Pilar Primo de Rivera

polític espanyol
Per a altres significats, vegeu «Primo de Rivera (desambiguació)».

Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1907 - 1991) va ser la líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola [1] i posteriorment la presidenta de la Asociación de Veteranas de la Sección Femenina, reanomenada en 1977, dos anys després de la mort de Francisco Franco, Nueva Andadura, càrrec que va mantenir fins a la mort.

Infotaula de personaPilar Primo de Rivera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
4 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1991 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 04″ N, 3° 43′ 44″ O / 40.4011°N,3.728972°O / 40.4011; -3.728972 Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Procurador a Corts
1943 – 1977 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS
Falange Espanyola de les JONS Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesMiguel Primo de Rivera Orbaneja Modifica el valor a Wikidata  i Casilda Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé Antonio Primo de Rivera, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia i Carmen Primo de Rivera Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaría de las Nieves Sáenz de Heredia (cosina germana)
José Luis Sáenz de Heredia (cosí germà matern) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0211171 Modifica el valor a Wikidata

Durant la Guerra Civil Espanyola, va reunir-se amb Hitler, Mussolini i Salazar. Va intentar, sense èxit, evitar represàlies contra algunes vídues dels bàndols perdedors a la guerra. El 1975 va donar suport a la pujada al tron de Joan Carles I d'Espanya. En 1976 era Procuradora a les Corts i, malgrat tenir dret a vot, es va abstenir a la votació sobre la Llei de Reforma Política de 1976. Des d'aquest any i al llarg de tota la transició espanyola cap a la democràcia es va manifestar en contra del desmantellament de l'Estat Espanyol tal com ella l'entenia.[2]

Durant la dictadura espanyola, va obtenir el títol de Comtessa del Castillo de la Mota en 1960, la Gran Cruz de Isabel La Católica, la Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio, el Gran Collar de la Orden de Cisneros i la Medalla del Mèrit al Treball.

Pilar Primo de Rivera era filla del dictador espanyol Miguel Primo de Rivera i germana del fundador de la Falange Espanyola, José Antonio Primo de Rivera.

La dona ideal: la secció femenina modifica

El 12 de juliol de 1934 s'organitzà de forma oficiosa la 'Sección Femenina de Falange, composta inicialment por set membres. Pilar va organitzar la nova secció del partit amb l'objectiu de fomentar el sentiment falangista en les dones. El juliol de 1936 l'organització tenia 2.500 militants i s'estenia a tot el país.[3]

L'ideari de la Sección Femenina va ser a càrrec de José Antonio Primo de Rivera:

  • “el verdadero feminismo no debiera consistir en querer para las mujeres las funciones que hoy se estiman superiores, sino en rodear cada vez de mayor dignidad humana y social a las funciones femeninas ” (Pilar Primo de Rivera, Discursos, circulares, escritos, Sección Femenina de FET y de las JONS, Madrid)
  • “el fin esencial de la mujer, en su función humana, se servir de perfecto complemento al hombre, formando con él, individual o colectivamente, una perfecta unidad social”.[4]

La Sección Femenina difonia una doctrina basada en els punts següents:

  • El nacionalsindicalisme.
  • Els valors tradicionals.
  • Papers de mare i d'esposa submisa.
  • Idea d'inferioritat moral i ideològica de la dona.
  • Subordinació total a la figura de l'home.
  • Allunyaven la dona de la vida política del país.
  • La dona era el pilar fonamental de la família.
  • La dona era tractada com a menor d'edat.

Referències modifica

  1. Sánchez López, Rosario. Entre la importancia y la irrelevancia : Sección Femenina: de la República a la Transición. Murcia: Editora Regional, 2007. 
  2. Primo de Rivera, Pilar. Recuerdos de una vida. Madrid: Dyrsa, 1983. 
  3. Fernández Jiménez, María Antonia. Pilar Primo de Rivera : el falangismo femenino. Madrid: Síntesis, 2008. 
  4. «Sección Femenina. La mujer dentro del franquismo» (en castellà), 13-03-2014. [Consulta: 1r desembre 2019].