Picadero Jockey Club

equip poliesportiu català
(S'ha redirigit des de: Picadero JC)

El Picadero Jockey Club (Picadero JC) fou un club poliesportiu català de Barcelona fundat l'any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, que destacà especialment en basquetbol, handbol, voleibol i beisbol.[1]

Infotaula d'organitzacióPicadero Jockey Club
Dades
Nom curtPicadero JC Modifica el valor a Wikidata
Tipusclub esportiu Modifica el valor a Wikidata
IndústriaActivitats esportives Modifica el valor a Wikidata
Creació1951
Data de dissolució o abolició1989 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportbasquetbol
handbol
beisbol
voleibol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Equipament esportiu
Samarreta de
Colors d'equip
'

Història

modifica

El club va néixer l'any 1951, a l'antic Picadero Andaluz a la Diagonal de Barcelona. Durant els anys seixanta el club arribà a situar-se entre els millors de Catalunya en basquetbol. Acabà segon classificat a la lliga espanyola quatre vegades (1964, 1965, 1966 i 1970)[2] només per darrere del Reial Madrid, que en aquella època gaudia del favor de l'oficialitat esportiva de l'època. Especialment destacada fou la lliga de la temporada 1969-70 en la qual el Picadero acabà segon a només un punt de diferència del Madrid.

A més fou campió de la Copa d'Espanya de l'any 1964 derrotant a semifinals al Madrid per 40 punts de diferència (104-64) i a l'Aismalíbar de Montcada a la final per 63 a 51. El club era entrenat per Josep Esteve i comptava amb grans figures com Alfons Martínez, Joaquim Enseñat i Josep Maria Jofresa.[3] Quatre anys més tard, repetí títol en imposar-se al Club Joventut de Badalona per 58 a 55. En aquella final destacà el base del Picadero Chus Codina

A la dècada dels 70 el club començà a perdre potencial, especialment davant al puixança del FC Barcelona. El 1972 canvia el seu nom pel del espònsor Filomatic,[4] i el seu equip masculí acabaria desapareixent definitivament l'any 1973,[5] tot i que el femení encara triomfà uns anys més abans de desaparèixer a inicis dels vuitanta. Molts dels seus socis ingressaren al CE Laietà.[6]

El club també destacà en esports com el voleibol, l'handbol[7] o el rugbi. Tot i que l'uniforme podia variar en funció del patrocinador, habitualment jugava amb samarreta blava amb detalls vermells i pantaló blanc.[8][9]

Instal·lacions

modifica

El pavelló esportiu del Picadero estava a l'antic Picadero Andaluz del carrer d'Arístides Maillol amb Travessera de Les Corts. La seva proximitat a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona va fer que amb la desaparició del club aquestes fossin adquirides pel club blau-grana. Durant uns anys va ser conegut com el Palau Blau-grana 2[10] i va ser utilitzat per l'equip femení de l'UB Barça i per les categories inferiors del club. Finalment, l'equipament va ser reconvertit en el que es coneix com a l'Auditori 1899.

Palmarès

modifica
 
Samarreta de l'equip Picadero.
Beisbol
Basquetbol
Handbol
Voleibol

Jugadors destacats

modifica

Referències

modifica
  1. «Picadero Jockey Club». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. El Picadero, sensacional campeón de la Copa de baloncesto Mundo Deportivo, 27.5.1968
  3. "Nuestro basket", per Manuel Espín, 26 març de 1982, Mundo Deportivo, consulta novembre de 2012
  4. «Murió el Picadero y nació el Filomatic P.C.B.». El Mundo Deportivo, 30-09-1972 [Consulta: 30 juliol 2024].
  5. «Desaparece el primer equipo de baloncesto del Picadero». El Mundo Deportivo, 26-07-1973 [Consulta: 13 octubre 2024].
  6. El Picadero renuncia a la Primera División Mundo Deportivo, 26.7.1973
  7. 40è aniversari del ascens del Picadero a Divisió d'Honor Mundo Deportivo, 12.11.2009
  8. «Sabies que... en el Museu de la Fundació del Bàsquet Català hi pots trobar tot tipus de samarretes històriques del Bàsquet Català?». Federació Catalana de Bàsquet, 08-04-2021 [Consulta: 9 abril 2022].
  9. «Partido de baloncesto entre el Damm Picadero y el Estudiantes Monteverde». Europa Press, 13-01-1972 [Consulta: 9 abril 2022].
  10. «La nueve sede social del Barça ha costado 2,7 millones de euros». Arxivat de l'original el 2016-12-24. [Consulta: 23 desembre 2016].