Plaça de toros de les Arenes

La Plaça de toros de les Arenes fou una plaça de toros situada a la plaça d'Espanya de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 29 de juny de 1900 i el 19 de juny de 1977. Després de la reforma integral de l'edifici l'any 2011 es va reobrir com a centre comercial amb el nom de Les Arenes.

Infotaula d'edifici
Plaça de toros de les Arenes
Arenas de Barcelona 2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici i plaça de toros Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAugust Font i Carreras Modifica el valor a Wikidata
Creació1900 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1900
Característiques
Estil arquitectònicNeomudèjar Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplaça d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 35″ N, 2° 08′ 58″ E / 41.3763°N,2.1494°E / 41.3763; 2.1494
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador8762

Fou construïda amb el tradicional estil neomudèjar per l'arquitecte August Font i Carreras.

Història i arquitecturaModifica

 
Cartell d'inauguració de l'edifici com a plaça de toros.

La plaça de les Arenes va ser construïda per iniciativa de Josep Marsans i Rof,[1] fundador de la Banca Marsans i Viatges Marsans. Aquest posteriorment arrendà la plaça a Pere Balañá i Espinós, el 1927.[2] La construcció d'aquesta plaça permetia de substituir la plaça del Torín de la Barceloneta que havia quedat petita.

A començament dels anys 50, a banda d'albergar les curses de braus, la plaça també es va fer servir per donar cabuda a altres esdeveniments com les finals del campionat d'Espanya de bàsquet, i d'altres finals esportives.[3][4]

Les Arenes es va inaugurar el 29 de juny de 1900 i el 19 de juny de 1977 s'hi va celebrar l'última corrida de toros. El 1988 la Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per construir-hi un pavelló, cosa que finalment no es féu a causa del litigi sobre la preservació de l'edifici.[2] El 1989 l'Ajuntament de Barcelona va començar un procés d'expropiació que no es va completar.[5]

Deu anys més tard, el 1999, el grup Sacresa de la família Sanahuja va comprar la plaça per construir-hi un centre d'oci.[2] La compra es féu per 2.000 milions de pessetes i es va encarregar el projecte arquitectònic de reforma a Richard Rogers.[5]

ReferènciesModifica

  1. Santos Barcelona, Inma. «Alma taurina para un edificio de diseño» (en castellà). El Periodico, 28-09-2011. [Consulta: 21 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Las Arenas, centro de ocio» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-1999. [Consulta: 24 març 2011].
  3. Espín, Manuel «En Las Arenas se celebrará el Campeonato de España de baloncesto, los días 6 y 7 del próximo mayo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 20-04-1950, p. 1 [Consulta: 30 agost 2020].
  4. Espín, Manuel «El Juventud venció al Barcelona (33-27)» (en castellà). El Mundo Deportivo, 19-06-1950, p. 2 [Consulta: 30 agost 2020].
  5. 5,0 5,1 «De Manolete a Rogers» (en castellà). La Vanguardia, 28-06-2000. [Consulta: 24 març 2011].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de toros de les Arenes