF, Seropédica)

El 2013, van ser generats de mitjana 4.043 MW d'energia elèctrica per al Sistema Interligado Nacional (SIN).[93]

PatrociniModifica

 
Samarreta del Flamengo amb el patrocini del grup Petrobras.

Petrobras va ser patrocinadora principal de l'equip de futbol de la lliga brasilera Flamengo. Va ser col·laboradora del club des de 1984 fins al 2 d'abril de 2009, quan el Flamengo va oficialitzar la sortida del patrocinador; aquesta va ser la col·laboració més llarga del futbol brasiler.[94][95] Des de 2011, la pròpia empresa patrocina el Campionat Brasiler de Futbol de les Sèries A i B.[96]

En Fórmula 1, l'estatal va subministrar combustible i lubricants entre 1981 i 1982 a l'equip Fittipaldi. Entre 1998 i 2008, va patrocinar l'equip Williams i també va subministrar lubricants per a la Jordan (2001-2002). Petrobras va signar un contracte amb Williams i Mercedes l'any 2015 per desenvolupar un nou combustible automobilístic i lubricants, acord que va concloure el 2016.[97][98] El 2018, la petroliera va tancar un acord de cooperació i col·laboració tècnica amb l'equip britànic McLaren, amb l'objectiu de que, en 2019, Petrobras subministrés combustibles a l'escuderia.[99]

A més de la F-1, Petrobras també ha patrocinat equips de la Stock Car, Fórmula Truck, F-3 Sud-americana i la CART Series.[100][101]

Encara en l'àrea de competicions a motor, manté equips en el famós Ral·li Dakar des de 1987, en les categories de camions, cotxes i motos, sota la denominació Equipe Petrobras Lubrax, la marca internacional de la companyia més utilitzada en el món automobilístic. El mateix equip també comptabilitza participacions en totes les edicions del brasiler Rally dos Sertões. En totes dues competicions, col·lecciona diverses victòries.[102] Petrobras és el patrocinador principal del Campionat Brasiler de Marques i Pilots d'automobilisme, ara denominat Copa Petrobras de Marques.[103]

L'empresa també té un paper destacat en accions de patrocini en àrees socials, culturals i ambientals al Brasil.[104]

ControvèrsiesModifica

El cas BR de 1989Modifica

L'any 1989, els mitjans van divulgar presumptes casos de corrupció en la companyia. La repercussió d'aquest reportatge va rendir als periodistes Ricardo Boechat, Aluízio Maranhão, Suely Caldas i Luiz Guilhermino el Premi Esso de Periodisme de 1989.[105][106]

Nacionalització a BolíviaModifica

 
Refineria en Cochabamba, Bolívia, venuda a la YPFB el 2007.

El mes de maig de 2006, el president de Bolívia, Evo Morales, va anunciar la nacionalització de tots els camps de petroli i gas del país. Morales va ordenar l'ocupació de tots els camps per part de l'exèrcit bolivià. Petrobras va veure's profundament afectada per aquesta estatització; en aquella època, la filial boliviana tenia una gran importància en l'economia del país: l'empresa representava el 24% dels impostos industrials bolivians, el 18% del producte intern brut (PIB) del país i el 20% de les inversions estrangeres; l'estatal brasilera operava en el 46% de les reserves de petroli de Bolívia i era responsable del 75% de les exportacions de gas cap al Brasil. Petrobras havia invertit, entre 1994 i 2005, 1,5 bilions de dòlars en l'economia boliviana.[107]

La nacionalització va afectar negativament la relació entre la petroliera i el govern bolivià. El 28 d'octubre de 2006, després d'una llarga negociació, Petrobras i l'executiu bolivià van arribar a un acord, pel qual l'empresa passaria a rebre només el 18% dels beneficis i el govern bolivià es quedaria amb la resta, quan fins llavors se'ls repartien al 50%.[108]

Refineria Pasadena a TexasModifica

El mateix any 2006, Petrobras va pagar 360 milions de dòlars pel 50% de la refineria de Pasadena, que pertanyia a la belga Astra Oil. Dos anys després, brasilers i belgues van anar a judici i la Petrobras va veure's obligada a comprar la part que pertanyia a Astra Oil. L'adquisició de la refineria de Pasadena va acabar costant 1,18 bilions de dòlars, 27 cops més del que l'europea havia pagat per adquirir-la en el seu moment.[109] De tota manera, el funcionament d'aquesta planta és positiu: durant el primer semestre de 2014 va ser l'única en registrar beneficis dintre del grup Petrobras, d'aproximadament 130 milions de dòlars, a causa del benefici de l'ús del petroli no convencional produït als Estats Units.[110]

Operació Lava JatoModifica

L'Operació Lava Jato (en català, lava a jato significa autorrentat, rentat a pressió) és una instrucció de la Policia Federal de Brasil iniciada el 17 de març de 2014 per investigar un esquema de blanqueig de diners sospitosos de moure més de 10 bilions R$, que a hores d'ara s'estima en més del doble.[111] L'operació va rebre aquest nom a causa de l'ús d'una xarxa d'autorrentats i benzineres on es movien aquests diners d'origen il·lícit.[112]

 
Policies durant la instrucció del cas Lava Jato.

Fins a l'abril de 2014, l'operació ja contava amb 46 persones investigades per crims de pertinença a organització criminal, crims contra el sistema financer nacional, falsedat documental i blanqueig de capital.[113] 30 persones foren empresonades, entre elles l'empresari Alberto Youssef i l'exdirector de Petrobras Paulo Roberto Costa.[114][115] L'exgerent Pedro Barusco va declarar que l'esquema de pagament de suborns a Petrobras va començar el 1997.[116] En el seu testimoni a la comissió parlamentària que investigava aquest cas, el març de 2015, Barusco va declarar: "Vaig començar a rebre suborns entre 1997 i 1998. Va ser una iniciativa personal, junt amb l'apoderat de l'empresa. De manera generalitzada, [el cobrament de suborns] va donar-se a partir de 2004, no sé exactament el dia, però va ser a partir de llavors".[117]

El 14 de novembre de 2014, van ser arrestats els presidents i directors de grans empreses del Brasil, com Construtora OAS, IESA Óleo e Gás, Camargo Corrêa Construções, UTC Engenheria o Construtora Queiroz e Galvão. Segons les investigacions de la Fiscalia de l'Estat, l'esquema de càrtel de les constructores en obres de Petrobras existia feia 15 anys com a mínim, i es van institucionalizar a partir de 2004.[118] El desembre de 2014, Petrobras va impedir que les constructores implicades en la Lava Jato signessin nous contractes. En total, 23 empreses nacionals i estrangeres van veure's involucrades, entre elles Andrade Gutierrez, Camargo Corrêa, Construcap, Egesa, Galvão Engenheria, OAS, Promon Engenheria o UTC Enginyeria.[119]

L'octubre de 2015, la brigada que portava la investigació de la Lava Jato havia identificat 10 bilions R$ en suborns, va recuperar 870 milions de reals, va bloquejar comptes corrents per 2,4 bilions R$ més i va arrestar 105 implicats en l'escàndol.[120][121][122]

En novembre de 2015, la Policia Federal va estimar que el desviament de fons de la Petrobras podia estimar-se en 42 bilions R$, mentre que la petroliera n'havia reconegut oficialment només 6 bilions R$. L'estimació té com a base un informe pericial basat en taules que mostren els pagaments il·lícits que involucraven a les 27 empreses investigades per formar part del càrtel delictiu de Petrobras.[123]

Accidents ambientalsModifica

El 20 de març de 2001 es va enfonsar la Plataforma P-36, considerada, fins aquell moment, la major del món. Segon l'Agència Nacional del Petroli (ANP) del Brasil, l'accident va ser causat per "no-conformitats pel que fa a procediments operacionals, de manteniment i de projecte".[124]

El 6 de setembre de 2012, un accident d'un camió cisterna en la Carretera Dr. Manuel Hipólito Rego (estat de São Paulo) va causar el vessament de 15.000 litres d'oli diesel. El vessament va afectar greument diverses rieres de la zona, a més de la platja de Maresias, a São Sebastião.[125][126] La CETESB (l'agència ambiental paulista) va aplicar a Petrobras i a la transportista una multa d'aproximadament 92.000 reals a cada empresa.[127]

El 5 d'abril de 2013, va haver-hi una fuita de 3.500 litres de combustible marítim a la Terminal Marítima Almirante Barroso (litoral de São Paulo) afectant a catorze platges de les ciutats de São Sebastião i Caraguatatuba.[128][129][130][131][132][133] En aquest cas, la CETESB va sancionar Petrobras amb una multa de 10 milions R$, a més de denunciar l'empresa per crim ambiental. L'ajuntament de São Sebastião va aplicar a la petroliera una multa addicional de 50 mil R$.[134]

Just un mes després, el 5 de maig de 2013, una fuita de 49.000 litres de dièsel ocorregut en una oleoducte de la Transpetro a São José do Barreiro (SP) va afectar els rius Formoso, Sesmaria i Paraíba do Sul i va causar la interrupció total o parcial del proveïment d'aigua a les ciutats de Barra Mansa, Barra do Piraí, Pinheiral, Porto Real, Quatis i Volta Redonda.[135][136][137] Les classes a les escoles públiques d'aquests municipis van ser suspeses a causa de la falta d'aigua.[138] La taca d'oli va estendre's prop de trenta quilòmetres. Segons l'Agència de Medi Ambient de Resende (AMAR), una vàlvula del conducte s'hauria danyat en el transcurs d'un furt de dièsel i això hauria provocat la fuita. Els òrgans ambientals van informar que 40.100 litres de dièsel van poder ser recollits i que es continuaria treballant per a eliminar els residus existents en el sòl i l'aigua.[139][140]

El 28 de novembre de 2013, un incendi causat per una explosió a la unitat de destil·lació de la Refineria President Getúlio Vargas (Araucária, Paraná) va interrompre'n part de les activitats. No va haver-hi ferits.[141]

El dia 11 de febrer de 2015, una explosió al buc-plataforma FPSO Cidade de São Mateus, causada per una fuita de gas, va matar nou persones i va deixar 26 ferides.[142] Segons l'informe intern de la companyia, mesos abans de l'accident s'havia instal·lat una peça inadequada en un circuit de transferència d'aigua i oli. El dia de l'accident, aquesta peça no va suportar la pressió causada per un error en l'obertura i tancament de les vàlvules, ocasionant la fuita de gas que posteriorment va explotar. L'informe afegia que es va cometre un error greu en la presa de decisions durant l'emergència, per haver-se enviat equips d'operaris a àrees amb atmosfera inflamable.[143]

Continuïtat del monopoli estatalModifica

Malgrat que la Petrobras havia deixat de iure de monopolitzar la indústria petroliera brasilera en 1997, l'estatal continua monopolitzant el sector de facto, concentrant un control majoritari sobre la cadena productiva dels combustibles. Les seves refineries concentren la producció de pràcticament tots els combustibles distribuïts a les benzineres del país. De les 17 refineries existents, l'estatal és propietària de 13, produint-ne el 98% del petroli refinat - les altres quatre són de Manguinhos, Univen, Riograndense i Dax Oil. El propi expresident de l'empresa, Pedro Parente, va afirmar que: "No és bo per al país que Petrobras tingui el 100% de monopoli del refinat". Durant una vaga de camioners brasilers de 2018, el President de la Càmera dels Diputats, Rodrigo Maia, va afirmar: 'La crisi va provar que el monopoli de Petrobras no servia de res", malgrat que ell mateix no defensava la privatització.[144][145][146][147][148][149][150]

Malgrat que moltes companyies operen al costat de la Petrobras en l'extracció i producció de petroli, com ara Shell, Chevron, Statoil o Repsol, en el refinat gairebé no existeix cap competidor, ja que amb l'obertura del mercat després de 40 anys de monopoli, Petrobras ja s'havia apoderat de les millors reserves del país, mercès al pes del govern en el sector.[144][146] El 2020, el govern federal va donar els primers passos per trencar el monopoli que l'empresa exerceix en el sector del refinat.[151]

A més, Petrobras manté altres privilegis sobre els seus competidors, com la Llei 12.351/2010, que deixava a la petroliera com l'única que podia operar en pré-sal, donant-li així l'exclusivitat. L'any 2016, aquesta legislació va ser alterada i, des de llavors, altres operadores poden operar en pré-sal, però Petrobras manté un dret preferent per adquirir, com a mínim, el 30% de participació en els consorcis, inclús després d'haver-se format. L'Institut Brasiler de Petroli, Gas i Biocombustibles (IBP) referint-se a aquesta modificació de la llei, va dir que la mesura anava en contra de la lliure competició.[152][153]

ReferènciesModifica

  1. Renan Ramalho (6 de abril de 2017). «Supremo rejeita recurso da Petrobras e decide que estatais devem pagar IPTU (Por ter repercussão geral, decisão vale para todas as estatais que buscam lucro e concorrem com outras empresas.)». G1 Política'. Consultado em 10 de abril de 2017. Cópia arquivada em 10 de abril de 2017 
  2. «Composição do Capital Social». Petrobras. Arxivat de l'original el 2007-04-25. [Consulta: 13 agost 2014].
  3. «Petrobras - Presença Global».
  4. «Forbes Global 2000». [Consulta: 31 octubre 2020].
  5. «Produção Mensal de Óleo e Gás Natural - Brasil e Internacional». Petrobras, 11-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 15 agost 2014].
  6. Chandler, Graham. «Petrobras Deepwater Discovery Success». Earth Explorer Magazine, Novembro 2008. Arxivat de l'original el 2012-04-20. [Consulta: 13 març 2012].
  7. «About us». Petrobras. [Consulta: 13 agost 2014].
  8. 8,0 8,1 BARBOSA, Rodolfo e ALVES, Aluísio. «Petrobras ultrapassa Microsoft em valor de mercado, diz estudo». Reuters, 19-05-2008. [Consulta: 13 agost 2014].
  9. «Petrobras pode se tornar a quarta maior empresa do mundo.». O Estado de S. Paulo, 25-09-2010. [Consulta: 13 agost 2014].
  10. «Com capitalização, Petrobras vira segunda maior petrolífera do mundo.». O Globo, 24-09-2010. [Consulta: 13 agost 2014].
  11. «Capitalização torna Petrobras segunda maior empresa do mundo em valor de mercado». Agência Brasil, 24-09-2010. [Consulta: 23 març 2021].
  12. «Petrobras is world's 2nd largest after fundraising.». Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 14 octubre 2015].
  13. «Lula: euforia no 'momento mais auspicioso do capitalismo'». Veja.com, 24-09-2010. [Consulta: 13 agost 2014].
  14. «A maior capitalização da história da humanidade». Blog Planalto, 24-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-08-15. [Consulta: 13 agost 2014].
  15. «Prejuízo da Petrobras é o maior desde 1986, aponta Economática - Empresas - iG». Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 22 març 2021].
  16. «Petrobras teve prejuízo de R$ 21,587 bilhões em 2014 - Notícias - R7 Internacional». noticias.r7.com.
  17. «Petrobras perde R$6,2 bilhões com corrupção e registra 1º prejuízo desde 1991». Estadão economia, 22-04-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  18. «Petrobras tem prejuízo de R$ 21,587 bilhões».
  19. «de març de 2016-data=21 de març de 2016-título=Petrobras registra prejuízo de R$ 34,8 bilhões em 2015».
  20. «Impacto da Lava Jato no PIB pode passar de R$ 140 bilhões, diz estudo». G1, 11-08-2015. [Consulta: 1r agost 2015].
  21. «Prejuízo da Petrobras no 1º trimestre é o maior da história da bolsa». CNN Brasil, 15-05-2020.
  22. «Just 100 companies responsible for 71% of global emissions, study says». The Guardian, 10-07-2017.
  23. Global Warming of 1.5 °C. An IPCC Special Report on the impacts of global warming of 1.5 °C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty [Consulta: 29 octubre 2020].
  24. Carone, Edgard. A Quarta Republica. 1945-1964. ISBN 978-8528602241. 
  25. «CONSTITUIÇÃO DOS ESTADOS UNIDOS DO BRASIL (DE 18 DE SETEMBRO DE 1946)».
  26. Wilkins, Mira «The Seven Sisters: The Great Oil Companies and the World They Shaped. By Anthony Sampson. New York: Viking Press, 1975. Pp. 334.» (en anglès). The Journal of Economic History, 36, 3, 1976-09, pàg. 789–790. DOI: 10.1017/S0022050700099988. ISSN: 0022-0507.
  27. COHN, G. (1968). Petróleo e nacionalismo. Säo Paulo, Difusão Européia do Livro.
  28. Monteiro Lobato, José Bento Renato. O escândalo do petróleo e Georgismo e comunismo. Biblioteca Azul. ISBN 978-8525049186. 
  29. «Lei n° 2004 de 3 de outubro de 1953.». Edital.
  30. Peyerl, Drielli. A CONTRIBUIÇÃO DO CONSELHO NACIONAL DO PETRÓLEO E DA PETROBRAS NA FORMAÇÃO DE PROFISSIONAIS PARA A EXPLORAÇÃO DO PETRÓLEO NO BRASIL (Tesi). Campinas (São Paulo): Universidade de Campinas, 2014. 
  31. COTTA,Pery - O petróleo é nosso? - Guavira Editores - 1975 - Rio de Janeiro - pgs. 30,129
  32. 32,0 32,1 «O desastre americano da Petrobrás». Jornal GGN, 29-05-2018. [Consulta: 22 juliol 2020].
  33. «Conheça a história da Petrobrás». UOL. [Consulta: 23 juliol 2020].
  34. «Contratos de risco». Folha de S.Paulo, 19-04-1995. [Consulta: 31 juliol 2020].
  35. «LEI Nº 9.478, DE 6 DE AGOSTO DE 1997». Edital.
  36. «O PETRÓLEO É DELES». Piauí, jul 2016. [Consulta: 21 març 2021].
  37. «PETROBRÁS ENTUSIASMA EN WALL STREET». El Tiempo, 11-08-2000.
  38. «PROCAP 3000: próxima fronteira de exploração em águas ultraprofundas». [Consulta: 14 octubre 2014].
  39. 39,0 39,1 39,2 «Petrobras devolve pela 1ª vez uma área do pré-sal». Estadão, 22-04-2014. [Consulta: 23 març 2021].
  40. «Petrobras compra Pérez Companc por US$ 1,027 bilhão». O Estado de S. Paulo, 17-10-2002. [Consulta: 13 agost 2014].
  41. «GAO-10-515R Iran’s Oil, Gas, and Petrochemical Sectors». United States Government Accountability Office, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-05. [Consulta: 13 agost 2014].
  42. «O valor de uma conquista». Revista Istoé, 26-04-2006. [Consulta: 13 agost 2014].
  43. Trindade, Roberto de; Queiroz, Durval Vilar HSE Training and Competence Development at Petrobras University. SPE International Conference on Health, Safety and Environment in Oil and Gas Exploration and Production [Rio de Janeiro, Brazil], 12-04-2010, pàg. SPE–126211–MS. DOI: 10.2118/126211-MS.
  44. «Petróleo e Gás Natural - Resultados 2007 a 2010». Portal Brasil. [Consulta: 13 agost 2014].
  45. «Petrobras é a 4ª empresa mais respeitada do mundo». Diário do Nordeste, 06-05-2009. [Consulta: 21 març 2021].
  46. «Petrobras interrompe produção do Campo de Tupi na região do pré-sal». Agência Brasil, 06-07-2009. [Consulta: 21 març 2021].
  47. «Petrobrás consegue financiamento de U$ 3,5 bilhões na China». Folha de S.Paulo. UOL, 01-04-2015. [Consulta: 1r abril 2015].
  48. «Pré-sal supera 50% da produção de petróleo e gás do Brasil pela 1ª vez». G1, 31-01-2018. [Consulta: 23 març 2021].
  49. «Puxada pelo pré-sal, produção de petróleo cresce 4% em 2017». Portos e Navios, 01-02-2018. [Consulta: 23 març 2021].
  50. «Perfil» (en portuguès brasiler). Petrobras, abril 2020. [Consulta: 25 març 2021].
  51. 51,0 51,1 Petrobras. Nossa Diretoria
  52. G1: Após vender o controle da BR Distribuidora, Petrobras avalia reduzir a zero sua participação na empresa
  53. G1: Petrobras conclui venda de fatia de filial na Argentina e recebe US$ 897 mi
  54. «Petrobras entra no grupo de empresas com valor de mercado superior a cem bilhões de dólares». O Dia Online, 04-01-2007. Arxivat de l'original el 2007-03-25. [Consulta: 13 agost 2014].
  55. «Petrobras é a empresa mais lucrativa, mas uma das menos rentáveis da América Latina, aponta estudo.». Valor Online, 16-11-2007. [Consulta: 13 agost 2014].
  56. «Lucro da Petrobras cai 17% em 2007, para R$ 21,5 bilhões». Agência Estado, 03-03-2008. [Consulta: 13 agost 2014].
  57. «Petrobras obtém lucro de 25,9 bilhões de reais em 2006, resultado recorde na América Latina.». UOL, 13-02-2007. [Consulta: 13 agost 2014].
  58. «Petrobras alcança lucro recorde de 25,9 bilhões de reais em 2006». Petrobras, 13-02-2007. Arxivat de l'original el 2009-04-02. [Consulta: 13 agost 2014].
  59. «Petrobras é oitava empresa de petróleo com ações em bolsa». Petrobras, 31-01-2007. Arxivat de l'original el 2009-04-02. [Consulta: 13 agost 2014].
  60. ESCOBAR, Herton. «2 km de sal desafiam tecnologia». O Estado de S. Paulo, 18-11-2007. Arxivat de l'original el 2007-11-20. [Consulta: 13 agost 2014].
  61. «Valor da estatal sobe R$ 48 bi». Agência Estado, 09-11-2007. Arxivat de l'original el 2007-11-11. [Consulta: 13 agost 2014].
  62. «Capitalização da Petrobras "destrava" Bolsa e câmbio; estatal captou R$ 120,4 bi». Folha de S.Paulo, 24-09-2010. [Consulta: 13 agost 2014].
  63. «Capitalização da Petrobras atinge R$ 120 bilhões». O Globo, 24-09-2010. [Consulta: 13 agost 2014].
  64. «Petrobras tem lucro líquido de R$ 10,9 bilhões no trimestre». G1, agosto 2008. [Consulta: 13 agost 2014].
  65. «Petrobras é a empresa com mais dívidas no mundo». O Estado de S. Paulo, 19-10-2013. [Consulta: 30 novembre 2013].
  66. ANTONIO PITA e VINICIUS NEDER. «Dívida da Petrobrás sobe mais R$ 100 bi». Estadão, 22-09-2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  67. «Petrobras tem prejuízo de R$3,8 bi no 3º tri». O Globo, 12-11-2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  68. G1. «Lucro da Petrobras sobe 11% e alcança R$ 23,6 bilhões em 2013», 25-02-2013. [Consulta: 26 febrer 2013].
  69. «Relatório da Administração 2013, página 64». Petrobras. Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 12 gener 2016].
  70. «Relatório da Administração 2013, página 5». Petrobras. Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 12 gener 2016].
  71. G1. «Petrobras tem lucro líquido de R$ 21,18 bilhões em 2012, queda de 36%», 04-02-2013. [Consulta: 19 febrer 2014].
  72. Exame. «No quarto trimestre de 2011, lucro da Petrobras cai 52,38%», 09-02-2012. [Consulta: 19 març 2014].
  73. «Relatório de Atividades 2011, Análise Financeira, pág.1». Petrobras. Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 12 gener 2016].
  74. «Lucro da Petrobras cai 12% em 2009, para R$ 28,98 bilhões». G1, 19-03-2010. [Consulta: 12 gener 2016].
  75. Demonstrações Financeiras Padronizadas 2010
  76. «Relatório de Atividades 2011, página 5». Petrobras. Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 12 gener 2016].
  77. «Petrobras ou Petrobrás?», 31-08-2009. [Consulta: 22 març 2021].
  78. Petrobras. 1958 – A IDENTIDADE PETROBRAS Arxivat 2019-02-05 a Wayback Machine.. Agência Petrobras. Acesso em 15 de dezembro de 2018.
  79. «OTC Distinguished Achievement Awards for Companies, Organizations, and Institutions». Pffshore Technology Conference. [Consulta: 21 març 2021].
  80. «Petrobras na Vanguarda Tecnologia desenvolvida para o campo de Roncador conquista prêmio OTC 2001 Revista Power». Universidade Estadual de Campinas, 02-09-2003. [Consulta: 13 agost 2014].
  81. «Eles vão fundo». Super. [Consulta: 4 desembre 2020].
  82. Gonsen, Ruby. «A Trajetória Tecnológica da Petrobras na Produção Offshore 6/6». Revista Espacios, 1996. [Consulta: 13 agost 2014].
  83. «Estrutura para montagem da P-55 chega ao dique seco», 24-02-2012. [Consulta: 23 març 2021].
  84. «Casco da P-55 atraca no Estaleiro Rio Grande». Jornal Agora, 16-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-08. [Consulta: 16 gener 2011].
  85. «Petrobras deve instalar projeto-piloto em Tupi entre 2010 e 2011». Revista Exame, 08-11-2007. Arxivat de l'original el 2007-11-11. [Consulta: 15 agost 2014].
  86. PAMPLONA, Nicola «Petrobras e Petrogal miram pelo menos dez reservas no megacampo». Economia & Negócios. O Estado de São Paulo, 18-11-2007, pàg. B10.
  87. «PETROBRAS: custo de extração do pré-sal é "econômico". Rio de Janeiro». Agência Reuters, 22-08-2008. [Consulta: 14 octubre 2015].
  88. «Pré-sal só vale a pena com petróleo acima de 50 dólares o barril». O Globo, 10-10-2008. [Consulta: 13 agost 2014].
  89. «Petrobras inicia exploração do pré-sal». Portal Brasil, 28-10-2010. [Consulta: 14 octubre 2015].
  90. «Petrobras está confiante em reserva Carioca, diz 'FT'». BBC Online, 30-04-2008. [Consulta: 13 agost 2014].
  91. «Bloco na Bacia de Santos pode ser cinco vezes maior que Tupi». Folha de S.Paulo, 14-04-2008. [Consulta: 13 agost 2014].
  92. «Termelétricas». Petrobras. [Consulta: 13 agost 2014].
  93. «Sistema Interligado Nacional». Senado. [Consulta: 14 octubre 2015].
  94. «Flamengo rompe com a Petrobras». Revista Veja, 02-04-2009. Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 13 agost 2014].
  95. «Surpreendida, Petrobras lamenta fim da parceria com o Flamengo». iG, 02-04-2009. Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 13 agost 2014].
  96. «O primeiro patrocínio de grandes clubes de futebol». Com atitude, 16-02-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 14 octubre 2015].
  97. «Atuação no esporte». Petrobras. [Consulta: 18 setembre 2014].
  98. «Com saída de Massa, Petrobras encerra parceria com Williams ao final de 2016 após três temporadas». Grande Prêmio. [Consulta: 1r juny 2018].
  99. «McLaren terá combustível fornecido pela Petrobras em 2019». O Globo. [Consulta: 1r juny 2018].
  100. «Petrobras é a nova fornecedora de combustíveis da Stock Car». Stockcar. [Consulta: 14 octubre 2015].
  101. «Os finalistas da Seletiva de Kart Petrobras 2013: Paulo Victor, mineiro, 14 anos». UOL Grande prêmio. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 14 octubre 2015].
  102. «Equipe Petrobras Lubrax conquista sua melhor colocação no Rally Dakar». Site Oficial da Petrobras. [Consulta: 14 octubre 2015].
  103. Design, Aliens. «Copa Petrobras de Marcas». www.brasileirodemarcas.com.br. Arxivat de l'original el 2017-05-19. [Consulta: 22 març 2021].
  104. «Lanzado en Brasil Programa Petrobras Cultural 2005 - 2006». Unesco. [Consulta: 22 març 2021].
  105. «Ao comentar operação Lava Jato, Boechat chama FHC de ‘oportunista’». Revista Fórum, 18-11-2014. Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 8 febrer 2015].
  106. «Prêmio ExxonMobil de Jornalismo». Prêmio Esso, 1989. Arxivat de l'original el 2015-04-15. [Consulta: 8 febrer 2015].
  107. «Saiba o tamanho da Petrobras na economia da Bolívia, e a importância da Bolívia para a Petrobras». UOL. Folha da manhã, 02-05-2006. [Consulta: 13 agost 2014].
  108. «Acordo com Bolívia garante rentabilidade para Petrobras, diz Silas». Folha. Folha da manhã, 29-10-2006. [Consulta: 13 agost 2014].
  109. «Entenda a compra da refinaria de Pasadena pela Petrobras». G1. Globo, març 2014. [Consulta: 29 abril 2014].
  110. «Pasadena foi a única a obter lucro no grupo Petrobras». O Tempo, 15-08-2014. [Consulta: 17 agost 2014].
  111. «Propinas investigadas pela Lava Jato chegam a R$ 10 bilhões, diz procurador». EBC, 09-10-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  112. «Entenda a Operação Lava Jato». Polícia Federal do Brasil. [Consulta: 9 octubre 2014].
  113. «Operações». Polícia Federal do Brasil. [Consulta: 10 octubre 2014].
  114. «Operações». Polícia Federal do Brasil. [Consulta: 10 octubre 2014].
  115. «Justiça decreta prisão preventiva de Paulo Roberto Costa, ex-diretor da Petrobras». ZH Economia. Rede Brasil Sul de comunicações. [Consulta: 10 octubre 2014].
  116. Winter. «Entrevista — FHC diz que Lula tem mais responsabilidade política em caso Petrobras do que Dilma». Agência internacional de notícias Thomson Reuters. [Consulta: 23 març 2015].
  117. «Comecei a receber propina em 1997 por iniciativa pessoal, diz delator». UOL. Folha da manhã, 10-03-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  118. «Perguntas e respostas da Operação Lava Jato». Carta Capital. Mino Carta. Arxivat de l'original el 2017-08-02. [Consulta: 17 novembre 2014].
  119. «Petrobrás suspende 23 empresas de engenharia de seu cadastro em função da Operação lava jato». Petronoticias. Arxivat de l'original el 2019-10-13. [Consulta: 9 desembre 2016].
  120. «Propina chega a R$ 10 bilhões, estima procurador da Lava-Jato». O Globo. Globo, 09-10-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  121. «Lava Jato completa 500 dias com a recuperação de R$ 870 milhões». G1 Paraná. Globo, 30-07-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  122. «A Lava Jato em números». Lava Jato. Ministério Público Federal. [Consulta: 14 octubre 2015].
  123. «PF estima que prejuízo da Petrobras com corrupção pode ser de R$ 42 bi». G1 Paraná. Globo, 12-11-2015. [Consulta: 21 març 2016].
  124. . 
  125. «Vazamento de óleo diesel atinge a praia de Maresias em São Sebastião». G1. Globo. [Consulta: 7 abril 2013].
  126. «Secretário fala sobre vazamento de óleo diesel em São Sebastião». G1. Globo. [Consulta: 7 abril 2013].
  127. «Petrobras é multada por vazamento de óleo diesel em São Sebastião». G1. Globo. [Consulta: 9 abril 2013].
  128. «Vazamento de combustível interdita nove praias em São Sebastião (SP)». Folha de São Paulo. Folha da manhã. [Consulta: 7 abril 2013].
  129. «Vazamento de combustível chega à Enseada de Caraguatatuba (SP)». Folha de São Paulo. Folha da manhã. [Consulta: 7 abril 2013].
  130. «Óleo vaza e São Sebastião interdita nove praias». Estadão. O Estado de São Paulo. [Consulta: 7 abril 2013].
  131. «Vazamento de óleo atinge pelo menos três praias de Caraguatatuba». G1. Globo. [Consulta: 8 abril 2013].
  132. «Vazamento em São Sebastião (SP) foi de 3.500 litros, diz Petrobras». UOL. Folha da manhã. [Consulta: 9 abril 2013].
  133. «Um dia após conclusão de limpeza, praias de SP ainda têm óleo». Folha de São Paulo. Folha da manhã. [Consulta: 10 abril 2013].
  134. «Cetesb multa Petrobras em R$ 10 mi por vazamento no litoral de São Paulo». G1. Globo. [Consulta: 9 abril 2013].
  135. «Volume de óleo que vazou no rio chega a 49 mil litros, diz Transpetro». G1. Globo. [Consulta: 9 maig 2013].
  136. «Vazamento de óleo em SP prejudica abastecimento de água no RJ». Estadão. O Estado de São Paulo. [Consulta: 7 maig 2013].
  137. «Vazamento de óleo diesel interrompe abastecimento de água no Sul do RJ». G1. Globo. [Consulta: 7 maig 2013].
  138. «Escolas do Sul do RJ cancelam aulas por problema na captação de água». G1. Globo. [Consulta: 9 maig 2013].
  139. «Vazamento de óleo diesel atinge Rio Sesmaria, em Resende, no RJ». G1. Globo. [Consulta: 7 maig 2013].
  140. «Vazamento de diesel da Transpetro atinge Rio Paraíba do Sul». G1. Globo. [Consulta: 7 maig 2013].
  141. «Explosão compromete produção em refinaria da Petrobras no Paraná». Folha de São Paulo. Folha da manhã. [Consulta: 29 novembre 2013].
  142. «Acidente com navio-plataforma da Petrobras deixa 3 mortos». Terra. Telefônica.
  143. «Relatório interno da Petrobras revela causas de explosão em navio no ES». G1. Globo, 11-06-2015.
  144. 144,0 144,1 Resende, João Paulo. «Petrobras, um monopólio desregulado». Jota, 24-05-2018. [Consulta: 23 març 2021].
  145. Dias, Marina. «'Crise provou que monopólio da Petrobras não serviu de nada', diz Maia». Folha de São Paulo, 06-06-2018. [Consulta: 23 març 2021].
  146. 146,0 146,1 Elias, Juliana. «Se Petrobras não tem monopólio, por que mais empresas não fazem gasolina?». UOL, 21-05-2018. [Consulta: 23 març 2021].
  147. «Volume de petróleo processado na Petrobras é o menor desde 2010». O Globo, 26-01-2017. [Consulta: 23 març 2021].
  148. «Todas as 13 refinarias da Petrobras tiveram uma queda na produção». www.noticiasdotrecho.com.br. Arxivat de l'original el 2018-06-09. [Consulta: 7 juny 2018].
  149. «Refino: Saiba O Que É e Como Funciona - Petrobras». Petrobras. [Consulta: 20 juny 2018].
  150. «Não é bom para o País a Petrobras ter 100% de monopólio no refino, diz Parente». Istoé, 31-05-2017. [Consulta: 23 març 2021].
  151. «'Vamos quebrar o monopólio do refino', diz Guedes sobre Petrobras». O Globo, 26-04-2019. [Consulta: 11 març 2020].
  152. «LEI Nº 12.351, DE 22 DE DEZEMBRO DE 2010.». www.planalto.gov.br. [Consulta: 8 juny 2018].
  153. Índio do Brasil, Cristina. «Petrobras terá direito de preferência para exploração e produção no pré-sal». Agência Brasil, 03-05-2017. [Consulta: 23 març 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrobras