Phyllis Lambert

arquitecta canadenca

Phyllis Barbara Lambert, nascuda com a Bronfman (Mont-real, 24 de gener de 1927) arquitecta canadenca, filantropa i membre de la família Bronfman.[1]

Infotaula de personaPhyllis Lambert
Biografia
Naixement24 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Mont-real (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia d'Illinois
Vassar College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre canadien d'architecture Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJean Lambert Modifica el valor a Wikidata
ParesSamuel Bronfman Modifica el valor a Wikidata  i Saidye Bronfman Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Bronfman i Edgar Bronfman, Sr. Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0483284 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Filla de l'empresari Samuel Bronfman (1889-1971) i Saidye Bronfman (1897-1995), germana de Charles Bronfman (1931-) i Edgar Bronfman Sr. (1929-2013), va néixer i va créixer en Westmount, a les altures de Mont-real. De petita, va crear les seves primeres escultures a l'edat de nou anys. Es va graduar del Vassar College el 1948 i va estudiar a The Study in Westmount.[2]

El 1952, va arribar a França, on es va casar amb l'escriptor Jean Lambert, per divorciar-se poc després. No obstant això, preferirà mantenir el nom Lambert que porta des de llavors.

TrajectòriaModifica

Lambert es va mudar a Nova York el 1954 per aprendre més sobre arquitectura, i es va graduar a l'Institut de Tecnologia d'Illinois el 1963. En la dècada de 1960 va dissenyar el Saidye Bronfman Centre for the Arts a Mont-real. Com a directora de Planificació del Seagram Building, influir perquè Ludwig Mies van der Rohe s'unís al projecte, recomanant també per al disseny del Toronto-Dominion Centre, projecte en el qual va treballar com asesora.[3]

El 1975, va fundar el grup de preservació del patrimoni anomenat Héritage Montréal, del qual va ser la seva primera presidenta des de 1975 fins a 1983.[4]

El 1979, va fundar el Centre Canadenc d'Arquitectura, un museu i centre d'investigació al barri de Shaughnessy Village a Mont-real, i va donar 750 000 accions de Seagram per ajudar a finançar el centre. També ha estat una defensora de la revitalització del districte Shaughnessy Village. El 1989, la Shaughnessy House, una mansió del segle XIX que va comprar i va salvar de la demolició, va passar a formar part del Centre Canadenc d'Arquitectura (CCA).[5]

Va ajudar dirigir una batalla reeixida contra un disseny anterior per al Place Montréal Trust a McGill College Avenue, que hauria inclòs una torre d'oficines que tapava parcialment la vista del Mont-Royal. Lambert es va manifestar en les oficines de Cadillac Fairview, del consell formava parte. El seu treball també va incloure ser promotora de la restauració de l'Hotel Biltmore a Los Angeles duta a terme per l'arquitecte Gene Summers.

El 1985 va passar a ser membre de l'Ordre del Canadà i va passar a ser Oficial en 1990, i promoguda a Companya en 2001. En 1985, va ser nomenada Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec, de la qual va ser promoguda a Gran Oficial en 2005. El 1990, Lambert va rebre un Doctorat en Belles Arts a Arquitectura del Institut Pratt. El 1992, va ser nomenada Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França. Té títols honorífics de 26 universitats de Nord Amèrica i Europa.

Va guanyar el Premi Vincent Scully pel National Building Museum el 2006. El director executiu, Chase Rynd, va afirmar que "El Museu està honrat a presentar el seu Premi Vicent Scully de l'any 2006 i donar-lo a Phyllis Lambert per una vida d'èxits destacats en el disseny de l'entorn construït. Des de l'edifici de Seagram a la CCA, al seu treball com a conservacionista i educadora, Phyllis Lambert ha aprofundit el món que construïm per a nosaltres mateixos".

El 2007, un documental sobre Lambert, Citizen Lambert: Joan of architecture, va ser publicat per Filmoption International. La pel·lícula va ser dirigida per Teri Wehn-Damisch.

El 2014 es va anunciar que Lambert rebria el Lleó d'Or en la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia.[6] En 2016, va guanyar el Premi de la Fundació Wolf de les Artes.[7]

ReferènciesModifica

  1. Abad Liñán, José Manuel «La heredera de la ginebra Seagram que marcó la historia de la arquitectura» (en castellà). El País, 03-06-2017 [Consulta: 15 març 2018].
  2. François, Catherine «Au Québec, Phyllis Lambert, bâtisseuse, de Montréal, et du monde» (en francès). TV5Monde, 20-04-2017 [Consulta: 15 març 2018].
  3. Bozikovic, Alex «Seagram heiress Phyllis Lambert: An architectural visionary looks back». The Globe and Mail Inc., 24-04-2013 [Consulta: 15 març 2018].
  4. Scott, Marian «Montreal architecture icon Phyllis Lambert helped shape a city». Montreal Gazette, 20-01-2017 [Consulta: 15 març 2018].
  5. Everett-Green, Robert «At 90, architecture icon Phyllis Lambert is still fighting city hall». The Globe and Mail Inc., 20-01-2017 [Consulta: 15 març 2018].
  6. Quirk, Vanessa «Phyllis Lambert to Receive Golden Lion for Lifetime Achievement at Venice Biennale». ArchDaily, 20-05-2014. ISSN: 0719-8884 [Consulta: 15 març 2018].
  7. Shamah, David «Israel's ‘pre-Nobel'Wolf Prize awardees announced». The Times of Israel, 13-01-2016 [Consulta: 15 març 2018].