Píleu
El pili o píleu[1] en micologia és el nom tècnic que rep el capell[2] o la part del capell dels cossos fructífers (especialment els ascocarps o basidiocarps) dels fongs que suporten la superfície que porta les espores, himeni. L'himeni pot consistir en làmines tubs o dents sota la superfície del pili.[3] El píleu és característic dels ordres agaricals, boletals, alguns Polyporae, fongs dentats i alguns ascomicets. L'etimologia de pili prové del nom del capell, que en temps dels antics romans, es posaven els antics esclaus quan s'alliberaven.[4]
Classificació modifica
Els pili poden ser de diverses formes, i les formes poden canviar al llarg del desenvolupament i creixement del fong. La forma de pili més comú és la semiesfèrica o convexa. Els pili convexos solen continuar la seva expansió quan maduren, fins que adquireixen una forma totalment plana. Moltes espècies ben conegudes tenen un pili convex, com Agaricus bisporus, o diverses espècies dels gèneres Amanita i Boletus.
Alguns altres, com ara Macrolepiota procera, tenen diferents tipus de mamelló-forma de mama, per la qual cosa són anomenats umbonat o mamellons. Un umbo o mamelló és el sortint o protuberància obtusa que es forma al centre del barret d'alguns bolets. Alguns fongs, com ara Cantharellus cibarius, presenten una aparença d'embut o trompeta. En aquests casos, el pili és denominat embut o infundibuliforme.
A continuació hi ha unes il·lustracions que representen els diferents tipus de pili descrits en la literatura:
-
Campanulat (forma de campana) -
Cònica -
Convexa -
Deprimida -
Plana -
Infundibuliforme (en forma d'embut) -
De costat -
Ovada -
Umbilicada (forma de melic) -
Umbonada (protrusionat)
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Píleu |
- Arora, D: "Mushrooms Demystified", Ten Speed Press, 1986