Pere Jonqueres d'Oriola

Genet nord-català (1920 -2011)
(S'ha redirigit des de: Pierre Jonquères d'Oriola)

Pere Jonqueres d'Oriola (Cornellà del Bèrcol, 1 de febrer del 1920 - 19 de juliol del 2011) va ser un destacat genet nord-català de la dècada del 1950 i del 1960, guanyador de quatre medalles olímpiques.

Infotaula de personaPere Jonqueres d'Oriola
SIA 1957.Pierre Jonquère Doriola (Champion olympique à Helsinski en 1952) à gauche Gilles Delamare ,à droite colette Duval (27262837283).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre Jonquères d'Oriola Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Cornellà del Bercol (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Cornellà del Bercol (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGenet de salt d'obstacles Modifica el valor a Wikidata
PartitReagrupament Nacional Modifica el valor a Wikidata
Esportesports eqüestres Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1968Jocs Olímpics d'estiu de 1968
1964equestrian at the 1964 Summer Olympics – individual jumping (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica)
1964equestrian at the 1964 Summer Olympics – team jumping (en) Tradueix  (medalla d'argent olímpica)
1964Jocs Olímpics d'estiu de 1964
1952Jocs Olímpics d'estiu de 1952 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Hípica
Competint per França França
Jocs Olímpics
Or Hèlsinki 1952 Salts individuals
Or Tòquio 1964 Salts individuals
Plata Tòquio 1964 Salts per equips
Plata Ciutat de Mèxic 1968 Salts individuals
Campionat del Món d'Hípica
Or Buenos Aires 1966 Salts individuals
Plata Madrid 1954 Salts individuals
Bronze París 1953 Salts individuals
Campionat d'Europa d'Hípica
Plata París 1950 Salts individuals

BiografiaModifica

Pere Jonqueres va néixer l'1 de febrer de 1920 a Cornellà del Bèrcol, població situada a la comarca del Rosselló. Era cosí de l'esgrimista i medaller olímpic Christian d'Oriola.

Carrera esportivaModifica

Les seves primeres competicions es remunten a l'edat de 12 anys, l'any 1932.

Jonqueres es proclamà campió olímpic dos cops, a Hèlsinki 1952, muntant el cavall Ali Baba, i a Tòquio 1964, muntant Lutteur B. En aquesta mateixa competició guanyà la medalla de plata en salts per equips, èxit que repetí quatre anys més tard a Mèxic 1968, muntant Nagir.

En els primers Campionats del Món d'Hípica, disputats a París el 1953, Jonqueres d'Oriola (sobre Ali Baba) guanyà una medalla de bronze. L'any següent, a Madrid, sobre Arlequin, obtingué la plata, mentre que es proclamà campió del món, muntant Pomone B, a Buenos Aires el 1966. Jonqueres també aconseguí la medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Hípica de París 1959, muntant el cavall Virtuoso.

Els seus enfrontaments amb la federació francesa d'equitació foren freqüents. Un dels seus grans plaers era la de jugar a rugbi a 15. Un cop retirat, es dedicà al cultiu del vi a la propietat familiar (ja d'ençà el segle XV), el Castell de Cornellà. Es dedicà a la política, en grups a l'extrema dreta francesa, i es presentà -sense èxit- a les eleccions al Parlament Europeu del 1979 amb el suport del PFN de Jean-Louis Tixier-Vignancour, una escissió del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, .

En els anys 90 començà a presentar-se a concursos vinícoles i hi guanyà diverses medalles. Li fou atorgada la distinció de cavaller de la legió d'honor. Fou autor del llibre A cheval sur cinq olympiades.

PalmarèsModifica

Competicions individualsModifica

  • 2 medalles d'or als Jocs Olímpics de salts d'obstacles: 1952 (amb Ali Baba) i 1964 (amb Lutteur B)
  • 1 Campionat del Món de salts d'obstacles: 1966 (amb Pomone B)
  • 1 Campionat d'Amèrica del Sud de salts d'obstacles: 1959
  • 1 Campionat d'Alemanya de salts d'obstacles: 1967
  • 4 Campionats de França de salts d'obstacles: 1954, 1956, 1958 i 1959
  • 1 medalla d'or al preolímpic de Mèxic: 1967
  • 1 Copa del Rei a Londres
  • 1 Grand Prix de Pau
  • 2 Grand Prix de Roma
  • 1 Grand Prix de París
  • 1 Grand Prix de Ginebra
  • 1 Grand Prix de Niça
  • 1 Grand Prix de Brussel·les: 1968
  • Més de 500 victòries en 25 anys de competicions internacionals, entre elles cinc olimpíades.

Competicions per equipsModifica

  • 2 medalles d'argent als Jocs Olímpics de salts d'obstacles: 1964 i 1968

BibliografiaModifica

  • Les d'Oriola et les Vendanges Olympiques, per Fernand Albaret, ed. La Table ronde, París, 1965
  • Pierre Jonquères d'Oriola. D'Or et de Pourpre, per Fernand Albaret, ed. Librairie des Champs-Elysées, París, 1965
  • A cheval sur cinq olympiades, per Pere Jonquères d'Oriola, ed. Solar, París, 1968

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Jonqueres d'Oriola