Pizza
La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt. Té marca patentada denominada Specialità Tradizionale Garantita (STG; 'Especialitat Tradicional Garantida'). Atesa la seva popularitat, es calcula que als Estats Units es consumeixen 350 porcions de pizza cada segon.[1]
 Pizza margherita | |
| Origen | |
|---|---|
| País d'origen | Nàpols, Italia |
| On es menja | Itàlia i per extensió, el món. La seua producció és destacada als Estats Units. |
| Gastronomia | Cuina d'Itàlia |
| Detalls | |
| Tipus | plat preparat, producte final, pa pla i Pizzas, casseroles (en)   |
| Forma | Rodona o quadrada, plana i normalment oberta |
| Ingredients principals | Farina, tomàquet, formatge |
HistòriaModifica
Els pans rodons són una tradició de tot el Mediterrani. Potser d'antic origen persa, aquest pa va ser introduït a la Magna Grècia (Itàlia Meridional) pels primers colons grecs. Al segle iii aC, la primera història de Roma, escrita per Cató el Vell, menciona una massa rodona pastada amb oli d'oliva, herbes i mel, fornejada sobre pedres. S'han trobat proves que daten del 79 a les restes de Pompeia. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum establiments de gran similitud amb una pizzeria moderna.
La pizza tal com la coneixem avui en dia, va sorgir a Nàpols al segle xviii, poc després que els catalans la perdessin. La pizza Margherida, en honor de l'emperadriu, amb els tres colors de la bandera italiana: blanc (mozarel·la), roig (tomàquet) i verd (alfàbrega).
Hi ha diferents plats semblants a la pizza arreu del món:
- Les coques arreu dels Països Catalans. Per exemple, la coca de recapte a les terres de Ponent, o les coques mallorquines són similars a les pizzes. Els regañaos de la zona d'Ademús (Racó d'Ademús) i d'Albarrasí, a l'extrem sud d'Aragó, s'assemblen molt a les bases per a pizza.[2]
- La "pizza al molde" originaria de Buenos Aires, és una pizza però amb una base més flonja i amb molt de formatge.
- La "farinata" o "cecina", de la Ligúria i la Toscana.
- La pissaladière de la Provença.
Comercialització arreu del mónModifica
Arran de la seva popularització als Estats Units a mitjans del segle xx, la pizza esdevingué article de fast food (menjar ràpid).[3] Actualment la venda de pizza es fa en gran part mitjançant franquícies comercials, que posseeixen restaurants especialitzats i establiments de menjar preparat per a distribució a domicili arreu de tot planeta.
Preparació d'una pizza italianaModifica
Ingredients: aigua, farina, salsa de tomàquet, mozzarella, sal, rent i oli.
Preparació: En primer lloc, afegim l'aigua, farina, oli, rent i sal junts i ho pastem tot. Quan obtenim una massa bastant elàstica, la posarem en un bol amb oli, i la deixarem reposar entre 1-1:30h. Quan acaba l'hora i mitja se li dona a la massa la forma desitjada (normalment rodona). Finalment se li afegeix salsa de tomàquet, oli i mozzarella (cadascú pot posar ingredients al seu gust). Es posa dins del forn a 180 °C per 20-25 minuts.
ReferènciesModifica
- ↑ «Americans Eat 350 Slices Of Pizza Per Second!» (en anglès). South Florida Reporter, 11 novembre 2017. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Regañaos[Enllaç no actiu]
- ↑ Govern de Nova Zelanda. «Fast Food» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2021].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pizza |
| Vegeu la pizza en el Viccionari, el diccionari lliure. |