Pierre Gardel

Pierre-Gabriel Gardel d'àlies el Jove (Nancy, 4 de febrer de 1758 - París, 18 d'octubre de 1840) va ser un ballarí, mestre de ballet, violinista i compositor francès.[1]

Infotaula de personaPierre Gardel
Pierre Gardel 1828.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1758 Modifica el valor a Wikidata
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1840 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBallarí, coreògraf, mestre de dansa i ballarí de ballet Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadémie Royale de Musique Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaximilien Gardel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAugust Bournonville Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaximilien Gardel Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Gardel,_Pierre-Gabriel Modifica el valor a Wikidata

Va ser el germà menor de Maximilien, disset anys més gran, del qual va rebre les primeres lliçons de ballet. El 1795 es va casar amb la ballarina Marie Miller, a qui va exposar en moltes de les seves obres.

Entrà en l'Acadèmia Reial de Música el 1771 debutant en Ifigenia en Áulide de Gluck el 1774. Céphale et Procris de Grétry i en Philémon et Baucis de Gossec (1775). El 1780 fou nomenat primer ballarí de l'Òpera de París i el 1780 substituí al seu germà Maximilien com a coreògraf i maître de ballet. Donà una gran empenta al ballet de l'Òpera en la seva llarga permanència en el càrrec tenint entre els seus alumnes a Louis-Xavier-Stanislas Henry.[2]

En el seu temps, fou famós, per un intermezzo coreogràfic compost sobre la música de la La Marsellesa amb el significatiu títol de Offrande à la liberté (2 d'octubre de 1792). Cal recordar a més el ball La dansomanie (música de Méhul, 14 de juny de 1800), coreografia basada ensems amb la elegància i en el virtuosisme. Pierre Gardel ha d'ésser considerat com un danseur noble.

Ell també restà influenciat per Noverre en el gènere èpic-mitològic, encara que se li atribuïren una gran fredor compositiva i una manca d'originalitat en la creació.

ReferènciesModifica

  1. Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza. Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997, p. 136. ISBN 978-84-85977-62-8. 
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 583. (ISBN 84-7291-255-8)

BibliografiaModifica