Pietro Riario

cardenal italià

Pietro Riario (Savona, Ligúria, 1445 - Roma, Laci, 1474) fou un eclesiàstic franciscà i cardenal de la Curia romana.

Infotaula de personaPietro Riario, O.F.M.Conv.
Fabrizio, alfonso e francesco boschi, personalità francescane, 1642, pietro riario.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1445 Modifica el valor a Wikidata
Savona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1474 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSepulcre del Cardenal Pietro Riario Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
3 novembre 1473 – 3 gener 1474
Diòcesi: bisbat de Mende
Arquebisbe de Florència
20 juliol 1473 – 3 gener 1474
← Giovanni de' DiotisalviRinaldo Orsini →
Administrador apostòlic
25 juny 1473 – 3 gener 1474
← Alonso de Fonseca y AcevedoPedro González de Mendoza →
Arquebisbe de Split
28 abril 1473 – 3 gener 1474
← Lorenzo ZaneGiovanni Dacre →
Patriarca llatí de Constantinoble
23 novembre 1472 – 3 gener 1474
← BessarióGirolamo Lando →
Administrador apostòlic
25 setembre 1472 – 3 gener 1474
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere San Sisto
22 desembre 1471 – 3 gener 1474
← Juan de TorquemadaPere Ferris →
Cardenal
16 desembre 1471 (Gregorià) – 3 gener 1474
Bisbe de Treviso
4 setembre 1471 – 28 abril 1473
← Francesco BarozziLorenzo Zane →
Abat del monestir de Sant Cugat
té el rol: abat comendatari
1471 – 1473
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalícia16 de desembre de 1471
per Sixt IV
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
GermansGirolamo Riario Modifica el valor a Wikidata
ParentsSixt IV (oncle)
Girolamo Basso della Rovere (cosí germà)
Juli II (cosí germà)
Giovanni della Rovere (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata

CoA Riario 2.svg

Era oncle del cardenal Rafaele Galeotto Riario i germà de Girolamo Riario i, per tant, nebot de Sixt IV. Igual que aquest Pontífex, va pertànyer a l'Orde de Sant Francesc. El Papa el va educar des de la infància, tenint-li una immensa estima, doncs Sixt IV, malgrat que virtuts rellevants, difícilment es lliura de la nota de nepotisme amb què molts historiadors, no sense motiu el titllen.

El 18 de desembre de 1471 el creà cardenal, donant-li l'administració dels bisbats de Taurisana i Senogalia: després fou patriarca Constantinoble, arquebisbe de Florència, patriarca de Venècia i ambaixador a Itàlia. El 1473, vacant l'església de Sevilla, fou nomenat arquebisbe: però com que per una part el Capitol volia que Fadrique de Guzmán, germà del Duc de Medina-Sidònia, i el rei Enric IV presenta En Cardenal Mendoza, originant-se un verdader conflicte.

En realitat, el verdader arquebisbe nomenat per l'autoritat del Papa era Riario i, en efecte, arribà a prendre possessió pel mitjà de poders. Mentrestant, continuava vivint a Roma amb el seu luxe i magnificència llegendaris. En morir, als vint-i-nou anys, Sixt IV es mostrà inconsolable: i dedicà a la seva memòria un grandiós i artístic mausoleu en l'església dels Sants Apòstols de l'orde franciscà. El conflicte de Sevilla restà així resolt perquè el capítol cedí en les seves pretensions a favor del regi presentat cardenal González de Mendoza. Aquest cardenal portà una vida molt desordenada i el luxe que gastava era verdaderament desenfrenat.

Es diu que en dos anys feu una despesa a taula d'1.500.000 lires. Els seus desordres, afirma un biògraf, ocasionaren la seva matinera mort. Es mostra caritatiu amb els pobres. Amb les seves immenses riqueses assolí comprar la ciutat i el principat d'Imola, que regalà al seu germà Girolamo.

Entre 1471 i 1473 fou abat comendatari del monestir de Sant Cugat.[1]

ReferènciesModifica

  1. Zaragoza Pascual, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. 1.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 239. ISBN 8478268871 [Consulta: 18 març 2022]. 

BibliografiaModifica


Precedit per:
Francesco Barozzi
 
Bisbe de Treviso

4 de setembre de 1471 – 28 d'abril de 1473
Succeït per:
Lorenzo Zane
Precedit per:
Juan de Torquemada
 
Cardenale prevere de San Sixt

22 de desembre de 1471 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Pere Ferris
Precedit per:
Giovanni Bessarione
 
Cardenale prevere dels Sants XII Apòstols
in commendam

1471 - 1474
Succeït per:
Giuliano della Rovere
Precedit per:
Giovanni Bessarione
 
Patriarca llatí de Costantinoble

23 de novembre de 1472 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Giacomo Lando
Precedit per:
Lorenzo Zane
 
Arquebisbe de Spalato

28 d'abril de 1473 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Giovanni Dacre
Precedit per:
Giovanni de' Diotisalvi
 
Arquebisbe de Florència

20 de juliol de 1473 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Rinaldo Orsini