Pierre Sancan

músic francès

Pierre Sancan (francès: Pierre Charles Sancan) (Masamet, 24 d'octubre de 1916 - 15è districte de París, 19 d'octubre de 2008) fou un pianista, professor, i pianista francès.

Infotaula de personaPierre Sancan
Nom original(fr) Pierre Charles Sancan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 octubre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Masamet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista clàssic, director d'orquestra, professor d'universitat, coreògraf, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Gallon Modifica el valor a Wikidata
AlumnesStéphane Delplace, Thierry Huillet, Yves Henry, Jean-Efflam Bavouzet i Diana Vranoussi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Representat perJeunesses Musicales Canada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0760840 Musicbrainz: 0098466f-5cb7-48b5-b447-10872e759b06 Lieder.net: 33538 Discogs: 2033628 Modifica el valor a Wikidata

Va iniciar els seus estudis musicals a l'Escola de Música de Meknes (Marroc), alhora que va ser campió marroquí de bàsquet. Després fou estudiant del Conservatori de Tolosa (1932-1934). El 1934 va ingressar al Conservatori de París, on va estudiar piano amb Yves Nat, i fuga amb Noël Gallon, composició amb Henri Büsser i direcció amb Charles Munch. El 1943, va guanyar el Prix de Rome.

Va començar una bona carrera notada pel concert en el terreny de Maurice Ravel. Moltes peces per a pianistes principiants serveixen de base per als professors de piano (sobretot, obres infantils, edició del cortina vermella).

Va ensenyar piano al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París el 1956, on es va succeir en el càrrec a Yves Nat el 1985. La seva concepció de la tècnica del piano, vinculada a reflexions anatòmiques, el va convertir en un professor indiscutible. Va formar els més grans pianistes francesos de finals del segle xx, entre ells:

Afectat per la Malaltia d'Alzheimer, es va retirar el 1985.

ReferènciesModifica