Gòtic internacional
El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del segle xiv i a l'inici del segle xv. Durant aquest període, artistes i manuals tècnics van viatjar al voltant del continent creant un estil comú entre la reialesa i la noblesa que replantejava el concepte d'art "forà". Les influències principals van ser-ne les del nord de França, Flandes i Itàlia.
Les característiques estilístiques són un acoloriment ric i línies gràcils i fluents. També fa un ús més racional de la perspectiva, modelant i component d'una manera mai vista en l'art occidental des de l'antiguitat.
Història modifica
.jpg)
Durant el darrer terç del segle xiv i primer terç del segle xv, la pintura mural, els frescos i les taules pintades o les miniatures realitzades per les diferents escoles locals o escoles regionals, mostren entre si una gran semblança. Tanmateix, les vidrieres, els tapissos els brodats i els esmalts solen reflectir l'estil de les pintures. El tret principal de l'anomenada estètica gòtica, es pot reconèixer, en primer lloc, en l'estilització patida per totes les formes, des de la figura humana i la roba, fins als arbres i les roques.
L'arquitectura gòtica, en suprimir el mur que havia estat el suport de la gran pintura mural romànica, va relegar l'art de la pintura a les vidrieres, com a forma artesana dins del conjunt arquitectònic, i a les miniatures, com a forma elitista pròpia de la noblesa cortesana. Els tallers artesans de les ciutats de la baixa edat mitjana, a més de l'Església i la Cort, tenen uns clients nous: la noblesa cortesana i els burgesos rics que s'esforcen per emular l'aristocràcia, mentre que aquesta adopta progressivament els nous valors econòmics i socials de la burgesia. Aquestes noves classes privilegiades reclamen un art més refinat i elitista, busquen l'ostentació com a signe de posició i prestigi.
Les corts europees i les classes privilegiades s'intercanvien llibres il·lustrats, estàtues, petites taules pintades i, en general, objectes artístics fàcils de transportar pels mercaders, les caravanes dels quals creuen tot Europa. Les escoles locals coneixen el que es fa en altres ciutats. Els artesans lliures no estan vinculats a la terra ni al senyor; poden moure's lliurement d'una a altra ciutat, cercant feina i encàrrecs allà on els hi ofereixen. Amb el temps, els millors obtenen el reconeixement individual per la seva obra, però en el procés, les tècniques, les troballes i àdhuc els secrets de les escoles locals viatgen també d'un lloc a l'altre.
Des de la cort dels papes d'Avinyó, que llavors era el principal focus d'intercanvi cultural, l'estil gòtic internacional s'estendrà per Europa durant el darrer terç del segle xiv com a resultat d'un intercanvi global de gustos i tècniques pictòriques. Simone Martini i altres artistes italians i francesos tindran contacte amb les escoles pictòriques de Flandes, Renània o Bohèmia, les quals difondran el realisme naturalista dels pintors de l'escola senesa i la cal·ligrafia refinada de les miniatures franceses.
A Catalunya, els pintors Lluís Borrassà, Ramon de Mur, Guerau Gener, Joan Mates i Jaume Cirera són els principals representants de la primera etapa de l'estil internacional; Lluís Dalmau i Jaume Huguet culminen l'evolució de la pintura gòtica catalana i Bernat Martorell representa l'expressió de les tendències més avançades del gòtic internacional.
Estils de la pintura gòtica internacional modifica
Les fites més destacades de la pintura gòtica internacional descrites en aquest article són:
- L'estil cortesà del segle xiii
- El naturalisme del segle XIV a Itàlia
- L'art francoflamenc i les seves relacions amb Itàlia
- L'estil francoflamenc a la conquesta d'Europa
- La pintura gòtica a la península Ibèrica
- Un manierisme del segle XIV
| Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
| La pintura gòtica internacional | ||
| Imatges | Etapa o estil: Resum i característiques. |
Artistes, obres o llocs destacats |
 |
L'estil cortesà del segle XIII | Artistes: Maître Honoré Jean de Brugge Mestre del Díptic de Wilton Llibres: Breviari de Felip el Bell Evangeliaris de la Santa Capella Salteri de Sant Lluís Salteri de la Reina Maria Obres: Díptic de Wilton Frontal de l'altar de Narbona Apocalipsi d'Angers Llocs Palau dels Papes d'Avinyó. |
| L'estil cortesà és l'etapa de l'art gòtic que es desenvolupà durant el segle xiii i el primer terç del segle xiv. Fou un art elitista que reflecteix el gust de la noblesa cortesana. Les manifestacions d'aquest art es concreten en les peces petites, les estatuetes, les petites taules pintades per als altars domèstics i sobretot, per als llibres il·lustrats amb belles miniatures.
La tendència de l'escultura primer i posteriorment de la pintura, vers un major realisme i el gust pels detalls elegants i delicats, es conjuga amb la profusió de temes profans, extrets de la literatura de l'època, caracteritzada per l'exaltació del femení en la poesia i dels valors de la cavalleria en la novel·la. El retrat autèntic de personatges reals és una de les innovacions d'aquesta etapa que, en l'ordre estrictament pictòric, va portar l'abandó de la rigidesa pròpia de la pintura romànica, tot adoptant progressivament, un decidit naturalisme, fruit de la influència de la pintura italiana del Trecento. La cort del rei de França i la cort dels papes d'Avinyó, o la cort dels reis de Bohèmia a Praga i la cort del duc de Berry a França, van ser els principals centres de producció i difusió d'aquest estil que culminarà en les brillants escenes cortesanes dels Llibres de les Hores de mitjan segle xiv. | ||
 |
El naturalisme del segle XIV a Itàlia | Pintors: Simone Martini Jean de Poucelle Ambroglio i Pietro Lorenzetti Giovanni da Milano Gentile da Fabriano Antonio Pisano Obres: Llocs: Palau Públic de Siena Cementiri de Pisa Palau dels Papes d'Avinyó. |
| A partir dels primers anys del segle xiv, l'avanç de la pintura italiana del Trecento vers un major naturalisme havia esdevingut imparable. Les escenes i els personatges de Giotto eren escenes reals amb persones reals de la Toscana, de tal forma que s'ha dit que "la realitat senyorejava en la seva pintura". Els temes profans inventats a França prenen a Itàlia un aire nou, més convincent, ja que són més reals.
En el Palazzo Público de Siena, els frescos de Pietro Lorenzetti representen la ciutat, la vida ciutadana i el camp de l'entorn, d'una manera completament nova en què destaca el realisme de les figures i de les escenes, la composició espacial amb les arquitectures pintades i la nova concepció de l'espai pictòric que havia triomfat a la capella de l'Arena de Giotto, a Pàdua. Les pintures antigues amb reminiscències hel·lenístiques i amb una particular forma de la perspectiva van influir notablement en els pintors de l'escola sienesa. Simone Martini, el mestre més destacat d'aquesta escola, es traslladà a la cort dels papes d'Avinyó quan ja era un pintor conegut a França. La influència mútua entre els miniaturistes francesos i els pintors italians es pot apreciar en les pàgines del Breviari de Belleville, de Jean de Pucelle, amb els seus edicles seguint les perspectives de Duccio o de Giotto, mentre que l'arabesc de la cal·ligrafia dels miniaturistes està omnipresent als mantells de les madones de Simone Martini. L'herència de Giotto i l'escola florentina no es retrobarà fins al Renaixement, però l'herència de l'escola sienesa que continuà en les escoles pictòriques de Llombardia, de l'Emília i del Vèneto, arribarà fins als miniaturistes que a la fi del segle xiv treballen en els tallers del duc de Berry. | ||
 |
L'art francoflamenc i les seves relacions amb Itàlia | Artistes: Obres: |
| Falta redactar aquesta part. | ||
 |
L'estil francoflamenc a la conquesta d'Europa | Artistes : Quadres : Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
 |
Pintura gòtica centreeuropea | Artistes : Quadres : Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
.png) |
La pintura gòtica a la península Ibèrica | Artistes : Quadres : Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
 |
Un manierisme del segle XIV | Artistes : Quadres : Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
| Precedida per: Pintura del Trecento |
Pintura gòtica Pintura Gòtica Internacional |
Succeïda per: Pintura flamenca |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gòtic internacional |