Obre el menú principal

Pierre Marie François de Sales Baillot (Passy, avui barri de París, 1 d'octubre de 1771 - París, 15 de setembre de 1842) va ser un dels més cèlebres violinistes que França ha produït, a més de compositor. Va estudiar violí amb Giovanni Viotti entre d'altres. Més tard, va entrar de profesor al Conservatori de París juntament amb Rode i Kreutzer que també vàren entrar i junts van escriure el famós mètode de l'escola francesa de violí del Conservatori de París publicat aproximadament a principis del segle XIX. Igualment al 1834 va escriure el seu propi mètode de violí, "L'Art du Violon". Les ensenyances de Baillot van tenir una profunda influència en la tècnica i en la música en una època en la qual el virtuosisme estava obrint-se pas. Baillot també va ser director de l'Òpera de París, va donar recitals sol i també va ser un notable intèrpret en la música de cambra.

Infotaula de personaPierre Baillot
Pierre Baillot.jpg
Biografia
Naixement 1r octubre 1771
Passy
Mort 15 setembre 1842 (70 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Moviment Música clàssica
Professors Giovanni Viotti
Alumnes Narcisse Girard i Eugène Sauzay
Instrument Violí

Musicbrainz: d356d4e1-4c8f-4fe8-b000-4cb3201e3418
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El seu pare, Nicolas Baillot era advocat del parlament de París i després d'un temps a Còrsega, es va establir a Passy. Des de l'edat més tendre, Baillot es va sentir atret per la música, sobretot pel violí. Tant va ser l'estima que li tenia a l'instrument que sense professor va començar a treure algunes cançons senzilles. A l'edat de set anys va començar els estudis de violí amb Polidori. Amb ell no tocaven gaire però no li faltava entusiasme i sempre parlàven d'Itàlia. Quan es van mudar a París al 1870, va continuar amb Sainte-Marie. Aquest professor en canvi, la seva sabia severitat el va fer agafar el gust per la nitidesa i la precisió. Baillot mai va poder oblidar el que aquest mestre li va ensenyar i va conservar la seva gratitud fins a la vellesa. L'amor pel seu instrument va anar augmentant progressivament quan repentinament a l'edat de 10 anys, al 1782, va sentir per primer cop a Viotti tocar un dels seus concerts al Palau de les Teuleries (destruit per un incendi el 1871). Des d'aquell moment, Viotti va passar a ser el referent principal de Baillot tot i no poder recordar cap record positiu de la peça que Viotti va interpretar ni del caràcter del seu talent. Però la impressió va ser tan gran que aquest artista es va convertir en l'ideal del seu pensament. Malgrat la llunyania, i durant molt temps, Viotti va ser el model de perfecció que Baillot volia aconseguir, però a la seva manera.

L'any 1783 es va mudar amb la família a Bastia on el seu pare va ser nomenat fiscal adjunt del Consell de Còrsega, però malauradament va morir unes setmanes després de l'arribada. L'intendent de Còrsega, M. De Boucheporn dolgut per la situació de la família de Baillot que acabava de perdre l'únic punt de suport, li va proposar a la vídua que es faria càrrec de l'educació del seu fill i el va enviar amb els seus propis fills a Roma on el va col·locar amb Pollani, un alumne de Nardini, amb qui va progressar ràpidament i aviat va començar a tocar en públic. Pollani va ser el tercer i últim professor de Baillot i aquest a les seves classes no parava de dir-li sempre: "Bisogna spianare l'arco" (has d'estendre l'arc, ampliar l'obra). Quan va regressar de Còrsega l'any 1785 va marxar a Bayona on va viure alternativament entre aquesta ciutat, Pau, Auch i els Pirineus cuidant la música i acompanyant al senyor Boucheporn a totes les seves gires com a secretari. Això evidentment li va treure molt temps per poder estudiar violí, però sempre que podia estudiava a les seves hores de lleure.

Més tard, l'any 1791, va tornar a París i buscant feina com a músic es va presentar a Viotti que es va sorprendre positivament per l'amplitud de la seva execució. Viotti li va oferir una plaça a l'orquestra teatral de Feydeau, on els admirables cantants italians de l'òpera buffa jugaven alternativament amb l'òpera francesa. Baillot que tenia altres projectes, va acceptar aquest lloc només temporalment. Va ser aleshores quan va conèixer a Pierre Rode, que era el cap de segons violins de dita orquestra. Després de cinc mesos va abandonar l'orquestra, ja que va obtenir una plaça que havia sol·licitat temps abans al ministeri de finances, i la música va passar a ser una matèria de relaxació en comptes d'una professió. Van passar 10 anys quan va haver de marxar durant 20 mesos a l'exèrcit de la costa de Cherbourg. L'any 1795, per casualitat va descobrir les composicions de Corelli, Tartini, Geminiani, Locatelli, Bach i Handel, desconegudes fins aleshores; això ho va convertir en el seu estudi principal i allà va trobar tota la història del violí. Quan va tornar de l'armada es va fer escoltar per primer cop en públic com a artista amb el concert número 14 de Viotti al concert de la casa Wenzel, Rue de l'Echiquier. L'èxit que va tenir allà el va sorprendre a ell mateix tan positivament que va començar a tocar els seus propis concerts als concerts de la Rue de Clery, el Louvois Théâtre i el Victory Théâtre i això va fer créixer la seva reputació dia a dia. El dia 22 de desembre de 1795 va ser admès a la membresia del Conservatori de Música, ocupant temporalment el lloc de Rode, mentres aquest viatjava. Més tard, Rode va ser establert a Rússia i aleshores Baillot va ser nomenat titular al Conservatori i va complir les funcions de professor de violí des de la apertura de les classes una mica més tard, fins al 1842, època de la seva mort. Quan es van establir les classes definitivament al Conservatori de París es vàren posar tot tipus d'estudi i es va obrir una nova carrera davant Baillot. Va ser cridat per fundar una escola de violí, les principals condicions eren resumir el millor de totes les antigues escoles: la italiana, l'alemanya i la francesa. Gaviniès, venerable cap de la mateixa quan va morir va deixar als seus joves successors la missió de crear per eclecticisme un nou ordre de les coses. La necessitat d'unir totes les ensenyances es va notar dins totes les arts. El Comitè del Conservatori va entendre la posició en la que es trobava al respecte i va decidir en una de les sessions que els llibres bàsics de solfeig, cant, harmonia, composició i tots els instruments haurien de ser escrits per alguns professors. Rode, Kreutzer i Baillot es va unir per formar un mètode de violí; però, per gran que fos el mèrit dels dos primers, els estudis clàssics de Baillot, els seus hàbits de meditació i la seva habilitat per expressar-se en termes elegants i precisos li van donar un avantatge reconegut en l'escriptura del treball.

L'any 1802, Baillot ocupava la plaça de segons violins de la Capella de l'Emperador Napoleó. L'Agost de 1805 va decidir continuar l'exemple de Rode, Boieldieu i altres artistes francesos que van anar a Rússia. Gràcies a la invitació del famós violoncel·lista Lamare, que li havia donat cita a Viena, va anar a Moscou. Europa estava en pau en aquell temps però just quan Baillot estava a punt de travessar la frontera cap als països estrangers, estallà la guerra. Això va provocar que en comptes d'estar a Rússia 1 any, va haver d'estar tres exiliant-se. De tots els artistes itinerants, ell va ser l'únic que va creuar Europa dues vegades sense poder realitzar cap concert. Sempre va ser per events polítics i els seus resultats o conseqüències. Mentres estava a Rússia sí que va poder fer concerts amb el seu amic Lamare, setze sessions de quartets i quintets amb més de 200 subscriptors principals. Cadascuna d'aquestes sessions va tenir lloc alternativament en el palau d'un dels primers dotze subscriptors. També va fer algun concert juntament amb la pianista Maria Agata Szymanowska. En algun moment, durant la guerra a Europa va tornar a Viena només dotze dies on va visitar a Haydn, Beethoven, Salieri i Cherubini. L'any 1808, Rode va marxar de St. Petersburg i va anar a retrobar-se amb dos amics seus a Moscou. En aquell moment, la plaça de director del Gran Teatre se li va oferir a Baillot, però aquest no ho va acceptar i va partir immediatament cap a St. Petersburg amb el seu company de viatge, altre cop. Boieldieu, aleshores Kapellmeister de l'Emperador Alexander, els va rebre com a un germà. Els dos virtuosos es van fer escoltar a l'Hermitatge davant l'Emperador i després vàren tocar al Gran Teatre i al concert de la noblesa. Considerables avantatges semblaven ser requerits a la capital de Rússia; però Baillot, incapaç de decidir-se a estar lluny de la seva estimada família, es va negar a reemplaçar a Rode al seu lloc a la Cort i partí cap a França.

Més tard, es va realitzar un concert a Riga, un altre a Mittau pels dos artistes que es van trobar a l'última ciutat i després a Stalgen, gràcies a la més noble i cordial hospitalitat de M. De Berner, la filla del qual posseïa un gran talent per al violí. Després d'una absència de més de tres anys i cuatre mesos més tard de la tornada de Rússia, Baillot va reaparèixer en públic el 17 de gener de 1809 a un concert a Odeón. Rode casualment va tocar a la mateixa sala 11 dies abans que Baillot. L'efecte produït per aquests dos artistes va ser diferent després de tan de temps sense ser escoltats. Tot i admirable per la seva precisió, figura i elegància de la seva manera de tocar, Rode semblava haver perdut calidesa durant la llarga estada que havia tingut a Rússia; Baillot, contràriament, conservant el seu foc i tota la sensibilitat, va mostrar més delicadesa en la seva execució i el seu arc havia adquirit més varietat. El seu èxit va ser complet. L'any 1812, aquest virtuós va fer un viatge de sis mesos al Sud de França i va fer concerts a Burdeos, Bayona, Pau, Toulouse, Montpellier, Marsella, Aviñón i Lyon. De tornada a París, va pensar que podia fer sessions en l'estil de música de cambra (quartets i quintets) i presentar les obres amb una progressió d'estils: Boccherini, Haydn, Mozart i Beethoven. Aquest projecte es va realitzar l'any 1814 i la primera sessió va tenir lloc el dia 12 de Desembre del mateix any.

Des d'aleshores, es van veure concerts similars cada hivern. Originalment, aquestes sessions estaven formades pels senyors Baillot i Guynemer (1r i 2n violí) Tariot i St-Laurent com a violes i Lamare i Norblin com a violoncel·listes. Més tard pels senyors Baillot, Vidal, Sauzay, Urhan, Mialle, Norblin i Vaslin. Baillot era considerat un solista, sens dubte va ser un gran violinista, però la seva superioritat, en termes del mecanisme més après a Europa, era una qualitat que sols podia ser apreciada per un petit nombre de coneixedors. A més, aquests coneixedors i els aficionats més entusiastes del seu talent no sabien que Baillot tenia un talent amagat, estrany, únic. El temps, lluny de debilitar aquesta facultat tan única, només es va desenvolupar en Baillot. La seva sensibilitat musical semblava que cada dia adquiria més energia. Baillot dins de la formació de quartet era més que un violinista, era un poeta.

Les desgràcies de França l'any 1815 havien tancat el Conservatori al Juliol d'aquell any. Aquestes tristes circumstàncies van fer que Baillot viatjara. Va prendre camí a través de Bèlgica i va fer concerts a Brussel·les, Lieja, Rotterdam i Amsterdam recollint a totes parts testimonis d'admiració pel seu talent. Va arribar a Londres al Desembre i va ser membre de la Societat Filarmònica. Segons el costum a Anglaterra, va dirigir els concerts. Va realitzar concerts a Leicesterm, Birmingham, Liverpool, Manchester i Londres a la Societat Filarmònica. Després de deu mesos d'absència, va regressar a París l'estiu de 1816. Va ser nombrat primer violí i solo de violí a la Reial Acadèmia de Música al Novembre de 1821. Més tard va sol·licitar una reducció a solo i se li va concedir l'any 1825. Durant els anys anteriors, 1822, 1823 i 1824 tots els concerts espirituals a l'Òpera van ser dirigits per ell mateix. Mentres portava el càrrec de concertmaster de l'Òpera de París, Baillot i Cherubini van fer una audició a Fèlix Mendelssohn per l'admissió d'aquest al Conservatori tocant el quartet amb piano i cordes en si menor. Mendelssohn només tenia 16 anys. Absort per l'emoció, Baillot es va apropar al jove compositor després de l'actuació i sense dir cap paraula el va abraçar.

L'administració de l'Òpera va ser donada per la companyia del Sr. Veron, al Juny de 1831 i aquest senyor li va treure el lloc a Baillot després d'haver estat 10 anys de servei. Des de l'any 1825 va ocupar el lloc de primer violí de la Capella del Rei, a la coronació de Carles X i en absència de Kreutzer va rebre l'acceptació definitiva a aquesta plaça l'any 1827. Tres anys més tard, la Revolució va esclatar al Juliol i va provocar un canvi de dinastia, la capella va ser reprimida; però l'any 1832 Paer va ser acusat d'organitzar la musica particular del Rei Louis Philippe, i Baillot es va incloure en aquesta organització com a cap dels segons violins. L'estiu de 1833, va fer un viatge a Saboya, Piamonte, Lombardia, Suïssa i va fer concerts a Lyon, Chambéry, Aix-les-Bains, Lausana i Ginebra. A totes parts veneraven el seu talent i per tant aquell viatge va ser tot un èxit. L'any 1834 Baillot va aprofitar la seva glòria i va publicar un nou mètode de violí: "L'Art du Violon". Mediant aquesta publicació Baillot consolida l'escola francesa del violí.

Baillot ha estat considerat sempre un gran violinista però com a compositor mai s'ha fet justícia. Ell no buscava agradar al públic. La seva música és apassionada i sèria i sempre buscava complir els requisits que ell mateix es proposava. Sempre s'ha dit que la seva música no té encant i és rara, però la dificultat d'interpretar la seva música també podria dificultar el seu triomf.

Baillot va morir a París el 15 de setembre de 1842 a l'edat de 71 anys deixant un enorme buit a l'escola que havia fundat, i on havia tingut infinitat d'alumnes, entre ells a Antonio James Oury, Charles Luce-Varlet. El Govern francès va rendir un homenatge a la memòria de Baillot i el seu bust es va col·locar a les Galeries de Versalles

ObresModifica

Obres que es troben a l'imslp:

1. 6 Trios per Corda op.1

2. 12 Capritxos o Estudis op.2

3. 3 Trios de corda op.4

4. 2 Aris variés op.5

5. Concert per a violí nº3 op.7

6. 6 Airs variés op.12

7. Concert per a violí nº5 op.13

8. 3 Violin duos op.16

9. Concert per a violí nº6 op.18

10. Air de Paisiello varié op.19

11. 3 Airs russes variés op.20

12. Concert per a violí nº8 op.22

13. Air de Weigl varié op.28

14. Andante op.29

15. Violin Sonata op.32

16. 3 quartets de corda op.34

17. 3 Nocturns op.35

18. Air russe varié op.37

19. 3 trios de corda op.39

20. Adagio et Rondo op.40

21. 24 Estudis per a dos violins op.posth.

22. L'Art du Violon

23. Mètode per a violoncel

Entre totes les seves obres, les que han estat esborrades són:

- 15 trios per dos violins i baix

- 6 duos per a dos violins

- 12 capritxos o estudis per a violí sol

- Concerts Neuf

- Una simfonia de concert per a dos violins amb acompanyament d'orquestra o piano

- 30 melodies diferents amb orquesta, quartet o violí sol i baix

- Tres nocturns per a quintet

- 3 Andantes

- 3 Quartets de corda

- Una sonata per a violí i piano

- Un Adagio seguit d'un Rondó

- Un record

- 24 preludis en tots els tons. Varies edicions d'aquests llibres a França i Alemanya.


Composicions inèdites:

- 24 Capritxos o Estudis per a violí en tot els tons i els diversos personatges per seguir "L'Art du Violon"

- El 10è Concert per a violí

- Varies fantasies

- Un Bolero

- Diverses melodies variades

- Algunes peces separades

Com a escriptor Baillot va publicar:

- Mètode per a violí adoptat pel Conservatori. La primera edició d'aquest llibre va aparèixer a la botiga de musica del Conservatori. Després Weissembruck li ha donat una altra a Brussel·les; Schott, de Mayence i Peters de Leipzig han publicat traduccions alemanyes, de les quals els exercicis han estat suprimits; Breitkopf i Haertel, de Leipzig, Lischke i Shlesinger, Berlín, Haslinger, Viena i Berra a Praga va fer traduccions completés; finalment, André, de Offenbach, ha publicat una edició en alemany i francès. Rolla va fer una traducció a l'italià del mateix treball; aquesta va aparèixer a Turon a la casa dels germans Reycend.

- Mètode per a cello adoptat pel Conservatori, per Levasseur, Catel i Baudiot, escrit per Baillot; París, oficina d'impressió del Conservatori, en-fol. Peters, de Leipsick, va donar una traducció alemanya d'aquest mètode.

- L'Art du Violon, nou mètode. París; 1835, en-fol.

- Informe al Conservatori sobre l'òrgan expressiu de M. Grenie; 1812.

- Informe sobre un nou cornòmetre presentat al Conservatori per M. Despréaux; París, 1813.

- "Notice sur Grétry"; París; 1814

- "Notice sur Viotti", nascut al 1755 a Fontanetto, Piamonte, va morir a Londres el 3 de març de 1824

- Dos discursos sobre el treball, de les distribucions dels preus de l'invernader l'any 1812 i 1813

ReferènciesModifica

Fétis, François-Joseph (1866). Pierre Baillot un Maitre du violon (1771-1842) in Biographie universalle des musiciens... París: Firmin-Didot, tome I, 1866. Musica et memoriam. Recuperat de http://www.musimem.com/Baillot.htm

http://imslp.org/wiki/category:Baillot%2C_Pierre

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Baillot