No s'ha de confondre amb Rovelló.

El pinetell,[1][2][3] pinetell ver,[1][2][3] rovelló d'obaga, esclata-sang,[1] pebràs[1] o roget[4] (Lactarius deliciosus, del llatí lactarius 'que té llet' i deliciosus 'deliciós') és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.[5] S'anomena també «pinetell» un altre bolet del mateix gènere, el rovelló (Lactarius sanguifluus), també molt apreciat gastronòmicament; de la mateixa manera a vegades també es diu «rovelló» a aquest bolet.

Infotaula d'ésser viuPinetell
Lactarius deliciosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depinetell Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius deliciosus Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1821
Nomenclatura
BasiònimAgaricus deliciosus Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[6] amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.

El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.

Hàbitat

modifica

Creix a les pinedes i prop de les ginebres, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de final de l'estiu, fins a l'arribada dels primers freds de l'hivern.

Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbusts aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent del bolet del nord.

També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.

Gastronomia

modifica

És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també força populars i es serveixen fregits amb mantega o marinats.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. 2,0 2,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  3. 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. [1]"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2"
  5. Pascual, Ramón. Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic, 1999, p. 21. ISBN 9788473065429. 
  6. Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013]. 

Bibliografia

modifica
  • Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013].