Plaça del Castillo
La plaça del Castillo/Gazteluko Plaza és una plaça situada en el centre de Pamplona (Navarra). En ella tenen lloc els principals esdeveniments d'aquesta ciutat i és considerada com "la cambra d'estar" dels pamplonesos.
  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pamplona (Navarra) | |||
| ||||
Història modifica
També anomenada durant un període Plaça de la Constitució, el seu nom actual ha estat sempre més conegut i té història. El primer castell, va ser manat construir en el centre de la plaça pel rei Lluís le Hutin, entre 1308 i 1311. Quan es van reconstruir les muralles per envoltar tota la ciutat aquest castell quedava massa dins de la ciutat, i Ferran el Catòlic mana construir-lo en 1513 amb les pedres del Vell castell, desaparegut cap a 1540. Finalment, cap a 1590, amb la Ciutadella de Pamplona ja en construcció avançada, es va enderrocar aquest últim castell. La plaça ja estava delimitada per tres dels seus costats, menys el costat sud, en el qual, les carmelites descalces, van construir un monestir que va tancar la plaça. Les obres van acabar cap a 1600.
La plaça és fruit de construccions de diferents èpoques, per la qual cosa pot apreciar-se la gran varietat d'estils, sent una plaça molt variada, i de gran solera.
A la fi del XVIII, la plaça, va ser decorada amb una bella font de Luis Paret a l'Abundància, popularment dita la MariBlanca, que va ser enderrocada en 1910, conservant-se solament l'estàtua. En 1836, les Carmelites Descalces es van veure obligades a abandonar el convent amb la Desamortització de Mendizábal. Aquí es construirien el Palau de la Diputació, l'antic Crèdit Navarrès, i el Teatre Principal, tots d'estil neoclàssic. En 1859, es va instaurar l'Hotel La Perla, encara present en un racó de la plaça, i el més antic de Navarra.
Entre 1880 i 1895, es van instaurar el Casino Principal, i Cafè Iruña, amb un aire romàntic de fi de segle que encara conserven. Molts altres cafès van proliferar en aquesta època. Per aquesta plaça passava l'Irati en 1911. Amb la construcció del Segon Eixample el Teatre Principal va haver de retrocedir per obrir pas a la gran obertura de la ciutat, en 1931.
En 1943, es va col·locar el famós quiosc de música.
Recentment s'ha rehabilitat la "belena de l'Iruña", un carreró llarg i estret sense sortida, fins ara residual i utilitzat en altres temps per accedir als locals que donaven a carrers més importants.
La polèmica de l'aparcament subterrani modifica
Amb les obres del polèmic pàrquing en aquesta plaça, es van descobrir en el seu subsòl (2001-2003), restes de termes romanes, una necròpoli musulmana amb més de 200 esquelets, un tram de la muralla medieval, les restes del ja esmentat convent i fins i tot un menhir d'època desconeguda[1][2]
La majoria d'ells van ser destruïts, cosa que va provocar la indignació de molts ciutadans. L'oposició al·legava que el pàrquing era innecessari i es realitzava amb l'única fi de dotar al petit hotel "La Perla" de la qualificació de "cinc estrelles" (fet que va succeir posteriorment) atès que no posseïa places d'aparcament. També es van produir enfrontaments violents als carrers de la ciutat[3] en relació al que es va considerar un espoli[4] i se'n va editar un llibre.[5]
Només una part mínima de les restes va ser conservada[6] i les termes, el menhir i les restes vascones, entre moltes altres troballes, van ser destruïdes impossibilitant-se a més la prossecució de les recerques a causa de l'obra realitzada. Posteriorment, dels pocs vestigis que es van conservar, la gairebé totalitat van ser destruïts, enterrant-los en 2008 sota una nova unitat urbanística als afores de Pamplona[7]
L'alcaldessa, Yolanda Barcina Angulo (UPN), va defensar la seva gestió i va manifestar que "l'aparcament de la plaça del Castillo va ser una decisió política, i s'ha demostrat que va ser encertada"[8]
La controvèrsia de l'aparcament no va finalitzar amb les obres, ja que es van presentar 41 recursos penals i administratius relatius diferents aspectes contractuals d'aquest, i finalment l'adjudicació realitzada per l'Ajuntament fou anul·lada pels tribunals i el consistori hagué d'indemnitzar a l'empresa adjudicatària que reclamava més de 12 milions d'euros, apropant-se finalment les despeses suportades als 20 milions d'euros, la qual cosa representava gairebé un 10% de les despeses anuals municipals.[9]
En l'actualitat la plaça continua sent un pol d'atracció de la ciutat que es veu afavorit per la conversió parcial en zona de vianants de l'avinguda Carlos III, flanquejada per diversos comerços i sucursals bancàries, i és la zona de major valor econòmic de la ciutat a efectes immobiliaris.
Galeria modifica
-
Nou Casino i Café Iruña -
-
Palau de Goyeneche, palau barroc de la Plaça del Castillo -
Carles III el Noble -
quiosc de Pamplona -
Porta en la Plaça del Castillo. -
Vista del café Iruña, dels més antics de la ciutat. -
Café Iruña -
Portale junt al Café Iruña -
Quiosc.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça del Castillo |
- ↑ Trobades arqueològiques a les obres de construcció de l'aparcament subterrani de la Plaça del Castillo
- ↑ Destrucció de restes arqueològiques a Iruñea
- ↑ "Dos policías heridos en los incidentes de la Plaza del Castillo" a El País afirmava "La tensió s'ha incrementat sobre manera després de conèixer-se que els vuit arqueòlegs del gabinet Trama que durant un any han dirigit les excavacions han demanat públicament a l'Ajuntament que no retiri les restes termals romans trobats en el lloc en considerar que això suposarà la seva destrucció. Es tracta, segons una comissió d'experts espanyols, catedràtics en arqueologia, del major complex termal romà del nord d'Espanya, que, en un informe remès al Consell d'Europa, institucions navarreses i al jutjat que investiga el projecte, hauria de conservar-se en la seva integritat per convertir la plaça en un museu cronològic de dos mil anys d'antiguitat visitable per la ciutadania."
- ↑ La Societat de Ciències Aranzadi qualificava com a "ESPOLI" l'esdevingut amb l'excavació del jaciment de la Plaça del Caatillo
- ↑ "Plaza del castillo." Varios autores, 2003. ISBN 84-7681-376-7[1]
- ↑ "El País": Només es va conservar "una muralla transversal de 120 metres de longitud i les restes del castell manat construir per Ferran el Catòlic"
- ↑ Només un mosaic romà i sis blocs de muralla de la plaça del Castell no han estat soterrats Arxivat 2011-11-27 a Wayback Machine.: El consistori va enterrar els altres restes arqueològiques sota les obres de Lezkairu. Relació de restes conservades i destruïts l'any 2008:
- Considerat "no valuós" i soterrat en Lezkairu:
- ÈPOCA ROMANA
- D'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
- CONSERVAT amb valor arqueològic.
- ↑ Declaracions[Enllaç no actiu] a Diario de Noticias de l'alcaldessa de Pamplona, Yolanda Barcina Angulo: "El pàrquing de la plaça del Castillo va ser una decisió política, i s'ha demostrat que va ser encertada". L'alcaldessa va atribuir a la "mala sort" que s'interposessin els recursos judicials.
- ↑ Declaracions[Enllaç no actiu] a Diario de Noticias de José Vicente Valdenebro, Director de l'àrea de projectes estratègics i obres de l'ajuntament de Pamplona "Els errors en el pàrquing de la plaça del Castillo van ser pel desig de donar un millor servei als ciutadans" "En efecte, és un expedient extremadament complicat. És possible que algunes coses s'hagin fet malament, perquè al final en els projectes estan involucrats éssers humans i en est i en uns altres es poden cometre errors tant tècnics com a polítics. Dit l'anterior, l'anul·lació té el seu origen en el desig de l'equip de govern de donar el millor al ciutadà, per la qual cosa es va incloure en el plec que la concessió de les places fos per 75 anys. Així, és tot el contrari a un expedient malintencionat i que ara cal resoldre de la millor manera."