La pirargirita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del grec pir, 'foc', i argiros, 'argent', en al·lusió al seu color i al contingut d'argent. Va ser descoberta per Glocker l'any 1831. Pertany al grup proustita de minerals.[2]

Infotaula de mineralPirargirita

Cristall de pirargirita de St Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya
Fórmula químicaAg₃SbS₃
Epònimargent i foc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfantimonits
Nickel-Strunz 10a ed.02.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.GA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.4.1.2
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics amb cares rombohedrals i escalenohedrals formant terminacions. També massiu
Estructura cristal·linaa = 11.047Å, c = 8.719Å
Colorvermell fosc, gris fosc
Exfoliacióa vegades diferent en tres direccions formant rombohedres
Fracturaconcoidal, desigual
Duresa2,5
Lluïssoradamantina, fortament metàl·lica
Color de la ratllavermell cirera
Diafanitattranslúcisa a gairebé opaca
Gravetat específicaaproximadament 5,8
Densitat5,85
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 3.084 nε = 2.881
Birefringènciaδ = 0,203
Impureses comunesAs
Altres característiquesenfosqueix amb l'exposició a la llum
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPyg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La pirargirita és un mineral de duresa 2,5 a l'escala de Mohs. Es caracteritza pel seu color vermell fosc. És translúcida i té una brillantor adamantina, fortament metàl·lica. Els seus cristalls creen formes prismàtiques. Fon sota influència del bufador i és soluble en HNO₃, HCl i KOH. És recomanable netejar-la amb aigua i protegir-la del la llum solar. Forma una sèrie de solució sòlida amb la proustita, i és dimorfa amb la pirostilpnita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirargirita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita, seligmannita i součekita.

Formació i jaciments modifica

Es forma a baixes temperatures en els filons de plata, com a mineral que cristal·litza després en la seqüència de la deposició primària. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata, acantita, tetraedrita, calcita, dolomita, quars i d'altres sulfosals de plata.[4] Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[5]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirargirita
  1. «Pyrargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r desembre 2014].
  2. «Proustite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2014].
  3. «Proustite-Pyrargyrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2014].
  4. «Pyrargyrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 desembre 2014].
  5. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 31 gener 2024].