Picot negre eurasiàtic
El picot negre, formiguer o cap-roig[1] (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[2][3][4][5]
Dryocopus martius  | |
|---|---|
 Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia. | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 11,8 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22681382 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Tribu | Campephilini |
| Gènere | Dryocopus |
| Espècie | Dryocopus martius Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
MorfologiaModifica
SubespèciesModifica
ReproduccióModifica
A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Allà dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operació dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.
AlimentacióModifica
Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues. com es diu les seves cries
HàbitatModifica
Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts. Al País Valencià, a primers de 2019, es va detectar una petita població reproductora a Penyagolosa.[8]
Distribució territorialModifica
Es troba a Euràsia.
CostumsModifica
ConservacióModifica
Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[9]
ReferènciesModifica
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
- ↑ Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, Generalitat de Catalunya
- ↑ Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2012-06-18 a Wayback Machine. a la pàgina de l'Alt Berguedà, amb la participació de la Diputació de Barcelona.
- ↑ Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà".
- ↑ La revista "El picot negre", Generalitat de Catalunya.
- ↑ Oiseaux.net (francès)
- ↑ Avibase[Enllaç no actiu] (català)
- ↑ J. Barona Fernández, J. Puentes Higuera, J.M. Gracia Soto. Revista Quercus. Drosophila ediciones. n. 417. Novembre 2020.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 76-77. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externsModifica
- «picot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà" (català)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
- El picot negre al Principat de Catalunya (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- ITIS[Enllaç no actiu] (anglès), (castellà), (francès) i (portuguès)
- Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, Generalitat de Catalunya
