Piper methysticum

Piper methysticum és una espècie de planta conreada de la família Piperàcies. Encara que no és citat en cap diccionari normatiu, vulgarment es coneix aquesta planta amb el nom força generalitzat de kava o kava-kava. Es conrea des de temps antics en diverses illes de la regió de l'oest del Pacífic, principalment a Vanuatu però també a Hawaii, Micronèsia, Fiji, Samoa i Tonga. Allí rep diversos noms com ava,yaqona, sakau.

Piper methysticum

Planta jove de Piper auritum
Dades
Font de	kava
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Piperales
Família	Piperaceae
Gènere	Piper
Espècie	Piper methysticum G.Forst., 1786

Morfologia

És un arbust de 2-3 m d'alçada que té un gran rizoma molt ramificat del que en surten gran quantitat d'arrels d'un color negrós en l'exterior i blanquinós en l'interior. Les inflorescències són espigues de petites flors. Creix a mitja ombra i necessita molta aigua (2.000 litres de pluja anual) i temperatures mitjanes d'entre 20 a 35 °C. Es reprodueix únicament per via vegetativa i es recull la planta quan té uns quatre anys.

Preparació i consum de la beguda

S'utilitza com a planta psicoactiva (eficaç en casos de depressió i potser en càncer d'ovaris i leucèmia) especialment per la seva concentració en kavalactona. El seu ús continuat, molt popular en els llocs d'origen, pot tenir efectes desfavorables i contraindicacions.

Dosificació:

• Droga polvoritzada: 0,5-1,0 g/8 hores.
• Infusió: 0,5-1,0g/150 ml/8 hores.
• Extracte fluid, 1:2 (g/ml): 2-3 ml/8 hores.
• Extracte sec (normalitzat amb un contingut en kavapirones del 30%): 0,2-0,4 g/24 hores.

El nom de Kava es refereix tant a la planta com a la beguda obtinguda a partir de l'arrel. La beguda es prepara triturant les arrels de la planta i s'ha fet servir durant segles en cerimònies per la gent de Polinèsia habitants de les illes del Sud del Pacífic. Les primeres descripcions del Kava provenen d'un botànic que viatjava amb l'expedició del capità James Cook. Cook va explicar que quan hi havia un esdeveniment important (cerimònies religioses, casaments, cerimònies de benvinguda...), la gent del poble prenia la beguda com a "trencagel". Això significa que tenia una acció calmant per facilitar la interacció social. Això pot ser un anàleg de l'alcohol en la societat occidental, però amb la diferència que el kava no està relacionat amb actes violents com pot succeir amb l'etanol. Generalment, cada persona en bevia dues o tres tasses mesclat amb llet de coco. El Kava també es bevia com un intoxicant lleuger en reunions socials menys formals.

Accions farmacològiques

Els principis actius del kava són components lipídics anomenats kavalactones o kavapirones. Les principals kavalactones són la kavaina, dihidrokavaina, metisticina, dihidrometisticina, yangonina i desmetoxiyangonina. Aquestes lactones no són solubles en aigua i en la tradicional preparació del kava es produeix una emulsió on aquests principis actius són suspesos en aigua. En canvi, les lactones són solubles en alcohol i alguns olis vegetals. Les investigacions han demostrat que el kava actua com a relaxant muscular, analgèsic i anestèsic.

Estudis recents han demostrat que el kava també produeix els següents efectes: Cicatrització de ferides, refredats, espasmes, convulsions, trastorns del tracte urinari, inflamació de l'úter, prolapse vaginal, reducció del pes, anestèsia, anorèxia, antipsicòtic, artritis, asma, càncer, lesió cerebral, cistitis, depressió, mareig, gonorrea, hemorroides, infeccions, trastorns, renals, trastorns menstruals, migranya, neuroprotector, dolor, molèstia estomacal, ansietat, infeccions de la pell.

Fitoquímica

Avui en dia es considera que algunes de les kavalactones són les responsables dels efectes farmacològics del Kava-kava, com per exemple la kavaina. El rizoma de kava d'alta qualitat conté entre 5.5 i 8,3% de kavalactones. Els extractes medicinals que s'usen en Europa contenen entre 30 i 85% de kavalactones, depenent del mètode d'extracció (etanòlica, acetònica o CO₂ supercrític). Normalment es fa servir en forma de preparacions sòlides o líquides, amb una dosi de 50 a 210 mg de kavalactones. En alguns països s'utilitza en homeopatia. Com a agent ansiolític, el kava es recomana normalment en una dosi de 40-70 mg de kavalactones, 3 vegades al dia. En alguns països com Alemanya adverteixen que la dosis diària no pot excedir els 300 mg. La dosis per a l'insomni és de 210 mg de kavalactones 1 hora abans d'anar a dormir.

Efectes adversos

En general no hi ha hagut moltes notificacions d'efectes adversos, possiblement per la infranotificació o bé per una bona tolerància d'aquests preparats. Els efectes adversos més freqüents són:

• Alteracions del fetge i bilis: hepatitis, icterícia, elevació d'enzims hepàtics.

• Alteracions de la pell: prurit, exantema, dermatitis, urticària, descoloració de la pell.

• Alteracions del tracte gastrointestinal: vòmits, nàusees, dolor abdominal.

• Alteracions en el sistema nerviós central i perifèric: cefalea, agitació, coordinació alterada, vertigen.

Toxicitat

Les Autoritats Sanitàries alemanyes han retirat del mercat i suspès de comercialització productes a base de l'espècie vegetal Kava-Kava (Piper methysticum), a causa de l'aparició de casos de toxicitat hepàtica, alguns d'ells greus. Fins fa poc, el kava era considerada una herba segura. Però un nombre creixent de casos en persones han plantejat serioses preocupacions respecte a la seguretat del kava. Amb base a aquests casos les agències d'Austràlia, Canadà, Gran Bretanya, França, Alemanya, Irlanda, Portugal i els Estats Units van prohibir la venda de kava. El 2001 Espanya també s'hi va sumar a aquesta llista.

Les reaccions d'hepatotoxicitat solen produir-se després d'ingerir quantitats altes de Kava-Kava o kavalactones (més de 210 mg de kavalactones). L'inici dels símptomes dura entre tres setmanes i quatre mesos després de començar la teràpia. El mecanisme d'acció dels efectes hepatotòxics es desconeix. La hipòtesi pot ser un mecanisme immunoalèrgic. Com a factors de risc se cita el dany hepàtic i les alteracions de les funcions hepàtiques incloent la ingestió de begudes alcohòliques. S'ha de tenir en compte que els estudis preclínics disponibles actualment són de qualitat dubtosa, i la informació d'aquests estudis aporta substancialment molt poc per explicar el risc d'hepatotoxicitat per Kava-kava.

Contraindicacions

• Les persones amb problemes hepàtics, que beuen alcohol en excés o que prenen medicaments que poden fer malbé el fetge, probablement estan en un risc major de mal degut al kava.
• Kava no hauria de ser pres en dones embarassades ni durant la lactància.
• Pacients amb problemes aguts d'ansietat o depressió haurien d'evitar la ingesta de kava.
• Hi ha hagut casos de dermatitis després de la ingestió oral de kava.
• El kavisme és una malaltia que es dona en consumidors habituals de kava, en què es donen unes erupcions característiques en la pell. Aquests símptomes inclouen una coloració groguena de la pell i una irritació de l'ull.
• En consumidors crònics sol llevar la gana amb la consegüent pèrdua de pes.
• Persones amb cirrosi haurien d'evitar prendre kava.

Interaccions medicamentoses

S'ha vist que el kava inhibeix diversos enzims del citocrom P-450. Això dona lloc a una gran probabilitat d'interaccions amb medicaments.

• Kava potència els efectes de les benzodiacepines, barbitúrics i antihistamínics H1, ja que no competeixen pel mateix receptor.
• Evitar prendre junt amb Haloperidol i Clorpromazina, perquè el kava podria ser antagonista de la dopamina i podria inhibir el seu efecte terapèutic.
• Evitar prendre junt amb begudes alcohòliques.
• Evitar prendre amb herbes que tenen efectes sedatius com la valeriana o passiflor perquè la sedació pot ser incrementada.
• Levodopa, pel mal de Parkinson, el kava podria reduir la seva efectivitat.

Referències bibliogràfiques

• Lebot, Vincent i cols. Kava: The Pacific Drug New Haven: Yale University Press, 1992. ISBN 0-300-05213-8

• Escohotado A. Història General de las drogas 2ª Ed. Madrid: Espasa; 1999
• Pahlow, M. Enciclopedia familiar de las Plantas Medicinales. Barcelona: Everest; 2001
• http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/es/dir88/nutrisp.htm Arxivat 2007-01-25 a Wayback Machine.
• Otero Aira, Luis. Las plantas alucinógenas. Editorial Paidotribo. Barcelona, 2001
• Escohotado. Aprendiendo de las drogas. Anagrama, Barcelona, 1995
• http://www.food.gov.uk/multimedia/faq/kavakavaban Arxivat 2007-06-07 a Wayback Machine.
• http://www.medlineplus.gov/spanish/
• Berdonces i Serra, Josep Lluís. Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Tikal, 1996
• http://www.correofarmaceutico.com
• http://www.boe.es
• http://www.portalfarma.com
• http://dossiers.ub.edu/docs/7688/cof/pip-met.htm