Pierre Joseph Macquer

químic francès

Pierre Joseph Macquer (nascut a París el 9 d'octubre de 1718 i traspassat a París el 15 de febrer de 1784), químic i metge francès.

Infotaula de personaPierre Joseph Macquer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1718 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1784 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, físic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorManufacture nationale de Sèvres (1757–1784)
Jardí del Rei Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGuillaume François Rouelle Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean-Baptiste Bucquet Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
GermansPhilippe Macquer Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

De l'any 1770 a l'any 1783 fou professor de química i de farmàcia al Jardí Reial de les Plantes Medicinals, a París, i membre de l'Académie de Sciences des de l'any 1745 i d'altres institucions (Société Royal de Médecine i Societat Filosòfica Americana). Destacà com a opositor a les noves teories d'Antoine Laurent Lavoisier que canviarien la química.

Obra modifica

Va introduir l'any 1768 a Sèvres la fabricació de porcellana de Saxe treballant conjuntament amb Antoine Baumé (1757-1773). Va estudiar l'arsènic, As, i els seus composts, i també el blau de Prússia. Fou el primer químic que observà, l'any 1776, que la combustió de l'hidrogen, H₂, anomenat en aquell temps aire inflamable, produïa aigua, H₂O. Realitzà la combustió d'un diamant i estudià l'oxidació de l'estany, Sn, i de l'argent, Ag. Treballà també en química orgànica determinant la composició de la llet i descobrint dissolvents pel cautxú descobert a Amèrica i duit a Europa per Charles-Marie de La Condamine després d'una expedició a prop de l'Equador. Les seves dues obres més importants, Élémens de chymie théorique (1749) i Dictionnaire de chymie (1761) foren textos de referència durant molt de temps.

Obres modifica