Plácido Jove y Hevia
Plácido Jove y Hevia (Villaviciosa, 7 de setembre de 1823 - 22 de juny de 1909) fou un noble, polític, jurista i escriptor en castellà i asturlleonès, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i Vescomte de Campo Grande des de 1879.
| Nom original | (es) Plácido de Jove y Hevia  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 setembre 1823 Villaviciosa (província d'Astúries) |
| Mort | 22 juny 1909 (85 anys) Villaviciosa |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 18 de febrer de 1876 – 8 de març de 1886 | |
| Circumscripció | Pravia |
| 14 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890 | |
| Circumscripció | L'Infiestu |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
Premis | |
Va fer l'ensenyament secundari a Gijón i estudià dret a la Universitat d'Oviedo, doctorant-se a la Universitat de Madrid. Quan era estudiant va fundar i col·laborar activament a El Nalón en 1842,[1] òrgan del romanticisme asturià, i als diaris de Madrid El Debate i El Tiempo. Va publicar poemes en asturià com Cuatro verdades al pueblo, Pachu y Pericu i El ferrocarril de Langreo.[2]
Especialitzat en dret internacional, va ingressar en la carrera consular i fou destinat a Atenes, Nàpols, Malta, Perpinyà, Hamburg, Lisboa i Alger. En 1864 fou diputat a les Corts per Villaviciosa, i després de la revolució de 1868 fou escollit novament diputat per Gijón a les eleccions generals espanyoles de 1871 i per Pravia a les d'agost de 1872. Va votar contra la Primera República Espanyola i va donar suport la restauració borbònica i a Antonio Cánovas del Castillo, i fou elegit diputat per Pravia a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1884, i per L'Infiestu a les eleccions generals espanyoles de 1886.[3]
Va ocupar els càrrecs de cap de la secció de comerç en el ministeri d'Estat, subsecretari d'Estat i d'Hisenda, director general de Duanes, vocal de la Junta d'Aranzels i dels Consells d'Agricultura i Sanitat, i director de la Compañía Arrendataria de Tabacos. L'abril de 1882 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4] També fou senador per Oviedo de 1881 a 1884 i senador vitalici de 1891 fins a la seva mort.[5] Va rebre la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Legió d'Honor.[6]
Obres modifica
- Poesías selectas en dialecto asturiano, 1887. ISBN 84-600-4812-8
- Dominación de España en Malta desde 1285 hasta 1530
- El Fuero de Extranjería
- El Sistema comercial en Grecia
- La Práctica de Consulados
- La Historia de la Poesía
- Los Cantos de un peregrino
- El Estudio de las leyes de Partida
Referències modifica
- ↑ Placido Jove y Hevia, a l'Enciclopedia de Oviedo
- ↑ Plácido Jove y Hevia
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Medalla 4 Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine. de la RACMYP
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Biografia a filosofia.org
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Moreno Nieto |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 4 1882-1909 |
Succeït per: Francisco Javier Ugarte Pagés |