Pèsol
El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. Pèsol és un nom que s'aplica tant a la planta com a la seva llavor, que és comestible.
Pisum sativum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | pèsol |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Fabeae |
| Gènere | Pisum |
| Espècie | Pisum sativum L., 1753 |
El tirabec o estirabec és un pèsol d'una varietat allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella.
El pèsol és natiu d'Àsia Menor i durant milers d'anys ha estat un conreu important. Abans era important per la seva proteïna en la dieta humana. Actualment és una verdura i un component del pinso pels animals.
Noms populars o dialectals modifica
A Mallorca, pot tenir diversos noms: xítxero o xitxo al llevant; xítxol a Sóller (notem xiribec a Reus); pitxo a algun vilatge (Santa Margalida, Ariany, Maria de la Salut); estiregassó[1] a Felanitx.
Per a més detalls, vegeu l'article 'pèsol' de l'ALDC http://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/550-El-p%C3%A8sol.pdf
Descripció botànica modifica
Del gènere Pisum n'hi ha també altres espècies a Àfrica, Àsia i Europa.
Planta anual herbàcia d'alçària variable de 0,5 a 1,2 metres amb fulles compostes, flors autògames generalment blanques, solitàries o agrupades en dues amb cinc dents, amb deu estams, fruit en llegum, bivalve, amb llavors llises o anguloses.
Les arrels arriben a un metre de fondària, en les arrels laterals hi ha nòduls amb els bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric de l'espècie Rhizobium leguminosarum.
Les tiges són prostrades o enfiladisses, fan de d'un metre i mig a dos metres de llarg i són de color verd blavós.
Les fulles tenen circells. Les estípules són grosses, de 4 a 10 cm d'ample i amb forma de cor. Els folíols són ovats o àmpliament el·líptics, arrodonits i enters de 7 cm de llarg i de mig a 4 cm d'amples.
Les flors tenen un peduncle de 5 a 10 mm de llarg. El calze és ovat-lanceolat. La corol·la fa de 15 a 36 mm de llarg. En la subespècie Pisum sativum ssp. Sativum la bandera és blanca. Les flors tenen nèctar, però generalment són poc visitades per les abelles i predomina l'autofecundació, perquè són autògames. Floreix a la primavera o abans, segons el clima.
Els llegums fan de 3 a 5 cm de llargada i, segons la varietat, contenen de 4 a 10 llavors que fan de 3 a 9 mm de diàmetre.
Usos modifica
És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient poc després del blat.
Abans es menjava com a gra sec i en forma de puré. Ara els grans verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més populars sols, com acompanyament o en truita.
Conreu d'horta modifica
Hi ha varietats d'emparrar (que s'enfilen per canyes o parets) i de mata baixa. També hi ha varietats com la dels "tirabecs" que es menja amb tavella i tot.
La sembra es fa al setembre en el litoral on ja es pot collir el mes d'abril quan el preu és alt. També hi ha varietats molt ràpides que a la primavera fan el seu cicle en només 60 dies.
A petita escala les feines de conreu des de la sembra al desherbatge i la collita són manuals. Són molt apreciats els pèsols conreats a la comarca del Maresme (pèsol garrofal o de Llavaneres).
En llocs d'hivern més rígid la sembra es fa de novembre a febrer per fer la collita al maig i juny.
Conreu com a llavor seca farratgera modifica
El pèsol de les varietats anomenades proteaginoses pel seu major contingut en proteïna, però no tan ric en sucres, és un conreu extensiu que se sembra a màquina de novembre a febrer sovint en secans una mica humits.
Amb la sembra de tardor o hivern s'assegura normalment prou humitat en els secans pel seu desenvolupament, ja que quan arriba la calor d'estiu la collita ja ha acabat. No suporta les fortes calors i només es conrea durant l'estiu en climes on aquest és molt fresc com Anglaterra on dona un producte de gran qualitat.
És imprescindible el desherbatge mecànic o químic amb un herbicida de preemergència, perquè la creixença al principi és molt escassa i fàcilment les pesoleres poden ser ofegades per la vegetació espontània més vigorosa.
Malalties i plagues modifica
Les pesoleres tenen un cert grau de resistència a les malalties, si el temps és molt humit la malura més important és el fong de l'oidi que ataca sobretot en temps calorós però és fàcil de combatre amb fungicides preventius.
Les tavelles encara verdes poden ser parasitades per alguns tipus d'erugues. Diversos insectes com el corc del pèsol s'alimenten del gra sec. Els ocells poden desenterrar les llavors completament principalment en petites extensions.
És planta que millora el sòl i molt convenient d'utilitzar en rotacions de conreu. A Europa substitueix fins a cert punt a la soia com a font de proteïna animal i el seu conreu i ús està fomentat per la política agrícola de la Unió Europea.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ de 'estiregassar'