Pioneer P-3

sonda espacial del programa Pioneer

La Pioneer P-3 (també anomenada Atlas-Able 4 o Pioneer X) fou una sonda espacial del programa Pioneer, amb la missió de situar-se en òrbita lunar, realitzar anàlisis científiques i provar maniobres de control des de Terra. Es perdé contacte amb la sonda poc després del llançament, a causa de la pèrdua del carenat que protegia la sonda durant l'enlairament, el 26 de novembre de 1959.[1]

Infotaula vol espacialPioneer P-3
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA IDPIONX Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Massaenlairament:
168,7 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1 (diàmetre) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data26 novembre 1959
LlocCape Canaveral Space Launch Complex 14 (en) Tradueix, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas-Able Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Motiu de pèrduaerror de llançament Modifica el valor a Wikidata

Igual que l'anterior Pioneer P-1, la sonda era una esfera d'1 metre de diàmetre, amb un sistema de propulsió unit a la part inferior. La massa total era de 25,3 kg i amb les unitats de propulsió de 88,4 kg. A partir del cos de l'esfera s'estenien 4 panells solars de 60 x 60 cm, amb 2.200 cèl·lules fotovoltaiques. Estava equipada amb un sistema de televisió per prendre imatges de la superfície lunar, i altres sistemes per determinar la massa de la Lluna i la topografia dels pols i fer estudis sobre micrometeorits, radiació i camps magnètics.[2]

Referències modifica

  1. «Pioneer P 3» (en anglès). Mark Wade. [Consulta: 14 gener 2024].
  2. «Pioneer P-3» (en anglès). NASA Official. [Consulta: 14 gener 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pioneer P-3