Obre el menú principal

Llentiscle

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Pistacia lentiscus)

El llentiscle, llentrisca, mata o matissa (Pistacia lentiscus)[1] és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans: al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears. El nom de matissa el rep a l'Alcalatén i a la Plana (País Valencià).[2]

Infotaula d'ésser viuLlentiscle
Pistacia lentiscus
Pistacia lentiscus - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-110.jpg
Pistacia lentiscus
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 202960
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaAnacardiaceae
GènerePistacia
EspèciePistacia lentiscus
L.
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Llentiscle amb agalles d'Aploneura lentisci que es poden confondre amb tavelles d'aquesta planta, però els fruits del llentiscle són esfèrics

És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment -quan maduren- tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars.

Morfologia general i vegetativaModifica

 
Plàntula de llentiscle, 6 mesos després de la sembra, a Barcelona.

El llentiscle es troba en general en forma d'arbust d'uns 3 metres d'alçada, però en realitat és un arbre que pot arribar a sobrepassar els 6 metres. Les fulles són perennes, compostes, paripinnades i tenen un nombre parell de folíols. Tant el pecíol com el raquis tenen un eixamplament lateral en forma d'ales. Els folíols són coriacis i lluents, amb una forma ovada o el·líptica, acabats amb una mena de petit mugró. N'hi ha entre 6 i 12. Sovint resulta que els folíols són parasitats per un pugó (hemípter) anomenat Aploneura lentisci que acaba formant una agalla o cecidi de color roig i de forma semblant a una fava.

Es distingeix de les espècies semblants com Pistacia therebinthus o Pistacia vera (el pistatxer) per les fulles i perquè les fulles tenen un nombre parell de folíols. Les altres espècies de Pistacia, en canvi, a l'extrem de la fulla composta només hi tenen un folíol.

Morfologia floralModifica

 
Flor de llentiscle.

Igual que d'altres festucs, el llentiscle és dioic (les flors masculines i les flors femenines neixen en individus diferents). Les inflorescències paniculiformes, és a dir, que formen raïms, són petites i surten de l'axil·la de les fulles. Són flors apètales: les flors masculines tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs que recolen sobre un disc nectarificat; les flors femenines tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil trífid. El llentiscle floreix de març a maig.

Fruit i llavorModifica

El fruit és una petita drupa arrodonida d'uns 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig i a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als festucs, però massa petita per a ser consumida.

 
Fruit del llensticle.

UtilitzacióModifica

 
Licors fets a Grècia aromatitzats amb llentiscle

La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a produir una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricar vernissos i també en pastisseria i per a fabricar licors.

El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per a fer uns licors anomenats mastika (Mastichato Chiou), típics de l'illa de Chios, i també per aromatitzar l'ouzo.[3]

Segons J. Monlau i Sala (1890):

...el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX) només serveixen per a pastura de porcs, gallines i galls dindi o per a extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents.

El llentiscle o mata se sol utilitzar per a fer-ne garlandes vegetals perquè té la propietat de conservar la fulla verda molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn. La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria i fusteria. Com a llenya també és un bon combustible.

Clima i distribucióModifica

 
Quan fa fred les fulles dels llentiscle agafen tonalitats blaves i vermelles produïdes per la síntesi d'antocians.
 
Gota de màstic

El llentiscle viu normalment en climes mediterranis, en llocs a ple sol, però també en llocs amb ombra parcial com al sotabosc en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures de fins a -10 °C, encara que viu millor en climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrània d'Europa i l'Àfrica i a les illes Canàries.

A Catalunya en podem trobar entre els 0 i els 800 metres d'altitud i més rarament fins als 1.000.[4]

Altres pistatxersModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 124-125. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net)
  3. "The Magic Tree - Marvelous Masticha", Epikouria Magazine, Fall/Winter 2005
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 5 maig 2016].

Enllaços externsModifica