Pierre Cochereau

músic francès

Pierre Cochereau (Saint-Mandé, Val-de-Marne, 9 de juliol de 1924 - Lió, Roine-Alps, 5 de març de 1984) fou un organista i compositor francès.

Infotaula de personaPierre Cochereau
Pierre Cochereau.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Pierre Eugène Charles Cochereau Modifica el valor a Wikidata
9 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Mandé (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1984 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
5è arrondissement de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Belleville Modifica el valor a Wikidata
Director Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Lyon (en) Tradueix
18 febrer 1980 – 6 març 1984 – Gilbert Amy → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOrganista, compositor
OcupadorNotre-Dame de París Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMarcel Dupré Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJean-Marc Cochereau Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4155390 Musicbrainz: d1860493-9903-4dba-8689-9a70587fe231 Discogs: 1152498 Allmusic: mn0001979753 Modifica el valor a Wikidata

Comença els seus estudis musicals rebent classes de piano durant tres anys amb Marius-François Gaillard (1900-1973) i Marguerite Long (1874-1966) i orgue amb Marie-Louise Girod el (1938) i amb Paul Delafosse el 1941. De 1942 a 1954, fou organista de l'església de Saint Roch, càrrec que alternà amb els estudis d'orgue amb André Fleury i Maurice Duruflé.

Entrà en el Conservatori de París (1944), on rebé lliçons dels seus mestres Henri Challan i Maurice Duruflé (harmonia), Marcel Dupré (orgue), Nöell Gallon (fuga), Norbert Dufourcq (història de la música) i Tony Aubin (composició). Obté el primer premi d'harmonia, història de la música, orgue i composició durant els anys 1946 a 1950.

Fou nomenat director del Conservatori de Le Mans el 1950 i ocupà el càrrec fins al 1956. Posteriorment, ocupà aquest càrrec a Niça (1962-1980) i finalment fou nomenat director del Conservatori Superior Nacional de Lió.

Com virtuós, el 1955 succeeix en Louis Verne i Léonce de Saint-Martínen el prestigiós lloc d'organista a Notre Dame de París.

Realitza una important carrera concertística a França, Gran Bretanya, Estats Units, URSS i Austràlia, especialitzant-se en el repertori francès clàssic i romàntic. Fou considerat un dels més grans virtuosos i improvisadors del segle xx. Des del 1966, formà part del Consell Superior de la Música de França.

Va compondre diverses obres per a orgue, entre les quals es compten dos concerts, melodies i també una simfonia, un quintet amb piano, peces per a piano i altres composicions.

Discografia seleccionadaModifica

  • Johann Sebastian Bach: Cantates, BWV 147
  • Johann Sebastian Bach: Corals de Leipzig, BWV 659
  • Johann Sebastian Bach: Corals Schübler, BWV 645
  • Johann Sebastian Bach: Fantasies i fuges per a orgue, BWV 542
  • Johann Sebastian Bach: Pasacaglia i fuga, 538
  • Johann Sebastian Bach: Tocates i fuga, per a orgue BWV 564-565
  • Pierre Cochereau: Symphonie en improvisation per la Notre Dame de París
  • Camille Saint-Saëns: Simfonia núm. 3 op. 78 amb orgue amb la Berliner Philharmoniker dirigida per Herbert von Karajan

BibliografiaModifica