Obre el menú principal

Pi blanc varietat Ceciliae

(S'ha redirigit des de: Pinus halepensis ceciliae)

El pi blanc varietat Ceciliae, pi d'en Llorens o pi campaner (Pinus halepensis var. ceciliae) és una varietat de pi blanc endèmica de les Illes Balears.

Infotaula d'ésser viuPi blanc varietat Ceciliae
Pinus halepensis var. ceciliae
Pi d'en Llorens 1.jpg
Diversos exemplars de pi d'en Llorens cultivats a la Marina de Llucmajor
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus halepensis
VarietatPinus halepensis var. ceciliae
L.Llorens, 1972
Modifica les dades a Wikidata

Aquesta varietat fou descoberta pels farmacèutics mallorquins Antoni Llorens i Lleonard Llorens el 1972 a la possessió de Son Albertí, a la Marina de Llucmajor, Mallorca.[1] Posteriorment se'n descobriren a altres indrets de Mallorca: a Artà, al turó anomenat Puig dels Pins Campanars[2] i a Puigpunyent. També a Eivissa, a Menorca i a Cabrera, però no se'n ha trobat cap a Formentera. A Mallorca se'n troben a 3 llocs de forma natural i en altres 7 plantats. A Menorca n'hi ha de naturals a 5 llocs al sud de l'illa i plantats en altres 2. A Eivissa n'hi ha en set llocs de forma natural arreu de l'illa i en un d'ells s'han comptat fins a 60 exemplars. En total n'hi ha un centenar naturals o sembrats i un centenar i mig en diversos jardins botànics de les Illes Balears i la Península i en dues zones de restauració paisatgística (autopista de Llucmajor i es Carnatge, 50 i 70 exemplars respectivament).[3]

Detall de les branques

Són arbres d'altura no superior als 15 m, perennifolis i monoics, amb branques dretes properes al tronc, moltes vegades divaricades, que surten del tronc en angles de només uns 15º, la qual cosa els dóna una forma de flama,[3] d'aspecte fastigiat, com el dels xiprers. L'escorça és argentada. Les seves fulles són curtes, de fins a 7 cm de longitud, d'un verd més intens que el P. halepensis halepensis, geminades, rudes en els seus costats, un poc acanalades, punyents, i ubicades en gran nombre en els extrems de les banques formant un dens i curt pinzell. Les infructescències són vermelloses, de fins a 9 cm de longitud, en forma d'ou i coniformes, i amb el seu apeix més o manco arrodonit obtús.[1] Les pinyes no arriben als 4-5 cm de llargària i romanen molt de temps enganxades a l'arbre a causa del fort peduncle que les sosté.[4] La seva fusta és més blana que la del pi blanc, per la qual cosa els llenyaters el preferien a l'hora de tallar-ne. Antigament s'emprava com a pal d'embarcacions per la seva rectitud.[3]

Les principals amenaces sobre la població natural són: reduït nombre d'exemplars reproductors, manca de reclutament, pressió urbanística, incendis forestals, presència de perforadors i processionària (Thaumetopoea pityocampa) i el vent.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Llorens, A.; Llorens, Ll. «Contribución al estudio de la flora balear». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 17, 1972, pàg. 51-54.
  2. Llorens, Ll. «Nueva Contribución al Conocimiento de la Flora Balear». Mediterránea, 3, 1979, pàg. 101-122.
  3. 3,0 3,1 3,2 Núñez, L. «El Pinus halepensis var. ceciliae o Pino Cecilia, una variedad de pino español desconocido por los forestales». A: 6º Congreso Forestal Español (en castellà). Sociedad Española de Ciencias Forestales, 2013. ISBN 9788493796495. 
  4. 4,0 4,1 Nuñez, L. «Pinus halepensis var. ceciliae». A: BioAtles. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 2007.