Pierre Gassendi


Pierre Gassendi va ser un filòsof, científic i matemàtic francés del segle XVII.

Infotaula de personaPierre Gassendi
Portrait of Pierre Gassendi by Claude Mellan.png
Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage.
Biografia
Naixement22 gener 1592 Modifica el valor a Wikidata
Champtercier Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1655 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sacerdot catòlic
1617 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ais de Provença
Universitat d'Avinyó
Conegut perMaterialisme, Atomisme
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilosofia, Matemàtiques, Astronomia
OrganitzacióUniversitat d'Ais de Provença
Collège Royal (avui Collège de France
ProfessorsPhilibert Fezaye (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Picard i François Bernier Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Premis
Un cràter de la Lluna porta el seu nom

VidaModifica

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.

De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[1] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[2] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[3]

Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[4] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[5]

El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.[5] El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.

El 1650, encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrarla hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[5]

És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[4] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.

ObraModifica

 
Romanum calendarium

Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[6] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.

Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.

Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".

ReferènciesModifica

  1. Joy, pàgina 27.
  2. Joy, pàgina 25.
  3. O'Connor i Robertson. The MacTutor History of Mathematics archive.
  4. 4,0 4,1 Hatch, pàgina 408.
  5. 5,0 5,1 5,2 Hatch, pàgina 409.
  6. Joy, pàgina 30.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Fisher, Saul. «Pierre Gassendi» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy. 2005/2013.
  • Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.
  • Pierre Gassendi al The Galileo Project. Consultat 23 febrer 2014.