Piridina

compost químic

La piridina (C5H5N) és un compost aromàtic insaturat (amb enllaços dobles) cíclic hexagonal de cinc àtoms de carboni i un de nitrogen.[1] La seva estructura és la d'un benzè al qual un àtom de nitrogen (N) substitueix el grup CH d'un dels seus vèrtexs. La seva aparença és d'un líquid transparent i d'olor empireumàtica, que pot recordar al del peix i que pot causar esternuts. La primera referència data del 1849 a càrrec del químic escocès Thomas Anderson que l'aïllà de l'oli obtingut de la combustió d'òssos d'animals.[2][3] tot i que es creu que els alquimistes l'obtenien de forma impura al calentar òssos d'animals i altra matèria orgànica [4] Deguda la seva inflamabilitat l'anomenà piridina, del grec πυρος (pyros), que significa foc. El sufix "-idina" es suma d'acord amb la nomenclatura química per indicar que un àtom de carboni ha estat substituït per un de nitrogen.[5]

Infotaula de compost químicPiridina
Substància químicacompost químic i líquid inflamable de la classe IB
Massa molecular79,042 u
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₅N
Pyridin.svg
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D
Propietat
Densitat0,98 g/cm³ (a 20 °C)
Viscositat dinàmica0,94 Pl
Punt de fusió-42 °C
-42 °C
Punt d'ebullició116 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor16 mmHg (a 20 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat1,8 vol%
Límit superior d'explosivitat12,4 vol%
Límit d'exposició promig ponderat en el temps15 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat68 ℉
IDLH3.240 mg/m³
NFPA 704.svg
3
3
0
 
Modifica les dades a Wikidata


És un dels components del flux vaginal.[6] També es troba a la vitamina B3, a la vitamina B6 i al petroli, d'aquest darrer s'obté a nivell industrial. Altra manera d'obtenir-lo és per destil·lació del quitrà de l'hulla o bé, sintèticament, a partir d'acetaldehid i amoníac.

Actua com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques. S'utilitza com a component de molts productes, que van de dissolvents a anticongelants, passant per a fàrmacs, aromatitzants, colorants, saboritzants, desinfectants, herbicides, insecticides, component de pintures, impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l'alcohol, etc.

Vegeu també: Triclopir

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piridina
  1. Piridina Enciclopèdia Catalana
  2. Anderson, T. Transactions of Royal Society of Edinburg, 16 (1849) 123
  3. Von Anderson, Th. «Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 70, 1849, pàg. 32. DOI: 10.1002/jlac.18490700105.
  4. A. Weissberger (Ed.), A. Klingberg (ed.), R.A. Barnes, F. Brody, P.R. Ruby: Pyridine and its Derivatives, Volume 1, 1960, Interscience Pub., New York
  5. Anderson, Th. «Ueber die Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 80, 1851, pàg. 44. DOI: 10.1002/jlac.18510800104.
  6. Fluids corporals femenins extracte del llibre The RE/Search Guide to Body Fluids, de Paul Spinrad. 1994, RE/Search Publications. ISBN 0-940642-28-X (anglès)