Plaça de Catalunya (Barcelona)

plaça enjardinada a cavall dels districtes barcelonins de Ciutat Vella i l'Eixample

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona. Constitueix el punt d'unió entre el nucli antic de la ciutat i l'Eixample. D'aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles.

Infotaula de vial urbàPlaça de Catalunya
Plaça de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça i node de transports Modifica el valor a Wikidata
EpònimCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaBarcelona, Dreta de l'Eixample (Barcelonès) i el Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Districte(s)Eixample i Ciutat Vella
Barri(s)La Dreta de l'Eixample i el Gòtic
Codi postal08002 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 13″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.387031°N,2.170079°E / 41.387031; 2.170079

Història modifica

 
Estació terminal del Ferrocarril de Sarrià a la Plaça el 1865. Es pot apreciar al fons a la dreta l'estació del Ferrocarril de Martorell.

Fins que es van enderrocar les muralles, l'espai actualment ocupat per la plaça era una esplanada als afores de la ciutat situada just al davant d'una de les portes principals, des d'on sortien camins cap a les poblacions dels voltants. Això va convertir aquest lloc en l'emplaçament ideal per situar-hi mercats a l'aire lliure i va esdevenir un punt important de la vida de la ciutat. Posteriorment es van enderrocar les muralles i es va començar a construir l'eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. El pla urbanístic de Cerdà no incloïa cap plaça on ara hi ha la plaça de Catalunya, ja que, segons el seu projecte, tant el barri Gòtic com els altres nuclis de les antigues poblacions del pla de Barcelona quedaven relegats a barris perifèrics, mentre que el nou centre havia de ser un lloc cèntric i ben comunicat, com per exemple la plaça de les Glòries Catalanes, que Cerdà va dissenyar amb la voluntat que esdevingués el nou epicentre, just a l'encreuament de les principals vies de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. A diferència del Pla Cerdà, el Pla Rovira de 1859, el preferit per l'Ajuntament i la burgesia de la ciutat, sí que preveia una gran plaça en aquest punt.

 
Plaça de Catalunya de Barcelona, al 1900.

La inèrcia de l'ús que es donava a aquest espai, combinada amb el fet que el que havia de convertir-se en la plaça de les Glòries Catalanes només era un descampat allunyat de tota construcció, van fer que la ciutat ocupés el solar de la plaça de Catalunya, que teòricament havia de ser edificable, amb cafès, teatres i barraques de firaires. El 1862 l'Ajuntament de Barcelona va demanar que es comencés a urbanitzar com a plaça, però el permís oficial no fou concedit fins al 1889 amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, quan es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqués. El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases i altres construccions que s'havien anat aixecant al mig de l'espai que s'havia format per l'enderrocament de les muralles el 1858, un espai que ja era conegut com a plaça de Catalunya.

 
Plaça Catalunya durant les obres de remodelació de la dècada de 1920

La primera etapa d'urbanització (dues grans vies en forma d'aspa i una plaça circular al punt d'intersecció) s'inicià el 1902. La segona etapa es va dur a terme amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929: el projecte inicial de Puig i Cadafalch fou substituït pel de Francesc Nebot i, un cop començades les obres, pel de Joaquim Llansó.

Entre les escultures de l'època que la decoren en destaquen La deessa de Josep Clarà i el Pastor de Pau Gargallo, a més d'altres obres de Josep Llimona, Enric Casanovas, Enric Monjo, etc., o el monument a Francesc Macià de Josep Maria Subirachs, obra molt més recent (1991). Les obres del subsòl, considerades de gran valor urbanístic, comprengueren les galeries comercials de l'avinguda de la Llum (actualment al soterrani del Triangle). Fins a la guerra civil de 1936-1939, els seus cafès i restaurants (la Maison Dorée, el Colón, la Lluna, el Suís) foren centre de moltes tertúlies literàries i polítiques ciutadanes. Fou també un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-1885), el Circ Eqüestre Alegria (1879-1895), Teatre Eldorado (1887) o el Teatre Barcelona (1923).

 
La deessa de Josep Clarà a la plaça de Catalunya, amb el monument a Macià de Subirachs i la Rambla al fons

Vegeu també escultures de la Plaça de Catalunya.

La plaça en l'actualitat modifica

 
Una de les Setmanes del Llibre en Català que van tenir lloc a la plaça
 
Plaça Catalunya en Nadal del 2013.

Actualment la plaça de Catalunya es considera el centre neuràlgic de la ciutat de Barcelona, i el km 0 de Catalunya. Aquí tenen inici i fi la major part de les línies d'autobusos urbans i una bona part dels interurbans, i compta amb una estació de metro (línies L1 i L3), una de Rodalies de Catalunya (línies R1, R3, R4, R12 i RG1) i una dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línies L6, L7, S1, S2, S5, S6 i S7). Al subsòl de la plaça també hi ha una oficina d'atenció al ciutadà dels Mossos d'Esquadra i l'oficina de turisme principal de la ciutat.

La plaça és un centre comercial i de serveis de primer ordre. Hi tenen la seu hotels, bancs i caixes, les oficines de Telefónica, bars i restaurants d'anomenada (com el Zurich, reformat recentment) i diverses botigues i centres comercials com els d'El Corte Inglés i El Triangle, amb la FNAC. També hi ha les oficines consulars del Canadà.

Al gran espai central de la plaça tenen lloc de manera habitual concerts i celebracions ciutadanes o esdeveniments com ara exposicions temporals i certàmens com la Setmana del Llibre en Català.

El maig del 2011 hi va tenir lloc la concentració i acampada dels "indignats", el moviment pacifista de ciutadans farts de la inoperativitat de la classe política, exigint un canvi profund en el concepte bàsic de democràcia, més a prop del ciutadà. El 27 de maig es va produir el desallotjament violent[1] d'aquest col·lectiu, que va tenir un fort ressò a les xarxes socials. Arran d'aquest fet, diverses ciutats espanyoles van fer gests de solidaritat envers els "indignats" barcelonins.

Transport modifica

 
Accessos a l'Estació de Catalunya.

La plaça és un dels més importants centres de transports de Barcelona, tant per damunt com per sota de la seva superfície.

Transport subterrani modifica

Metro modifica

 
Estació de Catalunya de la línia 1 del metro

El metro de Barcelona, operat per TMB, té a la plaça de Catalunya un dels seus principals intercanviadors. A la plaça es creuen la L1 (Hospital de BellvitgeFondo) i la L3 (Zona UniversitàriaTrinitat Nova).

FGC modifica

De l'estació de la plaça de Catalunya dels Ferrocarrils de la Generalitat surten els combois de les línies L6 (Sarrià) i L7 (Av. Tibidabo) de la xarxa urbana del metro, i les línies suburbanes S1 i S2 del Metro del Vallès, amb destinació a Terrassa i Sabadell, respectivament.

Rodalies de Catalunya modifica

La xarxa de Rodalies de Catalunya, operada per Renfe Operadora, hi té una estació on efectuen parada els trens de les línies de rodalies R1 (Molins de ReiMaçanet-Massanes), R3 (l'Hospitalet de LlobregatVic) i R4 (Sant Vicenç de CaldersManresa). A més, també hi tenen parada trens dels serveis regionals de la línia R12 (l'Hospitalet de LlobregatLleida), i dels serveis de rodalies de Girona de la línia RG1 (l'Hospitalet de LlobregatPortbou).

Línies d'autobús modifica

Autobús diürn modifica

Nova Xarxa de bus de TMB

  • Línia D50: Paral·lel – Ciutat Meridiana
  • Línia H16: Pg. Zona Franca – Fòrum Campus Besòs
  • Línia V13: Pla de Palau – Av. Tibidabo
  • Línia V15: Barceloneta – Vall d'Hebron

Línies convencionals de TMB

  • Línia 22: Pl. Catalunya – Av. Tibidabo
  • Línia 24: Pl. Catalunya – Carmel
  • Línia 47: Pl. Catalunya – Canyelles
  • Línia 52: Pl. Catalunya – Collblanc
  • Línia 55: Parc de Montjuïc – Pl. Catalana
  • Línia 59: Pg. Marítim – Pl. Reina Maria Cristina
  • Línia 62: Pl. Catalunya – Ciutat Meridiana
  • Línia 67: Pl. Catalunya – Cornellà

Altres línies

Autobús nocturn modifica

La plaça de Catalunya és el centre de les dues xarxes d'autobusos nocturns a l'Àmbit metropolità de Barcelona: el Nitbus i el Servei Interurbà d'Autobusos Nocturns. Bona part de les línies hi tenen l'origen o hi fan parada, així que serveix d'enllaç entre línies.

Nitbus modifica

L'autobús nocturn de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es coneix com a Nitbus i la majoria de les seves línies, totes excepte la circular N0, passen per la plaça de Catalunya:

  • N1: Zona Franca (Mercabarna) – Roquetes (Aiguablava)
  • N2: l'Hospitalet de Llobregat (Av. Carrilet) – Badalona (Via Augusta)
  • N3: Collblanc (Camí Torre Melina) – Montcada i Reixac (Pl. Espanya)
  • N4: Via Favència (Metro Canyelles) – Carmel (Gran Vista)
  • N5: Pl. Catalunya – Carmel (Gran Vista)
  • N6: Roquetes (Mina de la Ciutat) – Santa Coloma de Gramenet (Oliveres)
  • N7: Pl. Pedralbes – Pl. Llevant (Fòrum)
  • N8: Can Caralleu – Santa Coloma de Gramenet (Can Franquesa)
  • N9: Pl. Portal de la Pau – Tiana (Edith Llaurador)
  • N11: Pl. Catalunya – Hospital de Can Ruti
  • N12: Pl. Portal de la Pau – Sant Feliu de Llobregat (la Salut)
  • N13: Sant Boi de Llobregat (Ciutat Cooperativa) – Pl. Catalunya
  • N14: Pl. Catalunya – Castelldefels (centre vila)
  • N15: Sant Joan Despí (Torreblanca) – Pl. Portal de la Pau
  • N16: Pl. Catalunya – Castelldefels (Bellamar)
  • N17: Pl. Catalunya – el Prat de Llobregat (Aeroport)
Servei Interurbà d'Autobusos Nocturns modifica
  • N30: Barcelona - Vilanova - Cubelles - Vilafranca del Penedès
  • N41: Barcelona - Sant Sadurní d'Anoia
  • N42: Barcelona - Vilafranca del Penedès
  • N50: Barcelona - Martorell
  • N51: Barcelona - Esparraguera
  • N60: Barcelona - Terrassa
  • N61: Barcelona-Terrassa-Sabadell (circular)
  • N62: Barcelona - UAB - Sant Cugat del Vallès
  • N64: Barcelona-Sabadell-Terrassa (circular)
  • N65: Barcelona - Castellar del Vallès
  • N70: Barcelona - Caldes de Montbui
  • N71: Barcelona - Granollers
  • N72: Barcelona - La Garriga
  • N73: Barcelona - Sant Celoni
  • N80: Barcelona - Mataró
  • N81: Barcelona - Vilassar de Dalt
  • N82: Barcelona - Pineda

Vegeu també modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de Catalunya