Pietro Germi

Pietro Germi
Biografia
Naixement	14 setembre 1914 ; Gènova (Itàlia)
Mort	5 desembre 1974 (60 anys); Roma
Causa de mort	hepatitis
Ciutadania	Itàlia (1946–1974); Regne d'Itàlia (1914–1946)
Formació	Centre Experimental de Cinematografia
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, productor de cinema, actor, realitzador
Activitat	1939 - 1972
Obra
Papers destacats	In nome della legge; Il Cammino della speranza; La presidentessa ; Il Ferroviere; Un maledetto imbroglio; Sedotta e abbandonata; Divorci a la italiana; Signore e signori; Alfredo, Alfredo
Obres destacables	Obres destacables (1961) Divorci a la italiana; (1964) Sedotta e abbandonata; (1966) Signore e signori; (1972) Alfredo, Alfredo (en) ;
Família
Cònjuge	Anna Bancio (1941-?); Olga D'Aiello (1966-1974)
Premis
	(1966) Palma d'Or, per l'obra Signore e signori; (8 abril 1963) Oscar al millor guió original, per l'obra Divorci a la italiana; (1963) premi Globus d'Or; (1957) Nastro d'Argento a la millor direcció; (1956) Conquilla de Plata a la millor direcció; (1956) Conquilla d'Or a la millor pel·lícula; (1951) Os de Plata; Nastro d'Argento al millor guió; David di Donatello al millor productor; David di Donatello al millor director; Nastro d'Argento al millor tema; Nastro d'Argento especial ;

Pietro Germi, (Gènova, Ligúria, Itàlia, 14 de setembre de 1914 - Roma, Laci, 5 de desembre de 1974) va ser un director de cinema, guionista, actor i productor italià.

Biografia

Va començar la seva carrera d'actor el 1939 amb la pel·lícula Retroscenaen la qual va treballar també com a guionista. En el Centre experimental de Cinematografia va seguir un curs de direcció sota la tutela d'Alessandro Blasetti. El gran èxit internacional li va arribar en la dècada dels seixanta amb la pel·lícula Divorci a la italiana amb la que va obtenir nombrosos premis internacionals.^[1]

Filmografia^[2]

Director

1946: Il Testimone
1947: Gioventù perduta
1949: In nome della legge
1950: Il Cammino della speranza
1951: Il Brigante di Tacca del Lupo
1951: La Città si difende
1952: La presidentessa
1953: Guerra 1915-18, esquetx d'Amori di mezzo secolo
1953: Gelosia
1956: Il Ferroviere
1958: L'uomo di paglia
1959: Un maledetto imbroglio
1961: Divorci a la italiana (Divorzio all'italiana)
1964: Sedotta e abbandonata
1966: Signore e signori
1966: L'Immorale
1968: Serafino
1970: Le Castagne sono buone
1972: Alfredo, Alfredo

Guionista

1949: In nome della legge
1950: Il Cammino della speranza
1951: Il Brigante di Tacca del Lupo
1951: La Città si difende
1956: Il Ferroviere
1959: Un maledetto imbroglio
1961: Divorci a la italiana (Divorzio all'italiana)
1966: Signore e signori
1972: Alfredo, Alfredo
1975: Amici miei

Actor

1956: Il Ferroviere: Andrea Marcocci
1958: L'uomo di paglia Andrea
1959: Un maledetto imbroglio de Pietro Germi
1960: Il Rossetto: Comissari Fioresi
1961: La viaccia, de Mauro Bolognini: Stefano

Productor

1966: Signore e signori

Premis i nominacions^[3]

Premis

1963: Oscar al millor guió original per Divorci a la italiana
1966: Palma d'Or per Signore e signori (ex æquo amb Un homme et une femme de Claude Lelouch)

Nominacions

1951: Gran Premi (Festival de Canes) per Il cammino della speranza
1951: Lleó d'Or per La città si difende
1952: Lleó d'Or per Il brigante di Tacca del Lupo
1956: Palma d'Or per Il ferroviere
1958: Palma d'Or per L'uomo di paglia
1962: Palma d'Or per Divorci a la italiana
1963: Oscar al millor director per Divorci a la italiana
1964: Palma d'Or per Sedotta e abbandonata
1967: Palma d'Or per L'immorale

Referències

↑ «biografia de Pietro Germi». The New York Times.
↑ «filmografia de Pietro Germi». The New York Times.
↑ «Pietro Germi, premis». The New York Times.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Germi

[1] «biografia de Pietro Germi». The New York Times.

[2] «filmografia de Pietro Germi». The New York Times.

[3] «Pietro Germi, premis». The New York Times.

[1]

[2]

[3]