Les Pies Fundacions[1] és un sector del Baix Segura i del Baix Vinalopó entre Crevillent, Elx, Guardamar del Segura, Rojals, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d'unes 5.500 ha, inicialment d'aiguamolls, que va ser dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga (conegut com el cardenal Belluga) per tal d'obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d'orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.

Per esta finalitat va cedir la ciutat d'Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja (Dolores). El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena.

Els colons, que procedien en gran part de Múrcia, formaren diverses caseries i les tres poblacions de Dolors, que n'era el centre, Sant Fulgenci (Baix Segura) i Sant Felip Neri (Crevillent), declarades viles el 1732.

ReferènciesModifica

  1. «les Pies Fundacions». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 38° 10′ 26.42″ N, 0° 47′ 55.77″ O / 38.1740056°N,0.7988250°O / 38.1740056; -0.7988250