Llicorella

roca metamòrfica de gra molt fi
(S'ha redirigit des de: Pissarra)

La llicorella[1][2] o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles. És d'estructura laminar o foliàcia (pissarrositat), cosa que permet obtenir-ne lloses planes i primes de forma regular. Es presenta generalment en un color opac blavós fosc o grisenc, però n'existeixen varietats vermelles, verdes i d'altres tonalitats.

Infotaula de rocaLlicorella
SlateUSGOV.jpg
Tipusmaterial de construcció, roca metamòrfica i esquist Modifica el valor a Wikidata
Teulada de llicorella

Gràcies de la seva impermeabilitat, la llicorella s'utilitza en la construcció de teulades,[3] com a pedra de pavimentació i fins i tot per a fabricació d'elements decoratius.[4]

La llicorella pot contenir quantitats variables de quars, mica, minerals d'argila i feldespats. Espanya és el major productor de llicorelles del món, on destaquen els jaciments d'El Bierzo, Cabrera i Valdeorras (Lleó i Ourense), Bernardos (Segòvia) i Villar del Rey (Badajoz). És abundant a tot el Pirineu català.[5] Gal·les és una de les zones amb més tradició i producció. A Europa també hi ha importants pedreres a Portugal, Itàlia o Alemanya. A Amèrica del Nord les zones de producció més importants es troben a Terranova (Canadà), la vall de la llicorella a Vermont i Nova York, i el comtat de Buckingham a Virgínia.

La llosa de llicorella de què es fan els llosats o cobertes de les cases és dita llosarda al Conflent i Cerdanya.[cal citació]

SostenibilitatModifica

Segons una declaració ambiental realitzada per l'Associació Galega de Pissarristes (AGP), la pissarra és el producte més sostenible per a cobertes. Comparant la pissarra amb altres materials usats en cobertes, el fibrociment i la teula ceràmica emeten més diòxid de carboni i consumeixen més aigua i energia en la seva producció.[6] El sector de la pissarra ha estat el primer a obtenir a Espanya la declaració ambiental de producte a nivell nacional.[7]

La llicorella als Països CatalansModifica

 
Mapa dels Països Catalans que mostra la presència històrica de teulades de teula (en taronja) i de llicorella (en verd).

Als Països Catalans, les teulades de llicorella, tal com es pot veure a la imatge, són pròpies de les següents àrees geogràfiques:

ReferènciesModifica

  1. «Llicorella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «llicorella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. García González, L.; García Llorente, M.; García Sierra, M. B. y García-Matres Bellod, M. (2012) Patrimonio histórico español del juego y del deporte: Federación Española del Billar. Museo del Juego.
  4. Rodríguez, X. Antón (1992) La industria de la pizarra. Ediciones Díaz de Santos. 132 págs. ISBN 9788479780630
  5. Solé i Sabarís, Lluís. Geografia de Catalunya. vol.1. Editorial Aedos, 1968, p. 64. 
  6. Cobas, María (2013) «Un estudi constata que la pissarra és el producte més sostenible per a cobertes.» La Veu de Galícia, 22 de novembre de 2013.
  7. Ecotícies (25 de novembre de 2013) La pissarra natural, el producte més sostenible per a cobertes.» Ecoticias.com.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llicorella