Pietro Domenico Paradisi

compositor italià

Pietro Domenico Paradisi (Nàpols i Bari, 1707 Venècia, 25 d'agost de 1791) Pietro Domenico Paradisi (Nàpols, 1710 - Venècia, 25 d'agost de 1791) fou un compositor italià.

Infotaula de personaPietro Domenico Paradisi
Biografia
Naixement1707 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1791 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i clavicembalista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 46aa26e8-36cb-4e80-b543-261e8a9a094f Discogs: 2602394 IMSLP: Category:Paradies,_Pietro_Domenico Modifica el valor a Wikidata

També fou conegut com a Pier Domenico Paradies. S'ha discutit envers els cognoms Paradisi i Paradies com pertanyents a dues persones diferents, com també suposà Fausto Torrefranca que Paradisi era d'origen toscà. Probablement fou deixeble de Nicola Porpora i un dels més hàbils músics de l'escola napolitana en aquella època. El primer títol que es cita és el d'Alessandro in Persia (Lucca, 1738). Seguiren Il decreto del fato, cantata (Venècia, 1740) i l'òpera Le Muse in gara. Des de 1746 va viure a Londres, llavors centre d'atracció de molts músics inclús italians, on també va escriure per al teatre Fetonte (1747), que sembla que va recollir gran èxit, i després Antioco i bona part de la música del pastitx La forza d'amore (1751). De 1751/56 aconseguí junt amb l'abat Francesco Vanneschi, empresari teatral i llibretista també de B. Galuppi, C. W. Gluck i D. Terradellas, la llicencia per a la direcció del "Theater Haymarket".

Portant a la capital del Regne Unit, una vida brillant i despreocupada, es va fer conegut i sol·licitat principalment com a mestre a la moda de clavicèmbal i de cant. Entre els seus alumnes i figuraren Cassandra Frederick (Miss Frederica), una de les primeres i millors alumnes predilectes de G. F. Händel, la qual es presentà molt jove en públic interpretant pàgines d'Scarlatti i de Handel; Gertrud-Elisabeth Schmeling-Mara coneguda com a Elisabeth Mara que després triomfaria arreu d'Europa, i per la qual en presentar-se a Londres als 11 anys com a virtuosa, Paradisi fou contractat com a professor de cant, però sembla que els seu pare degué sostreu-re aviat a la influència del mestre; i Thomas Linley senior, que també era mestre de cant i compositor, personatge eminent en la vida artística londinenca, al qual ensenyà harmonia i baix continu.

L'obra més famosaModifica

Però Paradisi es va fer cèlebre per les 12 Sonate di gravicémbalo, compostes potser entre 1735/40, editades a Londres l'any 1754 amb dedicatòria a la princesa Augusta i reimpresa diverses vegades, que a partir de llavors aconseguiren molt d'èxit. Se sap que més tard foren estudiades per Mozart, Clemente i J. B. Cramer. Aquestes sonates reflecteixen el moment en què té lloc el transit de l'estil arcaic, encara predominantment contrapuntístic, al nou estil dramàtic i pastoral. Es tracta, en efecte, d'admirables exemples del clavicembalisme a penes posterior a Scarlatti, els quals genials Essercizi per gravicembalo publicats a Londres el 1738 Paradisi degué conèixer, i exemplars entre els millors del clavicembalisme del segle xviii en general, per la originalitat, l'alè inventiu i la elegant diversitat del fraseig, la mestressa de la tècnica i la peculiaritat instrumentista, l'àgil fluïdesa dels moviments ràpids i la expressivitat d'aquelles lents.

Va compondre diverses òperes, entre les quals les més conegudes són:

Deixà manuscrites 4 simfonies, obertures, altres peces per a clavicèmbal i pàgines vocals.

Els últims anys de la seva vida es retirà a Venècia, on morí.

BibliografiaModifica