Giovanni Pico della Mirandola

(S'ha redirigit des de: Pico della Mirandola)

Giovanni Pico della Mirandola (Ferrara, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.[1]

Infotaula de personaGiovanni Pico della Mirandola
Pico1.jpg
Giovanni Pico della Mirandola. Retrat d'un artista desconegut, a la galeria dels Uffizi, a Florència Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1463 Modifica el valor a Wikidata
Mirandola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1494 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortVerí Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSan Marco (Florència) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya
Universitat de Pàdua
Universitat de Ferrara
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentRenaixement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsElia del Medigo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Pico della Mirandola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGianfrancesco I Pico (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataGiulia Boiardo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCaterina Pico (en) Tradueix, Galeotto I Pico (en) Tradueix i Antonio Maria Pico della Mirandola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

CoA Pico della Mirandola (1617-1747).svg Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Pic_de_la_Mirandole,_Jean Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià a la Universitat de Bolonya i, amb només 14 anys, publicà Les decretals. Viatjà pel territori italià i més tard per França, on també va assistir a la universitat. Estudià llengües: grec, àrab, hebreu i caldeu, per tal d'entendre l'Alcorà, la càbala, els oracles caldeus i els diàlegs platònics en els seus textos originals.

El 1485, durant la seua estada a París, va llegir els treballs d'Averrois, el filòsof i teòleg asharita que introduí el pensament aristotèlic a Occident. Allí, va tenir la idea d'unificar les tradicions culturals supervivents en aquella època. L'any següent, ja de tornada a Itàlia, amb només vint-i-tres anys, raptà a Arezzo l'esposa de Giuliano Moriotto de Mèdici, un parent dels Mèdici florentins, per la qual cosa fou perseguit, atacat i ferit.

Després, a finals de l'any 1486, publicà a Roma les seves Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae, conegudes com les 900 tesis. Es tracta de nou-centes proposicions recollides de les més diverses fonts culturals, tant de filòsofs i teòlegs llatins com dels àrabs, els peripatètics i els platònics. No en va excloure tampoc els pensadors esotèrics, com Hermes Trismegist, ni els llibres hebreus. L'obra anava precedida d'una introducció, que titulà Discurs sobre la dignitat humana, text que s'ha convertit en clàssic i en què Pico formula tres dels ideals del Renaixement: el dret inalienable a la discrepància, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferència.

Quant a les tesis, la seua intenció era demostrar que el cristianisme era el punt de convergència de les tradicions culturals, religioses, filosòfiques i teològiques més diverses. La seua intenció era que aquestes nou-centes conclusions es discutissin a Roma després de l'Epifania del 1487 pels doctes de tot el món per entaular una pau filosòfica entre els cultivadors de totes les doctrines.

Tanmateix, tretze d'eixes tesis foren considerades "sospitoses d'heretgia". El papa les vinculà amb la màgia cabalística i va prohibir seguir endavant amb el debat. Pico no va tenir millor idea que escriure una Apologia en la qual defensava eixes tesis qüestionades, de manera que els doctes clericals ho consideraren un acte de supèrbia i obstinació. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico fou excomunicat, per la qual cosa va fugir a França, on fou detingut i conduït a la presó de Vincennes.

L'hereu al tron de França i futur rei, Carles VIII, intercedí al seu favor i fou alliberat. Després d'això, acceptà una invitació de Llorenç el Magnífic de Mèdici (1449-1492, banquer, polític i mecenes italià), i s'instal·là a Florència. L'any 1489, finalitzà l'Heptaplus, relat místic de la creació de l'univers, que versa sobre la gènesi buscant desentranyar els seus significats més recòndits. Dos anys després, amb vint-i-vuit anys, renuncià als seus béns i es lliurà a un profund fervor religiós. El papa Alexandre VI el va admetre una altra vegada a l'Església catòlica. Tanmateix, Pico no renuncià a cap de les seues tesis.

Ingressà en l'orde dels Dominics, els hàbits del qual arribà a vestir poc abans de la seua mort, succeïda als trenta-un anys, el 17 de novembre del 1494.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Giovanni Pico della Mirandola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Pico della Mirandola