Pioneer 11

La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.[1] Va ser llançada des de Cap Canaveral el 5 d'abril de 1973. Després de travessar amb èxit el cinturó d'asteroides el 19 d'abril de 1974, es va reajustar la seva velocitat per situar la seva trajectòria a prop de Júpiter. Mentre sobrevolava Júpiter va obtenir imatges de la Gran Taca Vermella, va realitzar les primeres observacions de les regions polars i va determinar la massa de Cal·listo.

Infotaula vol espacialPioneer 11
Pioneer 10 - Pioneer 11 - mission patch - Pioneer patch.png
Pioneer 10-11 spacecraft.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
OperadorNASAAmes.gif   Centre d'Investigació Ames Modifica el valor a Wikidata
COSPAR ID1973-019A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT06421 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webWeb oficial Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió22 anys, 5 mesos, 25 dies
Propietats de la nau
FabricantTRW Inc Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
259 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència165 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data6 abril 1973
LlocComplex 36, la Força Aèria de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas-Centaur Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte30 setembre 1995
Sobrevol de Júpiter
Màxim acostament3 desembre 1974
Distància43.000 km
Sobrevol de Saturn
Màxim acostament1 setembre 1979
Distància21.000 km

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur.

L'1 de setembre de 1979 va arribar a Saturn, fent les primeres fotografies de prop del planeta, i on va poder descobrir dos nous satèl·lits i anells addicionals. Després de la seva trobada amb Saturn, prosseguí la seva ruta cap a l'exterior del sistema solar, estudiant les partícules energètiques del vent solar.[2]

Les sondes Pioneer obtenien la seva energia d'un generador termoelèctric per radioisòtops (RTG). La pèrdua d'eficàcia d'aquests generadors elèctrics va determinar el final de la seva missió el 24 de novembre de 1995.[3]

La placa informativa de la Pioneer 11.

Com portava la Pioneer 10, i les Voyager posteriorment, la sonda incloïa una placa amb informació sobre la seva estructura i un missatge explicant, a una possible cultura extraterrestre, l'origen de la sonda. La placa inclou una figura d'un home, una dona, les transicions de l'àtom d'hidrogen i la posició del Sol i la Terra a la galàxia, la qual moltes vegades és atribuïda a les naus Voyager 1 i Voyager 2, portant a la confusió general, ja que les esmentades naus tenen plaques diferents. La placa va ser dissenyada per Carl Sagan i Frank Drake i dibuixada per Linda Salzman Sagan.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Pioneer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rios, Pep «40 anys de viatge còsmic de la Pioneer 11». Biolulia News, 24-04-2013.
  3. «The Pioneer Missions» (en anglès). NASA, 3 març 2015, update 14 desembre 2017.
  4. Jupiter. PediaPress, p. 317–. GGKEY:BL77W9NZH77. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pioneer 11