Pholis gunnellus

espècie de peix de la família dels fòlids

Pholis gunnellus és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[7]

Infotaula d'ésser viuPholis gunnellus modifica
Pholis gunnellus1.jpg
Exemplar capturat als Països Baixos.
Pholis gunnellus.jpg
Il·lustració (circa 1795-1797)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPholidae
GènerePholis
EspèciePholis gunnellus modifica
(Linnaeus, 1758)[1][2][3][4][5][6]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Dibuix d'un Pholis gunnellus

DescripcióModifica

  • El cos (allargat, comprimit i semblant al d'una anguil·la) fa 25 cm de llargària màxima, presenta 9-13 taques al llarg de la base de l'aleta dorsal i és de marró a groguenc.
  • Boca petita, orientada cap amunt i obliqua.
  • Aleta dorsal allargada i unida a la cua i l'aleta anal.
  • Aletes pèlviques petites.
  • Pell enganxosa i amb les escates petites.[8][9][10][11]

ReproduccióModifica

Té lloc entre el novembre i el gener. La maduresa sexual s'assoleix a l'edat de 3 anys[11] i la femella pon entre 80 i 200 ous a sota d'una pedra o en una petxina de bivalve buida, els quals custodiarà, deixant de menjar,[11] fins que les larves es descloguin.[12][8][13]

AlimentacióModifica

Menja petits crustacis, poliquets, mol·luscs i ous de peixos.[10]

DepredadorsModifica

És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica),[14] el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle),[15] a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i als Estats Units pel peix carboner (Pollachius virens), l'hemitrípter atlàntic (Hemitripterus americanus) i l'halibut (Hippoglossus hippoglossus).[16]

Hàbitat i distribució geogràficaModifica

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal (fins als 100 m de fondària,[17] normalment fins als 30),[8] no migratori i de clima polar (72°N-43°N, 76°W-45°E), el qual viu a l'Atlàntic nord (des de la península de Kanin -el mar de Barentsz, Rússia-[18][19] fins a La Rochelle -França-, incloent-hi la mar Blanca, la mar del Nord, la mar Bàltica[20][21][22][23][24] i Islàndia),[25][26][27][28][9][29][8][30][31][32][33][34][35][36][37][38] i l'Atlàntic occidental (des de la península del Labrador i el Quebec[39][40][41] -el Canadà-[42][43][44][45] fins a la badia de Delaware, Nova York i Rhode Island -els Estats Units-).[5][10][46][47]

ObservacionsModifica

És inofensiu per als humans,[10] la seua longevitat és de 5 anys[48] i pot romandre fora de l'aigua a sota de pedres o d'algues marines, ja que és capaç de respirar aire.[49]

ReferènciesModifica

  1. uBio (anglès)
  2. Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat. i-x + 1-506.
  3. uBio (anglès)
  4. Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  5. 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. uBio (anglès)
  7. The Taxonomicon (anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. 9,0 9,1 Makushok, V. M., 1986. Pholididae. P. 1124-1125. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 FishBase (anglès)
  11. 11,0 11,1 11,2 DORIS (francès)
  12. Coleman, R. M., 1999. Parental care in intertidal fishes. P. 165-180. A: M. H. Horn, K. L. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes: life in two worlds. Academic Press, els Estats Units. 399 p.
  13. Flintegård, H., 1987. Fishes in the North Sea Museum's aquaria. North Sea Museum, North Sea Centre, DK-9850 Hirtshals. Hirtshals Bogtryk/Offset A/S.
  14. Nilssen, K. T., T. Haug, V. Potelov, V. A. Stasenkov i Y. K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 :33-41.
  15. BirdLife (anglès)
  16. FishBase (anglès)
  17. Mecklenburg, C. W., 2003. Family Pholidae (Gill, 1893) - gunnels. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (9):11.
  18. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  19. Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  20. Klenz, B., 2003. Fischarten der westlichen Ostsee - Untersuchungen von 2000 bis 2002 (Fish species in the western Baltic Sea - Surveys from 2000 to 2002). Inf. Fischwirtsch. Fischereiforsch. 50(3), 2003: 122-125.
  21. Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Hèlsinki. 357 p. (en finès).
  22. Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  23. Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  24. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  25. Gunnarsson, Á i K. Gunnarsson, 2002. Temperature effects on growth and maturity of butterfish (Pholis gunnellus) in Iceland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 82(5):903-906.
  26. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  27. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  28. Makushok, V. M., 1979. Pholidae. P. 534-535. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  29. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  30. Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p. (en danès).
  31. Nielsen, J. G. i E. Bertelsen, 1992. Fisk i grønlandske farvande. Atuakkiorfik, Nuuk. 65 s.
  32. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  33. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  34. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  35. Rogers, S. I., D. Maxwell, A. D. Rijnsdorp, U. Damm i W. Vanheed, 1999. Fishing effects in northeast Atlantic shelf seas: patterns in fishing effort, diversity and community structure. IV. Can comparisons of species diversity be used to assess human impacts on demersal fish faunas?. Fish. Res. 40 (1999) 135-152.
  36. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  37. Rätz, H-J., 1999. Structures and Changes of the Demersal Fish Assemblage off Greenland, 1982-1996. NAFO Sci. Coun. Studies, 32:1-15.
  38. Svenning, M.-A., S. E. Fagermo, R. T. Barretts, R. Borgstrøm, W. Vaders, T. Pedersen i S. Sandring, 2005. Goosander predation and its potential impact on Atlantic salmon smolts in the River Tana estuary, northern Norway. J. Fish Biol. 66(4):924-937.
  39. Fontaine P. H., 2006. Beautés et richesse des fonds marins du St. Laurent. Ed. Multimondes. El Quebec, el Canadà. 261 p.
  40. Desrosiers A., F. Caron i R. Ouellet, 1995. Liste de la faune vertébrée du Québec. Les publications du Québec. 122.
  41. Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines.
  42. Fishes of Canada: An Annotated Checklist (anglès)
  43. Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  44. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  45. Story, G. M., W. J. Kirwin i J. D. A. Widdowson, 1990. Dictionary of Newfoundland English. Segona edició. University of Toronto Press, Toronto. 770 p.
  46. NatureServe (anglès)
  47. GBIF (anglès)
  48. Altman, P. L. i D. S. Dittmer, 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology.
  49. Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.

BibliografiaModifica

  • Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de la Colúmbia Britànica, Vancouver, el Canadà.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
  • Fernholm, B. i A. C. Wheeler, 1983. Linnaean fish specimens in the Swedish Museum of Natural History, Stockholm. Zoological Journal of the Linnean Society. V. 78 (núm. 3): 199-286.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Koop, J. H. i R. N. Gibson, 1991. Distribution and movements of intertidal butterfish Pholis gunnellus. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 71(1):127-136.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nigrelli, R. F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. P. 212-230. A: G. E. W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.). Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.
  • Perlmutter, A., 1961. Guide to marine fishes. Bramhall House, Nova York. 431 p.
  • Yatsu, A., 1981. A revision of the gunnel family Pholididae (Pisces, Blennioidei). Bulletin of the National Science Museum Series A (Zoology). V. 7 (núm. 4): 165-190.
  • Yatsu, A., 1985. Phylogeny of the family Pholididae (Blennioidei) with a redescription of Pholis (Scopoli). Japanese Journal of Ichthyology. V. 32 (núm. 3): 273-282.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pholis gunnellus