Pirineu català

(S'ha redirigit des de: Pirineus Catalans)

Els Pirineu català és una unitat de relleu a Catalunya. Correspon aproximadament a la meitat oriental de la serralada del Pirineu, i, dins aquesta meitat, principalment els vessants meridional i oriental i algun petit segment del vessant septentrional a la Vall d'Aran, la Solana d'Andorra i el Capcir.[1]

Mapa topogràfic de tots els Pirineus.
Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya, on es pot apreciar els Pirineus catalans del sud:
  Pirineus
  Petits contraforts de la Depressió Central
  Depressió Litoral, Prelitoral i altres planes costaneres

LlacsModifica

Als Pirineu català hi ha més de 400 estanys. El més gran de tots és el de Certascan, al Pallars Sobirà amb més de 100 metres de fondària.[2]

ClimaModifica

La climatologia és predominantment de muntanya, amb característiques generals de rigor i valors extrems, tot i que hi ha força variacions segons els llocs. S'hi poden distingir quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

El clima alpí i subalpí es troba a les terres amb un altitud superior als 1.500 metres, amb trets com una pluviositat elevada, temperatura mitjana anual baixa, estius frescos i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic de la Vall d'Aran i és plujós, fresc i de limitada amplitud tèrmica, per això hi ha una persistent humitat i verdor de prats i boscos amb moltes fagedes.

Després hi ha una zona on els estius són càlids i hiverns suaus amb una gran oscil·lació tèrmica anual, és a dir el clima mediterrani de muntanya o submediterrani. Hi ha una pluviositat més reduïda que a la resta de zones, un nombre de dies de pluja inferior i la presència d'alguns mesos secs, però que, a causa de l'altitud, és més humit que el clima mediterrani; també té estius encara força plujosos. Finalment la zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa comprèn les valls més baixes, les conques del Pallars Jussà i els vessants del Montsec, caracteritzat per ser més sec que el mediterrani d'alta muntanya i menys plujós.[3]

Espais naturals protegitsModifica

 
Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran.
  Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  Alt Pirineu (al nord)
  Cadí-Moixeró (a l'est)

ReferènciesModifica

  1. de Bolòs, Oriol. Institut d'Estudis Catalans. Corologia de la flora dels Països Catalans: Volum introductori, 1985. ISBN 8472830691. 
  2. Mauri i Portolès, Josep. Cossetània Edicions. 50 itineraris a peu per Catalunya, 2007. ISBN 8497912780. 
  3. Pla territorial parcial, Factors clau de l'estructura territorial.  PDF