Els pieres (en grec antic Πίερες) eren un poble de Tràcia que vivia en una franja plana i estreta entre les desembocadures del riu Peneios i del Haliacmon, al peu de les vessants boscoses de l'Olimp, segons Tucídides i Estrabó.

Infotaula de grup humàPieres
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata

El districte que habitaven, segons la Ilíada, s'anomenava Pièria o Pieris (Πιερία, Πιερίς), i Hesíode diu que era el lloc on havien nascut les muses i Orfeu, el pare de la música. Quan aquest culte es va introduir a Beòcia es van traspassar també els noms de les muntanyes, els territoris, les coves i les fonts de Pièria al país veí. Segons Heròdot, els pieres van ser expulsats del seu territori al segle VIII aC, i obligats a desplaçar-se cap al nord, cap al riu Estrimó i les muntanyes del Pangeu, on van formar un nou assentament.

Els límits del territori dels pieres varien segons quins historiadors en parlen. Claudi Ptolemeu diu que el seu territori corresponia a la zona de la costa entre les desembocadures dels rius Ludies i Haliacmon. A l'oest tenia la comarca de Perrèbia, a Tessàlia. Una porció de la serra de l'Olimp travessava el seu territori, i el cim més alt s'anomenava Pierus Mons, visible des de tot el país. Sembla que hi havia una ciutat anomenada també Pièria, que estaria situada entre Dion i Pidna, les dues ciutats principals dels pieres. Més enllà de Pidna hi havia un bosc frondós i immens anomenat Pieria Silva. La via que anava de Pel·la a Làrissa, a Tessàlia, passava pel territori de Pièria, i segurament va ser el camí que va seguir el cònsol romà Quint Marci Filip, durant la Tercera Guerra Macedònica (171-168 aC).[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Pieres». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pieres