Plèiades (mitologia)

Segons la mitologia grega, les Plèiades(Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, Πέλειδες, segons José M. Pabón S. de Urbina; en singular, Πληϊάς o Πλειάς, Plèiada[1] o Plèiade[2]) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.[3][4]

Infotaula personatgePlèiades

Les Plèiades, pel pintor simbolista Elihu Vedder (1885). Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup de germans
grup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata

Eren set, conegudes com a Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete.[5] Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses. Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado. També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades.

Totes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel li era consagrat brillava menys. De vegades es deia que els dos fundadors de la ciutat que després va ser Trezè, Hiperet i Antas, eren fills de Posidó i Alcíone. I Nicteu, era considerat de vegades un fill de Posidó i Celeno.[6]

Segons la llegenda, les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió, que les va desitjar. Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes. Van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que se'n havia apiadat.

Segons altres, el motiu de la transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles. També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp.

Electra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.[7]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Alberich, Joan [et al.].. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, p. 146. «Plēiădes, um: f, pl: Plèiades. (...) Plēias, Plēiădis: f: Plèiada.» 
  2. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1373. ISBN 9788441224223. 
  3. Pabón S. de Urbina, José M. Diccionari Manual Grec clàssic-català. Capellades: Vox, 2011, p. 465-466. ISBN 978-84-7153-909-0. 
  4. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana, 1997, p. 178 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461. 
  5. «Plèiades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Troezen (Τροιζήν)». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  7. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 443. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plèiades