Pieter Mulier (el Jove)

Pintor neerlandès

Pieter Mulier (el Jove) (Haarlem, Països Baixos, 1637 - Milà, Itàlia, 29 de juliol de 1709) fou un pintor neerlandès del Barroc.[1]

Infotaula de personaPieter Mulier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1637 Modifica el valor a Wikidata
Haarlem Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1701 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor, especialment paistagista
Membre de
Família
ParePieter Mulier (el Vell)

Musicbrainz: adaeda5a-3819-4820-9763-280a5bd64172 Modifica el valor a Wikidata

Era fill i deixeble de Pieter Mulier (el Vell) (1610-1659) però després imità el gènere de pintura cultivat per Franz Snyders. A més de les escenes de caça i lluites entre animals, assumptes preferits per Snyders, Mulier pintà nombroses marines en moments de temporal i de forts huracans, raó per la qual també a Roma se l'anomenà El Tempesta. Aconseguí tant de favor entre el públic romà, que es veié precisat a utilitzar els serveis d'un hàbil ajudant, amb la germana del qual va contraure matrimoni.

Cridat més tard a Gènova, on va vuire amb la seva primera esposa, Lidia Rossi. Concení tan violenta passió per la genovesa Anna Beltrami, que va llogar dos sicaris per assassinar la seva esposa mentre es traslladaven de Roma a Gènova. Descobert el crim, només es lliurà de la mort mercès a les gestions de poderosos amics, va romandre tancat a la presó durant setze anys, on precisament pintà moltes de les seves obres.

Va adoptar molts noms: Cavalier Pietro Tempesta, Tempeest Mulier, Muller, Mulier II o Müller, signant algunes obres en llatí (Petrus de Mulieribus). Mulier va morir a Milà el 1701.

La Galeria Reial de Dresden (Saxònia) posseeix cinc obres de Tempesta; se'n conserven d'altres als Museus de Sant Petersburg l'Hermitage, Milà (Pinacoteca Brera) i Nantes (França).[2]

Referències modifica

  1. «Pieter Mulier (II)» (en neerlandès). RKD, 07-08-2017. [Consulta: 12 setembre 2017].
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, p. 1558. ISBN 84-239-4535-9.