Obre el menú principal

El pi de Turquia (Pinus brutia) és un pi natiu de l'est de l'est de la conca del Mediterrani. La major part de la seva distribució és a Turquia però també es troba a l'est de les illes de l'Egeu de Grècia, Crimea, Iran, Geòrgia, Azerbaidjan, nord d'Iraq, oest de Síria, Líban, i Xipre. Normalment es troba a altituds baixes des de 600 m a 1200 m.

Infotaula d'ésser viuPi de Turquia
Pinus brutia
Pinus brutia(03).jpg
Fulles i pinyes
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42347
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus brutia
Tenore
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Pinus brutia és un arbre de mida mitjana que arriba a fer 20-35 m d'alt. L'escorça és vermell taronja, gruixuda i profundament fisurada a la base del tronc. Les fulles aciculars estan en parells fan de 10-16 cm de llarg. Les pinyes són pesants i dures de 6-11 cm de llarg. Els pinyons fan 7-8 mm de llarg amb ales.

SubspèciesModifica

El pi de Turquia està estretament emparentat amb el pi blanc (Pinus haleppensis), pi canari i pi marítim. Alguns botànics tracten el pi de Turquia com una subespècie del pi blanc, però normalment es consideren espècies diferents.

Subespècies del pi de Turquia:

  • Pinus brutia subsp. brutia var. brutia (forma típica)
    • Pinus brutia subsp. brutia var. pityusa (Geòrgia)
    • Pinus brutia subsp. brutia var. stankewiczii (Crimea)
    • Pinus brutia subsp. brutia var. pendulifolia (costa sud de Turquia)
  • Pinus brutia subsp. eldarica (Pi Eldar; Azerbaidjan; Geòrgia), tractat de vegades com espècie diferent (Pinus eldarica).

UsosModifica

 
Fulles de Pinus brutia a les muntanyes Troodos,Xipre

Sobre el pi de Turquia hi creixen poblacions de l'àfid Marchalina hellenica que en xuclar-ne la saba excreta un sucre recollit per les abelles que en fan mel de melada molt apreciada.

Se n'aprofita la fusta i se'n fan plantacions importants forestals i es fa servir en jardineria de zones seques també als Estats Units on és molt apreciat

També rep altres noms comuns com el de pi de Calàbria on va ser descrit botànicament i pi del Mediterrani oriental.

Referències i enllaços externsModifica