Philip Anstruther
El tinent General Philip Anstruther (c. 1680 – 11 novembre 1760), de la casa d'Airdrie a Fife, va ser un militar britànic i parlamentari escocès entre 1715-1741 i 1747-1754. Nomenat tinent governador de Menorca el 16 de juny de 1733, va mantenir el càrrec fins al 1747.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1680 |
| Mort | 11 novembre 1760 (79/80 anys) |
| Membre del 5è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 5è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Membre del 8è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 8th Parliament of Great Britain (en)  | |
| Membre del 7è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 7è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Membre del 6è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 6è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Membre del 10è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 10th Parliament of Great Britain (en) | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Rang militar | tinent general |
| Família | |
| Pares | Sir James Anstruther of Airdrie (en) i Katherine Skene (en) |
Detalls personals modifica
Philip Anstruther va ser un militar britànic que va néixer a l'entorn del 1680. L'únic fill del Senyor Philip Anstruther de la casa d'Airdrie, a Fife, i la seva muller Katherine Skene; el pare era advocat i Secretari de comptes del Parlament d'Escòcia, va morir el 1682.[1]
Va morir fadrí l'11 de novembre de 1760 i va deixar la seva propietat al seu cosí, Senyor John Anstruther, 2n Baronet.[2]
Els seus inicis modifica
Hi ha poca informació disponible sobre la carrera militar de n'Anstruther i si va entrar en combat; el 1710, va ser nomenat Capità de la Guàrdia d'Infanteria, però càrrecs com aquest tenien la seva base a Londres i sovint no suposaven servei militar.[3] El 1720, va comprar el títol de Coronel del Cameronians, regiment d'infanteria escocès, rebatejat el 1751 com a 26th Regiment d'Infanteria o Scottish Riffles, que va ser de guarnició a Menorca. Va mantenir el títol fins a la seva mort el 1760.[4]
Els Anstruthers eren una família important a Fife. El seu cosí, Sir John, era diputat per la circumscripció d' Anstruther Burghs. A les eleccions generals britàniques, de 1715 Sir John va sortir elegit membre del parlament per Fife i Philip va agafar el seu relleu a Anstruther Burghs, el qual va retenir fins 1741. Posteriorment tornaria a sortir escollit entre el 1747 i el 1754. El seu únic vot registrat és de 1737, quan va ser l'únic membre escocès de la cambra del Comuns que va donar suport a les represàlies del govern contra els revoltats a Edimburg en els Porteous Riots de 1736; això el va fer molt impopular entre els seus paisans.[2]
Anstruther Tinent governador a Menorca modifica
Quan el 16 de juny de 1733 Sir Richard Kane va ser nomenat governador titular de Menorca, ell fou nomenat tinent governador. Càrrec que va mantenir fins al 1747. A causa de la vermellor del seu rostre va ser conegut entre els menorquins amb el malnom d'en Vermell.
N'Anstruther havia estat destinat com a tinent governador del castell de Sant Felip des de l'octubre de 1730, però quan va ser nomenat era a Londres i no es va incorporar fins al juliol de 1735. En la seva absència el coronel Handyside fou nomenat tinent governador de Sant Felip i tinent governador de Menorca substitut. En morir, el desembre de 1736, el governador titular Richard Kane, el tinent governador tornava a ser absent. El 1737 havia estat nomenat governador titular el Comte de Hertford però va ser el coronel Willim Pinfold, com a tinent governador de Sant Felip, qui es va fer càrrec de manera interina del govern fins que el 1739 en Vermell va tornar a Menorca, ja amb el rang de brigadier general. El retorn coincidí amb els rumors d'una possible invasió espanyola. Els abusos i corrupcions junt amb la nul·la voluntat de millora de la guarnició són els trets que defineixen la seva gestió. Tot i les circumstàncies tan precàries va aconseguir un permís reial per a tornar a Anglaterra el febrer de 1741. Els coronels Pagett i O'Farrel van asuumir la responsabilitat de la governació en tant que màximes autoritats militars a l'Illa. El gener de 1742 el Tinent Governador fou sotmès a una investigació a la Cambra dels Lords per a esbrinar l'estat militar de Menorca, de la qual en sortí immune. L'abril del 1742, el mateix any que fou nomenat governador titular el Comte de Stair, n'Anstruther, tornà a l'Illa, amb el rang de tinent general. Les seves males pràctiques el van dur a enfrontar-se a les autoritats locals i a més a més als oficials de la guarnició i a la Navy.
Anstruther va promoure un tribunal marcial contra el coronel Henry Erskine, per una suposada conspiració en contra seva. A finals de 1744 partí cap a Londres per a respondre d'un seguit d'acusacions. El major general John Wynyard com a governador interí va recollir testimonis sobre les seves actuacions.
El final de la seva carrera modifica
Com que va sortir una llei que prohibia que els diputats compaginessin el seu càrrec amb un comandament militar a l'estranger, n'Anstruther va renunciar com a tinent governador de Menorca i es tornà a presentar a les eleccions generales britàniques de 1747 per Anstruther Burghs. Malgrat tot, va passar gran part del seu temps defensant la seva actuació a Menorca. També fou atacat pel coronel Erskiner des del Parlament. A les eleccions generales britàniques de 1754, Erskine es va presentar per Anstruther Burghs i va guanyar l'escó, posant fi a la seva carrera política.
Notes modifica
- ↑ Maidment, 1842, p. 31.
- ↑ 2,0 2,1 Simpson, Lea, 1970.
- ↑ Dalton, 1910, p. 125.
- ↑ Guy, 1985, p. 49.
Bibliografia modifica
- Dalton, Charles. George the First's army; Volume I 1714-1727,. Eyre and Spottiswoode, 1910.
- Guy, Alan. Economy and Discipline: Officership and the British Army, 1714–63. Manchester University Press, 1985. ISBN 978-0-7190-1099-6.
- Maidment, James. Scotish Elegaic Verses. Stevenson, 1842.
- RCAHMS. Eleventh report with inventory of monuments and constructions in the counties of Fife, Kinross, and Clackmannan. RCAHMS, 1933, p. 61-62.
- Simpson, JM. ANSTRUTHER, Philip (c.1680-1760), of Airdrie, Fife in The History of Parliament: the House of Commons 1715-1754. Boydell & Brewer, 1970.
- Wood, Walter. The East Neuk of Fife: Its History and Antiquities. D. Douglas, 1887, p. 403.
- M.À. CASASNOVAS. Enciclopèdia de Menorca XI. Història III vol 1 De la Menorca britànica a la consolidació de l'estat liberal (1712-1854). OCM. 2011.
- B. LAURIE. The life of Richard Kane. Britain’s First Lieutenant-Governador of Menorca. Consell Insular de Menorca. Maó 2002.