Obre el menú principal

Les Pitiüses[1] són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Infotaula de geografia físicaPitiüses
Tipus Grup d'illes
Part de Illes Balears
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
 38° 42′ N, 1° 27′ E / 38.7°N,1.45°E / 38.7; 1.45
Banyat per Mar Mediterrània
Característiques
Altitud 476 m
Perímetre 3 km
Punt més alt Sa Talaiassa  (475 m)
Superfície 655,8 km²
Modifica les dades a Wikidata
Imatge de satèl·lit de les Illes Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears
Municipis de les Pitiüses

Contingut

Etimologia del nomModifica

En l'antigor eren anomenades així pels grecs: les diferenciaven de les que ells anomenaven Gimnèsies, perquè no tenien poblament indígena o talaiòtic.

El sufix -oussa és indicatiu dels noms imposats pels grecs a les illes i als territoris que fitaven les rutes mediterrànies des de l'Adriàtic i el sud d'Itàlia fins a l'estret de Gibraltar, i la fixació d'aquesta toponímia cal datar-la als voltants dels segles VII-VI aC. Així Meloussa s'ha atribuït a Menorca per tal com melon, en grec, significa 'bestiar' i des de sempre aquesta illa ha gaudit de la reputació de ser una terra ramadera, Cromioussa a Mallorca per raons incertes (presumiblement 'illa de les cebes'), i Ophioussa a Formentera per l'abundància d'ofidis (serps), i Pitioussa a Eivissa perquè, segons l'autor clàssic Diodor, hi abundaven els pins.

HistòriaModifica

El primer poblament de les Pitiüses és pretalaiòtic, però misteriosament no té continuïtat en el temps amb l'època talaiòtica, i posteriorment al 1300 aC les illes estan despoblades. Els fenicis van ser els primer a repoblar-les, a la segona meitat del segle VII aC, i van anomenar la colònia que van fundar a Eivissa colònia ebussitana (prenent el nom d'un dels dos ports que van fundar, Ebusus) i a les Gimnèsies, Illes Balears. Més tard, l'Administració provincial romana va denominar insulae Pityusae el conjunt d'aquestes dues illes, i Ophiusa o Colubria quan es referien només a Formentera.

En l'actualitat formen part de les Illes Balears, topònim que ha acabat agafant tot el protagonisme. Fins al 2007 compartien el Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Genètica i el possible origen jònicModifica

En els últims anys s'han publicat una sèrie d'estudis al voltant de la genètica dels eivissencs. M. Ramon Juanpere conclou que les Illes Pitiüses són una de les tres poblacions genèticament diferenciables a les Balears: no se'n troben vincles ni amb la població catalana ni amb la valenciana, de forma oposada al que s'observa amb les poblacions mallorquina i menorquina. Pràcticament tampoc es veu cap connexió entre les Illes Pitiüses i les regions mediterrànies que les envolten, ni tan sols al nord d'Àfrica. Només uns pocs marcadors podien ser vinculats a poblacions del Mediterrani oriental, però no així la majoria. Així, doncs, Juanpere afirma que les Illes Pitiüses són una illa genètica i no tan sols geogràfica.

Altres estudis, analitzant el cromosoma Y, han trobat que un significatiu percentatge d'individus autòctons d'Eivissa pertanyien a un llinatge d'un grup humà extremadament rar. Així, un 17% dels individus analitzats pertanyien a l'extremament rar llinatge T1a1-L162(xL208);[2][3] tots els participants en l'estudi traçaven els orígens de l'avi patern a Eivissa i tots ells amb cognoms típics eivissencs com, per exemple, Ribes. Altres estudis han estat publicats en els últims anys.[4][5]

En un primer moment, genetistes com Spencer Wells del Projecte Genogràfic, postulaven un origen fenici d'aquest llinatge a Eivissa basant-se més en la història coneguda d'Eivissa que en fets genètics més enllà de l'extrema raresa d'aquest grup humà i coincidències fortuïtes. Però anàlisis més profundes d'aquest llinatge han descartat completament aquesta teoria.[6][7] El llinatge patern T1a1-L162(xL208) s'ha pogut localitzar, exclusivament, en tres indrets del món: Eivissa, Giresun i Sardenya.

A Giresun, nord d'Anatòlia, s'ha trobat entre la població d'origen grec, també coneguts com a "grecs pòntics": aquests tracen la seva ascendència en colons provinents de Sinop, el lloc de naixement del filòsof Diògenes. Sinop, pel seu costat, va ser fundada per colons iònics provinents de Milet. D'altra banda, Sardenya fou poblada també per colons jònics, provinents aquests de Focea.

Un altre indici a favor d'un origen jònic d'aquest llinatge és el fet que el bust de Demèter trobat a Eivissa, pensat erròniament que pertanyia a la púnica Tànit, després de ser analitzat, ha resultat tenir partícules negres de terra volcànica originària de l'Etna, per la qual cosa es conclou que va ser fabricat a Sicília amb argila vermella típica de la Trinacria oriental. La Trinacria oriental també va ser colonitzada pels jònics. És acceptat que a Eivissa va existir el culte a Demèter.

Al gener de 2019, una mostra única moderna procedent de Sinope[8] ha estat revisada per l'equip de YFull.com[Qui?] que ha estimat en 2600 anys l'edat de l'ancestre comú amb els membres de les Pitiüses. El llinatge s'ha anomenat T-Y152024.[cal citació] També aquest mateix gener, l'usuari de wikipedia "Liseranius"[Qui?] revisant els genomes antics i pertanyents al Neolític inicial, ha trobat que les mostres de Karsdorf 7100 anys d'antiguitat i Malak Preslavets 7600 anys d'antiguitat, pertanyen a aquest mateix grup humà de les Pitiüses, compartint ancestre 8800 anys enrere des del present. Aquest ancestre és anomenat T-Y63197.[cal citació]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, illes Pitiüses
  2. Zalloua, Pierre A.; Platt, Daniel E.; El Sibai, Mirvat; Khalife, Jade; Makhoul, Nadine «Identifying Genetic Traces of Historical Expansions: Phoenician Footprints in the Mediterranean». The American Journal of Human Genetics, 83, 5, 2008, pàg. 633–42. DOI: 10.1016/j.ajhg.2008.10.012. PMC: 2668035. PMID: 18976729.
  3. «The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula». The American Journal of Human Genetics, 83, pàg. 725–736. DOI: 10.1016/j.ajhg.2008.11.007. PMC: 2668061. PMID: 19061982.
  4. «Genetic sub-structure in western Mediterranean populations revealed by 12 Y-chromosome STR loci». Int. J. Legal Med., 123, 2, març 2009, pàg. 137–41. DOI: 10.1007/s00414-008-0302-y. PMID: 19066931.
  5. «Differential Maternal and Paternal Contributions to the Genetic Pool of Ibiza Island, Balearic Archipelago». The American Journal of Physical Anthropology, 129, pàg. 268–278. DOI: 10.1002/ajpa.20273.
  6. «The Y-DNA Haplogroup T (former K2) Project».
  7. YFull Tree
  8. «Whole genome sequencing of Turkish genomes reveals functional private alleles and impact of genetic interactions with Europe, Asia and Africa» (en anglès). BMC Genomics, 15, 2014, pàg. 963. DOI: doi.org/10.1186/1471-2164-15-963.

BibliografiaModifica

  • Belenguer, E. Història de les Illes Balears. volum I. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5506-3. 
  • Casasnovas Camps, M.A. Història de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1998. ISBN 84-273-4044-3. 

Enllaços externsModifica